Howard Georgi

Howard Georgi

Biografia
Naixement	6 gener 1947 (77 anys) San Bernardino (Califòrnia)
Formació	Universitat Yale - Philosophiæ doctor (1967–1971) Harvard College - Grau en Arts (1964–1967) Universitat Harvard Pingry School
Director de tesi	Charles M. Sommerfield ^(en)
Activitat
Camp de treball	Física de partícules
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Harvard (1971–)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1995–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Edward Farhi, Sally Dawson, Ann Nelson, Lawrence John Hall ^(en) , David B. Kaplan, Adam Falk, Vineer Bhansali ^(en) , Christopher D. Carone ^(en) , Spencer Chang ^(en) , Chia-Hung Vincent Chang ^(en) , Junegone Chay ^(en) , R Sekhar Chivukula ^(en) , Peter Leslie Cho ^(en) , Andrew Glen Cohen ^(en) , Hael Switzer Collins ^(en) , Anemarie DeYoung ^(en) , Michael John Dugan ^(en) , Jonathan M. Flynn ^(en) , Benjamín Grinstein ^(en) , John Hagelin, Girma Hailu ^(en) , Gregory W. Kilcup ^(en) , Dean Lee ^(en) , Michael Luke ^(en) , Aneesh V. Manohar ^(en) , Ian Norman McArthur ^(en) , Elizabeth H. Simmons ^(en) , Donald Spector ^(en) , Theodore N. Tomaras ^(en) , William Celmaster ^(en) , Lena Randall i David J. Morin ^(en)
Premis
(2006)  Premi Pomeranchuk (2000)  Medalla Dirac d'ICTP (1995)  premi Sakurai  membre de l'American Physical Society

Howard Mason Georgi III (6 de gener de 1947, San Bernardino, Califòrnia) és un físic teòric, professor de Física a la Universitat Harvard.^[1] Es va graduar a la Universitat Harvard el 1967 i va obtenir el seu doctorat a la Universitat Yale el 1971.

Els seus primers treballs van ser sobre teories de Gran Unificació (model de Georgi-Glashow). El 1981, Georgi va proposar amb Savas Dimopoulos un model de gran unificació de les partícules i interaccions fonamentals basat en la simetria SU(5), amb supersimetria "suaument" trencada. Aquest treball és una de les obres fonamentals del Model Estàndard Supersimètric Mínim (MSSM, en les seves sigles en anglès). Des d'aleshores, ha treballat en diferents àrees de la física, incloent-hi models compostos de Higgs, teories efectives de quarks pesants, desconstrucció dimensional, Higgs "petits" i "impartículas" (unparticles, en anglès).

Georgi ha publicat diversos llibres, entre els quals Àlgebres de Lie en Física de Partícules, La física de les ones i Les interaccions febles i la teoria moderna de les partícules. Ha dirigit el treball de nombrosos investigadors que han esdevingut físics coneguts, incloent-hi Andrew G. Cohen, Adam Falk, Benjamin Grinstein, John Hagelin, Lawrence J. Hall, David B. Kaplan, Michael Lucas, Aneesh Manohar, Ann Nelson, Sally Dawson i Lisa Randall.

El 1995 va ser escollit membre de la National Academy of Sciences dels Estats-Units i va rebre el Premi Sakurai.^[2] L'any 2000 va compartir la Medalla Dirac amb Jogesh Pati i Helen Quinn.^[3] El 2006, Georgi va rebre el Premi Pomeranchuk de l'Institut Alikhanov de Física Teòrica i Experimental (ITEP) juntament amb Vadim A. Kuzmin.^[4]

Referències

1. «ACAP - Biographies - Howard Georgi» (en anglès). AIP. [Consulta: 8 novembre 2015].^{[Enllaç no actiu]}
2. «1995 J.J. Sakurai Prize for Theoretical Particle Physics Recipient» (en anglès). APS. [Consulta: 8 novembre 2015].
3. «Dirac Medallists 2000» (en anglès). ICTP. [Consulta: 8 novembre 2015].
4. «Pomeranchuk Prize Winners 2006» (en anglès). ITEP. Arxivat de l'original el 2016-02-24. [Consulta: 8 novembre 2015].

Enllaços externs

• Pàgina Personal