Henri Cochet

Henri Cochet

Biografia
Naixement	(fr) Henri Jean Cochet 14 desembre 1901 Villeurbanne (França)
Mort	2 abril 1987 (85 anys) Saint-Germain-en-Laye (França)
Sepultura	antic cementiri de Saint-Germain-en-Laye
Alçada	1,68 m
Lateralitat	dretà
Activitat
Ocupació	tennista
Activitat	1933 - 1958
Patrimoni net estimat	cap valor
Nacionalitat esportiva	França
Esport	tennis
Mà de joc	dretà
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 97–15   Tennis dobles 0–0 Hall of fame Info HOF ATP Info ATP
Trajectòria   Equip Competició 1922-1933 Equip de Copa Davis de França
Participà en
1924	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Individual masculí  (medalla d'argent olímpica)
1924	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dobles masculins  (medalla d'argent olímpica)
	Eastern Mediterranean Championship Tennis ^(en)
Premis
Oficial de la Legió d'Honor  International Tennis Hall of Fame

Henri Jean Cochet (Villeurbanne, França, 14 de desembre de 1901 − Saint-Germain-en-Laye, 1 d'abril de 1987) fou un tennista francès, dominador de la dècada del 1920 i considerat un dels millors tennistes francesos de la història. Al llarg de la seva vida aconseguí guanyar 15 títols del Grand Slam i dues medalles olímpiques. Fou un dels integrants dels tennistes coneguts com Les Quatre Mousquetaires.

Medaller
Representa: França
Tennis
Jocs Olímpics
	París 1924	Individual masculí
	París 1924	Dobles masculins

Biografia

Va néixer el 14 de desembre de 1901 a la ciutat de Villeurbanne, població situada al departament del Roine (Roine-Alps), fill de Gustave Cochet i Antoinette Gailleton. Gràcies al fet que el seu pare treballava com a encarregat de la gespa al club de tennis de Lió, Henri va entrar en contacte amb el tennis de ben aviat, primer a començar a treballar com a recullapilotes i llavors ja va poder jugar-hi amb la seva germana Aimée. El primer entrenador que va tenir fou Georges Cozon, propietari del club de tennis que es va oferir en veure el talent que tenia Henri.

Cochet es va casar amb Germaine Desthieux el 16 d'abril de 1926. A part del tennis es va interessar per altres esports com per exemple l'hoquei sobre gel, i també va obrir una botiga de material esportiu a París. Fou guardonat l'any 1951 amb la distinció Legió d'Honor pels seus mèrits esportius.

Va morir l'1 d'abril de 1987 a la seva residència de Saint-Germain-en-Laye, població situada al departament d'Yvelines (Illa de França).

Carrera esportiva

Va iniciar la pràctica del tennis des de ben jove, i inicià la competició com a tennista amateur l'any 1920. Va debutar l'any 1922 i va guanyar tots els grans torneigs amateurs que va disputar, tan en categoria individual com en dobles fent parella amb Jean Borotra, amb qui va mantenir una gran rivalitat. Entre aquests destaquen el World Hard Court Championships i el Championnat de France derrotant el seu compatriota Jean Samazeuilh.^[1] Aquests resultats li van obrir la porta a l'equip francès de Copa Davis malgrat no aconseguir bons resultats.

En el 1924 va participar en els Jocs Olímpics de París aconseguint dues medalles d'argent, en categoria individual fou derrotat per l'estatunidenc Vincent Richards en cinc sets, i en dobles fou derrotat junt a Jacques Brugnon per Francis Hunter i Richards novament.

Degut a diverses lesions i afers empresarials es va perdre pràcticament tota la temporada 1925. Aprofitant la seva absència va aparèixer el tennista francesos René Lacoste, que junt amb Cochet, Borotra i Brugnon es van convertir en els grans dominadors del tennis mundial, i foren batejats amb el sobrenom de Les Quatre Mousquetaires, en referència al clàssic Els tres mosqueters d'Alexandre Dumas. La primera mostra es va produir durant el 1926. Cochet es va imposar al Championnat de France, mentre que Borotra a Wimbledon, i Lacoste al U.S. National Championships, on tres d'ells es van plantar a semifinals i per primera vegada guanyava un tennista estranger des de Lawrence Doherty (1903). La millor temporada de Cochet fou l'any 1928, en el qual es va imposar en el Roland Garros i en el U.S. National Championships mentre que fou finalista a Wimbledon.

