Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Lema | slogan of the Houthi movement (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | moviment polític organització política terrorista global especialment designat | ||||
Religió | Xiisme islamista | ||||
Història | |||||
Creació | 1994 | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
6 febrer 2015 juny 2004- | Insurgència xiita a Iemen | ||||
Activitat | |||||
Influències | |||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Hussein Badreddin al-Houthi Abdul-Malik al-Houthi | ||||
Lloc web | ansarollah.com | ||||
El moviment Huthi o Huti (àrab: الحوثيون, al-ḥūṯiyyūn), oficialment Ansar Al·lah (àrab: أنصار الله, ʾAnṣār Allāh, lit. 'Partidaris de Déu') és un moviment islamista predominantment xiïta zaidita que opera al Iemen[1] i el lideratge del qual prové en gran manera dels seguidors de Hussein Badraddin al-Huthi. També són coneguts com el «clan poderós» i com els Joves Creients (àrab: الشباب المؤمن, ax-Xabāb al-Muʿmin).[2][3][4]
Pren el nom de Hussein Badraddin al-Huthi, el seu anterior comandant, mort per les forces armades del Iemen en setembre del 2004.[5] Altres comandants, com ara Ali al-Qatwani, Abu Haider, Abbas Aidah i Yússuf al-Madani (un fillastre d'Hussein al-Huthi), també van ser abatuts per les forces armades del Iemen.[6] Es diu que Hussein Badraddin al-Huthi, un germà del fundador del grup, n'és el líder espiritual.[4] Els huthis han estat en conflicte amb militants salafistes, sunnites i takfirites.[7][8]
Mitjançant la seva insurrecció armada, han controlat tota la governació de Sadah i parts de les governacions d'Amran, Yauf i Hajjah.[9] El 9 de novembre del 2011, els rebels houthis controlaven les governacions de Sadah i Yauf, i estaven a prop de conquerir la governació d'Hajjah: això els hauria permès llançar un atac contra la capital nacional Sanà.[10][11] Al maig del 2012, els houtis controlaven la major part de les governacions de Sadah, Yauf i Hajjah, tenien accés a la mar Roja, i havien començat a construir barricades prop de Sanà.[12]
El 20 de gener de 2015 van prendre el palau presidencial de Sanà.[13] El moviment va prendre oficialment el control del govern iemenita el 6 de febrer, dissolent el parlament i declarant el seu Comitè Revolucionari l'autoritat en funcions al Iemen.[14] El 20 de març, les mesquites al-Badr i al-Hashoosh van patir un atemptat suïcida durant les oracions del migdia i l'Estat Islàmic va reivindicar-ne l'autoria. Les explosions van matar 142 fidels huthis i van ferir més de 351, convertint-se en l'atac terrorista més mortífer de la història del Iemen.[15]
El gener de 2021, el govern de Donald Trump als EUA van designar els huthis com a «grup terrorista estranger»,[16] fet que va generar pors per una possible escassetat d'ajuda al Iemen, però aquesta mesura va ser revertida al mes següent quan Joe Biden va esdevenir nou president americà.[17]
El 31 d'octubre de 2023, en el context de la Guerra entre Israel i Gaza de 2023, els huthis van declarar la guerra a Israel.[18] Van imposar un bloqueig naval a la mar Roja,[19] on van arribar a disparar un míssil balístic contra Elat, al sud d'Israel.[20] Encara que els houthis van dir que només atacarien vaixells vinculats a Israel, els Estats Units o la Gran Bretanya, han atacat indiscriminadament els vaixells de moltes nacions. Entre octubre de 2023 i març de 2024, els huthis van atacar vaixells al Mar Roig en més de seixanta ocasions, i per evitar els atacs, centenars de vaixells comercials han estat redirigits per navegar per Sud-àfrica.[21] Una munició rondadora va impactar al centre de Tel-Aviv el 19 de juliol matant un resident en una zona amb hotels els quals acullen els desplaçats de la frontera nord d'Israel amb el Líban, i una oficina de l'ambaixada dels Estats Units també és a prop del lloc de l'atac.[22] Els Estats Units, el Regne Unit i Israel per la seva banda van atacar repetidament les instal·lacions del port d'al-Hudayda, controlada pels huthis, en operacions conjuntes.[23][24]
El 2005, es calculava que els huthis comptaven amb entre 1.000 i 3.000 combatents, i el 2009, entre 2.000 i 10.000 soldats.[25][26] En el Iemen Post es va afirmar que tenien més de 100.000 efectius armats.[27] Segons l'expert Ahmed al-Bahri, els huthis poden tenir entre 100.000 i 120.000 seguidors, entre combatents i simpatitzants desarmats.[28]