Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 febrer 1909 Fortaleza (Brasil) |
Mort | 27 agost 1999 (90 anys) Recife (Brasil) |
Causa de mort | aturada cardiorespiratòria |
Sepultura | Olinda Cathedral (en) |
6è Arquebisbe catòlic | |
12 març 1964 – 2 abril 1985 ← Carlos Gouvêa Coelho – José Cardoso Sobrinho → Diòcesi: arquebisbat d'Olinda i Recife | |
Arquebisbe titular | |
2 abril 1955 – ← Joseph Henri Jean Marie Prud'homme Diòcesi: bisbat de Saldae | |
Bisbe titular | |
3 març 1952 – Diòcesi: bisbat de Saldae | |
Bisbe auxiliar | |
3 març 1952 – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1952–), sacerdot catòlic (1931–), teòleg |
Consagració | Jaime de Barros Câmara |
Participà en | |
11 octubre 1962 | Concili Vaticà II |
Premis | |
|
Dom Hélder Câmara Pessoa (Fortaleza, 7 de febrer de 1909 - Recife, 27 d'agost de 1999) fou un religiós brasiler, arquebisbe catòlic d'Olinda i Recife.
Era conegut com el "bisbe de Corum" i va prendre una posició clara amb els pobres urbans.[1] Es va retirar com a arquebisbe el 1985, i va viure per veure com moltes de les seves reformes les va desfer el seu successor, Jose Cardoso Sobrinho.
El 1959 va fundar el Banco da Providência, a Rio de Janeiro, una organització filantròpica que encara existeix i lluita contra la pobresa i les injustícies socials.
Ell és famós per dir: "Quan dono menjar als pobres, em diuen sant. Quan pregunto per què són pobres, em diuen comunista".[2]
Espiral de Violència (1971), és un llibret que va ser escrit en el moment de la guerra del Vietnam. No solament es distingeix per la forma en què es vincula la injustícia estructural (nivell 1 de la violència) amb l'escalada de rebel·lió (nivell 2 de la violència) i la reacció repressiva (nivell 3 la violència), sinó també per la forma en què Camara fa una crida als joves de tot el món a prendre mesures per trencar l'espiral a la qual els seus grans en són sovint addictes.
El 1973, va ser nominat per al Premi Nobel de la Pau per l'American Friends Service Committee (AFSC).[3] El 1975 va ser guardonat amb el Premi Pacem in Terris.