Fins aquesta època, les Illes Britàniques, els Estats Units i Australàsia s'havien repartit tots els títols de la Copa Davis, però gràcies a aquesta generació de tennistes, França va començar a entrar en joc. Després de ser finalistes en tres ocasions consecutives, finalment van arribar a la glòria l'any 1927. No fou la flor d'un dia, ja que l'equip francès va aconseguir el títol en sis anys consecutius (1927-1932), totes elles contra els Estats Units a excepció d'una.

En el Roland Garros aconseguiria la victòria individual en les edicions de 1922, 1926, 1928, 1930 i 1932, a banda de tres més en dobles masculins (1927, 1930 i 1932) així com dues victòries en dobles mixtos (1928 i 1929). L'any 1930 va apostar per una temporada molt més relaxada, centrat només en competicions de dobles masculins i de dobles mixtos amb comptades excepcions per torneigs individuals. D'altra banda, va començar a fer d'entrenador de tennis infantil voluntàriament a París, generalment els diumenges.^[2] Al llarg de la seva carrera també guanyà en dues ocasions el torneig de Wimbledon en la categoria individual (1927 i 1929) i dues en dobles masculins (1926 i 1928); i una vegada la categoria individual de l'Open dels Estats Units (1928) i una de dobles mixtos (1927). Així mateix destaquen la victòria que aconseguí al World Hard Court Championships (1922) i al World Covered Court Championships (1922 i 1923), al Championnat International de France Professionnel (1936); al Masters de Montecarlo (1928, 1929 i 1931); i al Torneig de Los Angeles (1928).

Torneigs de Grand Slam

Individual: 10 (7−3)

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Oponent	Marcador
Guanyador	−	1922[1]	Internationaux de France	Jean Samazeuilh	8−6, 6−3, 7−5
Guanyador	1.	1926	Internationaux de France	René Lacoste	6−2, 6−4, 6−3
Guanyador	2.	1927	Wimbledon	Jean Borotra	4−6, 4−6, 6−3, 6−4, 7−5
Guanyador	3.	1928	Internationaux de France (2)	René Lacoste	5−7, 6−3, 6−1, 6−3
Finalista	1.	1928	Wimbledon	René Lacoste	1−6, 6−4, 4−6, 2−6
Guanyador	4.	1928	U.S. National Championships	Francis Hunter	4−6, 6−4, 3−6, 7−5, 6−3
Guanyador	5.	1929	Wimbledon (2)	Jean Borotra	6−4, 6−3, 6−4
Guanyador	6.	1930	Internationaux de France (3)	Bill Tilden	3−6, 8−6, 6−3, 6−1
Guanyador	7.	1932	Internationaux de France (4)	Giorgo de Stefani	6−0, 6−4, 4−6, 6−3
Finalista	2.	1932	U.S. National Championships	Ellsworth Vines	4−6, 4−6, 4−6
Finalista	3.	1933	Internationaux de France	Jack Crawford	6−8, 1−6, 3−6

Dobles masculins: 11 (5−6)

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1925	Internationaux de France	Jacques Brugnon	Jean Borotra René Lacoste	5−7, 6−4, 3−6, 6−2, 3−6
Finalista	2.	1926	Internationaux de France (2)	Jacques Brugnon	Vincent Richards Howard Kinsey	4−6, 1−6, 6−4, 4−6
Guanyador	1.	1926	Wimbledon	Jacques Brugnon	Howard Kinsey Vincent Richards	7−5, 4−6, 6−3, 6−2
Guanyador	2.	1927	Internationaux de France	Jacques Brugnon	Jean Borotra René Lacoste	2−6, 6−2, 6−0, 1−6, 6−4
Finalista	3.	1927	Wimbledon	Jacques Brugnon	Frank Hunter Bill Tilden	6−1, 6−4, 6−8, 3−6, 4−6
Finalista	4.	1928	Internationaux de France (3)	René de Buzelet	Jean Borotra Jacques Brugnon	4−6, 6−3, 2−6, 6−3, 4−6
Guanyador	3.	1928	Wimbledon (2)	Jacques Brugnon	John Hawkes Gerald Patterson	13−11, 6−4, 6−4
Finalista	5.	1929	Internationaux de France (4)	Jacques Brugnon	Jean Borotra René Lacoste	3−6, 6−3, 3−6, 6−3, 6−8
Guanyador	4.	1930	Internationaux de France (2)	Jacques Brugnon	Harry Hopman Jim Willard	6−3, 9−7, 6−3
Finalista	6.	1931	Wimbledon (2)	Jacques Brugnon	George Lott John Van Ryn	2−6, 8−10, 11−9, 6−3, 3−6
Guanyador	5.	1932	Internationaux de France (3)	Jacques Brugnon	Christian Boussus Marcel Bernard	6−4, 3−6, 7−5, 6−3

