Huave

Infotaula de llenguaHuave
Ombeayiiüts, Ikoods
Tipusllengua Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants17.554 (2010)(2010)[1]
Parlants nadius18.827 Modifica el valor a Wikidata (2020 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatOaxaca
Classificació lingüística
Macromaia (rebutjada)
   Huave
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Codis
ISO 639-2hue, huv, hve, hvv
Glottologhuav1256 Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages4292 Modifica el valor a Wikidata

El huave o mareño és una llengua aïllada parlada pels huaves, que habiten a l'istme de Tehuantepec, al sud-est de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), en la costa del golf de Tehuantepec i la Llacuna Superior. La paraula huave és un exònim imposat pels zapoteques i significa gent del mar. L'idioma és anomenat pels seus parlants ombeayiiüds o umbeyajts, depenent de la variant, que significa el nostre idioma. Els huaves s'autodenominen mer ikoots, ikojts o kunajts, expressió que traduïda literalment significa "nosaltres". La comunitat lingüística huave arriba als vint mil parlants, que es concentren especialment al poble de San Mateo del Mar. Encara que l'ocupació d'aquesta llengua persisteix en diversos dominis de la vida social, el huave està amenaçat, encara que existeixen alguns projectes de revitalització i recerca lingüística en les comunitats huaves de l'Istme de Tehuantepec.

Quant al nombre de parlants, en 1974 havia de 18.000 a 20.000 parlants.[2] En 1995 pujà a 20.528 parlants,[3] i cap al 2010 disminuí a 17.554 parlants.[1]

Classificació

[modifica]

Cap de les diverses hipòtesis de relació lingüística del huave en alguna família lingüística més àmplia ha estat demostrada amb evidència sòlida i suficient. Per aquesta raó el huave es considera una llengua aïllada.[4] Paul Radin va proposar una relació entre el huave les llengües maies i les mixezoque, i Morris Swadesh va proposar una connexió amb la família otomang, hipòtesi que va ser investigada més àmpliament per Rensch (1976). No obstant això cap d'aquestes hipòtesis ha estat concloent.

Dialectes

[modifica]

El huave es parla en quatre municipis de la costa d'Oaxaca. Aquests són San Francisco del Mar, San Dionisio del Mar, San Mateo del Mar i Juchitán de Zaragoza. D'aquestes comunitats la més nombrosa és la de San Mateo del Mar que va estar pràcticament aïllada fins recentment. Les actituds negatives dels parlants cap a la seva llengua nativa i una forta pressió social de l'espanyol són les principals raons del progressiu abandó del huave com a llengua parlada en la resta de comunitats.

D'acord amb l'Instituto Nacional de las Lenguas Indígenas (Inali) de Mèxic, el huave té dues varietats. L'oriental comprèn les parles de Juchitán y San Mateo del Mar, i l'occidental és empleada en els municipis de San Francisco i San Dionisio.[5]

Dialecte i lloc Nombre de parlants (ca.) ISO 639-3 (SIL)
San Dionisio del Mar 4.940 (2000)[6] hve
San Francisco del Mar 900 (1990)[7] hue
San Mateo del Mar 12.000 (1990)[8] huv
Santa María del Mar 500 (1993)[9] hvv

Fonologia

[modifica]

Els següents quadres mostren els fonemes del huave.[10]

Vocales

[modifica]
Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana e o
Oberta ɑ

Consonants

[modifica]

En el quadre de baix s'exposen les consonants del huave de San Mateo del Mar, d'acord amb el treball de Kim (2008).

Bilabial Dental Palatal Velar Labio-
velar 		Glotal
Oclusiva p
mb 		t
nd 		k
ŋg 		kʷ
ŋgʷ
Africada t͡s
nt͡s
Fricativa s h
Nasal m n
Vibrant ɾ
r
Lateral l
Semiconsonant ʝ w

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals en diferents varietats de huave són:[11]

GLOSSA San
Francisco
del Mar 		San
Mateo
del Mar 		PROTO-
HUAVE
'1' ɑnek nojk *-noik
'2' ɑhkjɑw ihkjɑw *-ihk-yɑw
'3' ɑɾuh ɑɾeh *a-rɨh
'4' ɑpokjuɸ ɑikiy *a-pok-yɨw
'5' ɑkokjɑɸ ɑkokjɑw *ɑ-ko-kiɑw
'6' ɑnɑhojuɸ ɑnɑiy *ɑ-nɑ-yɨw
'7' ɑhɑjuɸ ɑjɑiy *ɑ-hɑ-yɨw
'8' anojuɸ ohpjɑkɨw *o-
'9' ɑpekɑf ohkijeh *o-
'10' ɑkɑpɑf ɡɑh-powɨw *kap-

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 INALI. «Lenguas indígenas en México y hablantes (de 5 años y más) al 2010». Población de México. Hablantes de lenguas indígenas en México, 2010.
  2. ↑ Barbara F. Grimes, Richard Saunders Pittman & Joseph Evans Grimes (1974). Ethnologue. Dallas: Wycliffe Bible Translators, pp. 10.
  3. ↑ Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas: Lenguas indígenas de México. Arxivat 2016-03-22 a Wayback Machine.
  4. ↑ Campbell, 1997: 161.
  5. ↑ Inali (2008). Catálogo de lenguas indígenas nacionales.
  6. ↑ Ethnologue report for language code: Huave, San Dionisio del Mar
  7. ↑ Ethnologue report for language code: Huave, San Francisco del Mar
  8. ↑ Ethnologue report for language code: Huave, San Mateo del Mar
  9. ↑ Ethnologue report for language code: Huave, Santa María del Mar
  10. ↑ Kim, Yuni. Topics in the phonology and morphology of San Francisco del Mar (en anglès). EUA: ProQuest, 2008. [Enllaç no actiu]
  11. ↑ «Huavean Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 24 desembre 2013].

Bibliografia

[modifica]
  • Campbell, Lyle, 1997, "American Indian Languages - The historical linguistics of Native America", Oxford studies in Anthropological Linguistics, Oxford University Press
  • Suaréz, Jorge A, 1975, "Estudios Huaves", Collección Lingüistica 22 INAH, Mexico.
  • Radin, P, 1929, "Huave Texts", International Journal of American Linguistics 5, 1-56
  • Rensch, Calvin R,1976 "Oto-Manguean isoglosses" In Diachronic, areal and typological linguistics, ed. Thomas Sebeok 295-316 Mouton, the Hague.

Enllaços externs

[modifica]