IRIS-T

Infotaula d'armaIRIS-T
IRIS-T
Tipusmíssil aire-aire Modifica el valor a Wikidata
País d'origenAlemanya i altres
Història de servei
En serveiDes de Desembre de 2005
OperadorsLuftwaffe, Força Aèria Sueca, Força Aèria Ucraïnesa i Norwegian Army Short Range Air Defense Battery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
FabricantDiehl BGT Defence
Cost per unitat380.000 €[1]
Especificacions
Pes87.4 kg
Longitud2.936 mm
Amplada447 mm
Diàmetre127 mm
Abast efectiu~25 km

Alemanya Alemanya: Typhoon, Tornado, F-4 Phantom II

ExplosiuExplosiu d'alta potència de fragmentació
DetonacióImpacte i espoleta radar de proximitat
PropulsorCoet de combustible sòlid
AltitudDes del nivell del mar fins a 20.000 m
Velocitat màximaMach 3
Sistema de guiatgeInfraroja

El míssil IRIS-T (Infra Red Imaging System Tail/Thrust Vector-Controlled) és un míssil aire-aire de curt abast i guiatge per infrarojos. És un disseny recent desenvolupat per un programa liderat per Alemanya. El seu objectiu és substituir al conegut AIM-9 Sidewinder tot millorant-ne les capacitats però mantenint la compatibilitat de les plataformes de llançament del míssil.

Història

[modifica]

A principis de la dècada del 1980 els països de l'OTAN signaren un acord pel qual els Estats Units desenvoluparien un míssil aire-aire d'abast mitjà per substituir l'AIM-7 Sparrow, mentre que el Regne Unit i Alemanya desenvoluparien un míssil aire-aire de curt abast per substituir l'AIM-9 Sidewinder. El disseny americà desembocà en l'AIM-120 AMRAAM, mentre que l'europeu en l'AIM-132 ASRAAM.

Després de la reunificació alemanya l'any 1990 la força aèria alemanya tingué accés a un ampli estoc de míssil aire-aire soviètics Vímpel R-73 (denominació OTAN AA-11 Archer) i descobriren que tenia una maniobrabilitat i cercadors notablement millors que els equivalents occidentals. Això portà a Alemanya a abandonar el projecte ASRAAM i iniciar el desenvolupament d'un nou míssil amb toveres orientables per aconseguir una alta maniobrabilitat. Aquest és el projecte que donà com a resultat l'IRIS-T.

El desenvolupament del míssil s'inicià el 1998 amb un consorci de 8 països europeus: Alemanya, Grècia, