Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | (en) Herman Heine Goldstine 13 setembre 1913 Chicago (Illinois) | ||||
Mort | 16 juny 2004 (90 anys) Bryn Mawr (Pennsilvània) | ||||
Causa de mort | Causes naturals (Malaltia de Parkinson ) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat de Chicago (–1936) | ||||
Tesi acadèmica | Conditions for Minimum of a Functional (1936 ) | ||||
Director de tesi | Lawrence Graves i William Thomas Reid | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Ciències de la computació | ||||
Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, informàtic, professor d'universitat | ||||
Ocupador | Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1973–1984) IBM (1958–1973) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1946–1957) Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (1941–1946) Universitat de Michigan (1939–1941) Universitat de Chicago (1936–1939) | ||||
Membre de | |||||
Carrera militar | |||||
Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||||
Obra | |||||
Localització dels arxius | |||||
Família | |||||
Cònjuge | Adele Goldstine (1941–1964), mort | ||||
Premis |
Herman Goldstine (anglès: Herman Heine Goldstine) (Chicago, 13 de setembre de 1913 - Bryn Mawr, 16 de juny de 2004) va ser un matemàtic i científic de la computació estatunidenc.
Nascut a Chicago, fill d'un advocat, va estudiar a la universitat de Chicago en la qual es va doctorar el 1936 i, a continuació, en va ser investigador assistent.[1] El 1939 es va traslladar a la universitat de Michigan com a professor, però, en entrar els Estats Units a la Segona Guerra Mundial, es va enrolar a l'exèrcit, essent destinat a Stockton (Califòrnia). Mentre es trobava en aquesta ciutat va rebre dues ordres simultànies i contradictòries: un destí a l'Extrem Orient i la incorporació al laboratori de balística de l'exèrcit a Aberdeen (Maryland). Sense dubtar-ho va optar per obeir la segona.[2] Amb el rang de capità, a partir de 1943, va ser un dels líders del projecte ENIAC, fent d'enllaç entre el laboratori de balística i la Moore School of Electrical Engineering de Filadèlfia, on es desenvolupava el projecte.[3] El 1946, acabada la guerra, es va incorporar al projecte EDVAC, co-dirigit per John von Neumann, d'ordinador electrònic binari des de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, del qual va ser membre permanent a partir de 1951.[4]
El 1958, va deixar l'Institut per dirigir el departament de recerca d'IBM, als voltants de Nova York.[5] El 1967 va ser nomenat fellow de la IBM, de la qual es va retirar el 1973.[6] En retirar-se, va retornar a Princeton, fins que el 1984 va ser nomenat director executiu de la Societat Filosòfica Americana i es va traslladar a Filadelfia. Al acabar el seu mandat el 1997, es va retirar a una residencia a Bryn Mawr, on va morir el 2004.
La seva esposa, Adele Goldstine (nascuda Katz), a qui va conèixer mentre era a Michigan i que va ser la programadora principal del ENIAC, va morir d'un llarg i penós càncer el 1964 i, el 1966, es va tornar a casar amb Ellen Watson.[7]
Goldstine, juntament amb von Neumann i John Mauchly, van ser uns dels artífexs dels moderns ordinadors. Moltes de les idees bàsiques del seu funcionament es troben en els seus treballs: l'ús del sistema binari, la programació memoritzada, els diagrames de flux...[8] Interessat també per la filosofia i la història, el 1972 va publicar The Computer from Pascal to von Neumann, llibre en el qual analitzava les nocions bàsiques d'una ciència que estava acabant de néixer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herman Goldstine |