Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Agaricales |
Família | Hygrophoraceae |
Gènere | Hygrocybe (Fr.) P. Kumm. (1871) |
Tipus taxonòmic | Hygrocybe conica |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Hygrocybe és un gènere de bolets dins la família de la llenega ()Hygrophoraceae. Els seus basidiocarps sovint són brillantment acolorits i tenen capells mucilaginosos, espores blanques i estípits sense anells. A Europa sovint es presenten en prats vells sense adobar i com que aquest hàbitat està en declivi hi ha certa preocupació pel futur d'aquest gènere de bolets. A altres llocs del món són típics dels boscos i arbredes. La majoria es creu que estan associats a les molses. N'hi ha unes 150 espècies a tot el món. Alguns són comestibles.
El gènere Hygrocybe va ser publicat originàriament el 1821 per Elias Magnus Fries com una subsecció d'Agaricus i el 1871 va arribar al rang de gènere per Kummer. Hydrocybe es considera una variant ortogràfica de Hygrocybe. El nom del gènere deriva del grec ῦγρὁς (= humit) + κυβη (= cap).[1][2]
Fins a la dècada de 1970 es considerava per molts com un sinònim d'Hygrophorus, un gènere relacionat de ectomicorízics.[1][3]
Hygrocybe s'ha dividit en subgèneres – notablement Cuphophyllus (= Camarophyllus sensu Singer, non Fries) – ha adquirit el rang de gènere. Però cap a 2011, tanmateix, la majoria de les aautoritats en micologia consideren aquest gènere dividit com a sinònim d'Hygrocybe.[4][5][6] Algunes espècies com el de capell de color malva (Humidicutis lewelliniae), ha estat descrit dins del petit gènere Humidicutis.
La recerca filogenètica recent i la cladística suggereixen que Hygrocybe és parafilètic i no forma un sol clade dins els Hygrophoraceae. Com a resultat s'ha suggerit que com a mínim el gènere Cuphophyllus (comprenent Hygrocybe pratensis i similars) s'hauria de treure de Hygrocybe sensu stricto, junt amb el gènere Gliophorus (comprenent Hygrocybe psittacina i similars).[7][8][9]
La majoria d'espècies d'Hygrocybe viuen sobre la terra, però unes poques (com Hygrocybe mexicana i H. rosea) només ho fan en molses dels arbres.[10] A Europa algunes espècies viuen en prats però la majoria en arbredes. La nutrició no és com mycorrhiza ni saprotròfica. Sembla que estan en simbiosi amb molses.[11]
Tenen distribució cosmopolita, des deltròpics a les regions subpolars.[12]
Hygrocybe pratensis és comestible,[6] cap de les espècies es cultiva comercialment. Altres espècies són comestibles i es recullen de forma local.[13]