Fotograma de l'actor a "El naixement d'una nació" (1915)
Henry B. Walthall (comtat de Shelby (Alabama), 16 de març de 1878−Monrovia (Califòrnia), 17 de juny de 1936)[1] va ser un actor de cinema i teatre. Participà en més de 320 pel·lícules,[2] entre els seus papers més coneguts destaca el de Ben Cameron a “El naixement d’una nació” (1915) amb el que inicià un nou estàndard interpretatiu en el cinema mut[3] De poca estatura, sempre va transmetre una forta força interior i una profunda dignitat i sensibilitat que encaixava perfectament amb l'estil de D. W. Griffith.[4]
Henry Brazeale Walthal va néixer en una plantació de cotó propera a Columbiana, al comtat de Shelby a Alabama, el 16 de març de 1878.[5] Era un dels 11 fills d’una família típicament del sud,[5] i el seu pare havia estat capità de l'exèrcit confederat.[6] Li agradava la literatura i sovint participava en obres de teatre amateur locals.[4] Va començar a estudiar dret i després va enrolar-se en la Guerra Hispano-Americana però no va entrar en conflicte per culpa de contreure malària.[7] Amb 100 dòlars a la butxaca,[7] va iniciar la seva carrera com a actor teatral a Nova York el 1901. Va actuar en melodrames d’ambient sudista com "Winchester" d’Edward McWade, o "Under Souther Skies" de Lottie Blair Parker.[5] El 1904 es va casar amb l’actriu Isabel Fenton de qui es divorciaria el 1918.[8]
El 1909, de resultes de la trobada amb el seu amic l’actor James Kirkwood, va conèixer David W. Griffith.[7] Aquest ja coneixia el seu treball al teatre i li va proposar actuar en la pel·lícula d’aquell dia: “A Convict's Sacrifice” (1909). Griffith quedà molt satisfet de la seva interpretació i li proposà contractar-lo però en aquell moment Walthall refusà i marxà de gira al Regne Unit.[7] En retornar de la gira però, acceptà l’oferta del director i entrà a formar part de la Biograph. Entre 1909 i 1914 va estar en nòmina de la Biograph participant en més de 100 pel·lícules, amb un parèntesi al mig que va actuar per la Pathé i la Reliance (1910-1912). Es convertí en un dels pilars del conjunt d'actors del director, juntament amb d'altres com Owen Moore, Lillian Gish, Kate Bruce, Mae Marsh o Mary PIckford. Griffith sempre tingué molta consideració pel treball de Walthall i li feu fer fins i tot papers no pensats per a la seva fisonomia com el d'Holofernes a “Judith of Bethulia” (1914). En teoria era un paper pensat per una persona alta i forta i Walthall només mesurava 1,67 metres,[9] però Griffith li assignà el paper amb el convenciment que l’actor “ja el faria gran”.[5]
Quan Griffith abandonà la Biograph Walthall eel seguiria, actuant a “Home, Sweet Home” (1914) o “The Avenging Conscience” (1914). El 1915 Griffith rodaria una de les seves millors pel·lícules: “El naixement d’una nació”. Walthall ja havia interpretat molts personatges surenys a la Biograph de manera que va ser l'elecció obvia per interpretar Ben Cameron, “el petit coronel” que lluita amb coratge a la guerra civil nord-americana, retorna a una comunitat devastada per la guerra i concep el Ku Klux Klan. El paper va llençar Waltham a l'estrellat[10] i a partir d’aquest moment fou l’actor protagonista de moltes de les pel·lícules en les què actuà. Abandonà Griffith per signar primer per a la Balboa Amusement Company a Califòrnia i poc després, a la primavera de 1915, es passà a l’Essanay de Chicago on restà fins al 1917. D’aquests dos anys cal destacar The Raven (1917) en la que interpretava a Edgar Allan Poe. El 1918 es va casar amb l’actriu Mary Charleson amb qui visqué fins a la seva mort. Després de deixar l’Essanay es va establir pel seu compte i inicialment el seu sou setmanal era de 2500 dòlars.[5] Poc després però, la seva popularitat va començar a declinar i tot i que va participar en grans títols, com The Plastic Age (1925), The Road to Mandalay (1926), The Scarlet Letter (1927), London After Midnight (1927) o Wings (1929), no va ser en cap paper principal.
Amb l’arribada del sonor la seva situació va millorar ja que gràcies a la seva formació teatral no va tenir cap problema per fer la transició.[4] Per la seva veu destacà fent papers de professor o científic. La seva darrera gran actuació fou en el paper de reverend Ashby Brand a Judge Priest (1934) de John Ford. En el darrer dia de rodatge de China Clipper (1936) i tres dies abans que comencés el següent rodatge en el que havia d’interpretar al Dalai Lama a Horitzons perduts (1937) de Frank Capra,[4] va patir un col·lapse i ingressà a l’hospital de Monrovia. Va morir d’una malaltia intestinal el 17 de juny als 58 anys.[11]