Dobles mixts: 5 (3−2)

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1925	Internationaux de France	Julie Vlasto	Suzanne Lenglen Jacques Brugnon	2−6, 2−6
Guanyador	1.	1927	U.S. National Championships	Eileen Bennett	Hazel Hotchkiss Wightman René Lacoste	6−2, 6−0, 6−3
Guanyador	2.	1928	Internationaux de France	Eileen Bennett	Helen Wills Frank Hunter	3−6, 6−3, 6−3
Guanyador	3.	1929	Internationaux de France (2)	Eileen Bennett	Helen Wills Frank Hunter	6−3, 6−2
Finalista	2.	1930	Internationaux de France	Eileen Bennett	Cilly Aussem Bill Tilden	4−6, 4−6

Jocs Olímpics

Individual

Any	Campionat	Oponent	Resultat
1924	Jocs Olímpics, París, França	Vincent Richards	4−6, 4−6, 7−5, 6−4, 2−6

Dobles masculins

Any	Campionat	Parella	Oponents	Resultat
1924	Jocs Olímpics, París, França	Jacques Brugnon	Francis Hunter Vincent Richards	6−4, 2−6, 3−6

Palmarès

Equips: 8 (6−2)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Finalista	1.	9 − 11 de setembre de 1926	Copa Davis, Filadèlfia, Estats Units	Gespa	Jean Borotra Jacques Brugnon René Lacoste	Bill Johnston Vincent Richards Bill Tilden Richard N. Williams	1−4
Guanyador	1.	8 − 10 de setembre de 1927	Copa Davis, Filadèlfia	Gespa	Jean Borotra Jacques Brugnon René Lacoste	Frank Hunter Bill Johnston Bill Tilden Richard N. Williams	3−2
Guanyador	2.	27 − 29 de juliol de 1928	Copa Davis, París, França (2)	Terra batuda	Jean Borotra Jacques Brugnon René Lacoste	John Hennessey Frank Hunter George Lott Bill Tilden	4−1
Guanyador	3.	26 − 28 de juliol de 1929	Copa Davis, París (3)	Terra batuda	Jean Borotra Christian Boussus Jacques Brugnon	Wilmer Allison George Lott Bill Tilden John Van Ryn	3−2
Guanyador	4.	25 − 27 de juliol de 1930	Copa Davis, París (4)	Terra batuda	Jean Borotra Christian Boussus Jacques Brugnon	Wilmer Allison George Lott Bill Tilden John Van Ryn	4−1
Guanyador	5.	24 − 26 de juliol de 1931	Copa Davis, París (5)	Terra batuda	Jean Borotra Christian Boussus Jacques Brugnon	Bunny Austin Patrick Hugues Charles Kingsley Fred Perry	3−2
Guanyador	6.	29 − 31 de juliol de 1932	Copa Davis, París (6)	Terra batuda	Jean Borotra Christian Boussus Jacques Brugnon	Wilmer Allison Frank Shields John Van Ryn Ellsworth Vines	3−2
Finalista	2.	28 − 30 de juliol de 1933	Copa Davis, París (2)	Terra batuda	Jean Borotra Jacques Brugnon Andre Merlin	Bunny Austin Patrick Hugues Harry Lee Fred Perry	2−3

Referències

1. Aquest torneig seria posteriorment el torneig de Roland Garros però en aquells moments només estava obert a la participació de tennistes francesos. No fou fins al 1925 quan es permeté la participació de tennistes de qualsevol origen, i a ser considerat torneig del Grand Slam.
2. Kehrling, Béla. «Tennisz és Golf» (en hongarès), 06-12-1930.

Enllaços externs

• Henri Cochet a l'ATP (anglès)
• Henri Cochet a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• Henri Cochet a la Copa Davis (anglès)