Tipus | muntanya | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'entitat geogràfica | Andes | |||
Localitzat a l'àrea protegida | Parc Nacional del Huascarán | |||
Localització | ||||
Continent | Amèrica del Sud | |||
Entitat territorial administrativa | Regió d'Ancash (Perú) | |||
Localització | Perú | |||
| ||||
Serralada | Cordillera Blanca | |||
Característiques | ||||
Altitud | 6.395 m | |||
Prominència | 1.645 m | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
1932 | primer ascens | |||
Esport | ||||
Ruta | cara sud-oest | |||
El Huandoy[1][2][3] (possiblement del quítxua wantuy, transportar, portar una càrrega pesada)[4] o Tullparaju[5] (possiblement del quítxua tullpa, llar de foc, estufa, i rahu neu, gel, muntanya amb neu)[6][7] és una muntanya del Perú que s'eleva fins als 6.395 msnm. És la segona muntanya més alta de la Cordillera Blanca, després de l'Huascarán, del qual es troba separat pel barranc i Lagunas Llanganuco (3.846 m). El cim forma part del Parc Nacional Huascarán.[8]
És una muntanya de neus perpètues amb quatre pics, el més alt dels quals arriba fins als 6.395 m i que es troben disposats en forma de llar de foc. Els quatre cims fam més de 6.000 metres i són:[8][5]
La primera vegada que fou pujat fou el 1932 per un grup d'alemanys. L'ascensió per costat de les Lagunas Llanganuco, la cara sud, no arribà fins al 1976.[9]