Fitxa | |
---|---|
Direcció | Carl Franklin |
Protagonistes | |
Producció | Jesse Beaton, Arnon Milchan i Janet Yang |
Guió | Yuri Zeltser i Grace Cary Bickley, adaptació de la novel·la de Joseph Finder |
Música | Graeme Revell |
Fotografia | Theo van de Sande |
Muntatge | Carole Kravetz |
Productora | Regency Enterprises |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 2002 |
Durada | 115 minuts |
Idioma original | anglès |
Rodatge | San Francisco i Mèxic |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Pressupost | 42 milions de dòlars |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema judicial, cinema de robatoris, cinema de misteri, pel·lícula basada en una novel·la, cinema de ficció criminal, thriller judicial i thriller |
Tema | Federal Bureau of Investigation |
Lloc de la narració | San Francisco |
Lloc web | highcrimesmovie.com… |
High Crimes és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Carl Franklin, estrenada el 2002.
Portant una vida feliç amb el seu marit, Claire descobreix que aquest no és més que un exmilitar fugitiu. Detingut per a crims comesos contra civils en una guerra, el seu marit haurà de passar davant els tribunals per respondre dels seus actes fets en el passat. Claire, advocada, decideix llavors defensar el seu marit per obtenir el seu alliberament. Sol·licita l'ajuda d'un altre gran advocat (Morgan Freeman). Brillant, aconseguirà alliberar el seu marit. I si aquest hagués comès verdaderament els crims de què se l'acusa?
Rotten Tomatoes va registrar un 32% de crítiques positives, basat en 131 ressenyes,[1] mentre Metacritic donava una ràtio de 48 sobre 100, basat en 33 opinions.[2]
A.O. Scott del New York Times pensava que Ashley Judd i Morgan Freeman "fan que un exercici confós sembli molt millor que això. Ashley Judd, sempre vigorosa, és capaç d'una bona actuació quan està d'humor i Morgan Freeman, una vegada més, és incapaç de fer una mala actuació." Afegia que la direcció de Carl Franklin "està lluny de ser horrible, però sembla singularment poc inspirat, un frenesí d'escenes ràpides, exposició d'escenes i solució de pel·lícula de suspens." Sentia que la trama girava "deixant-to completament sense sentit"[3]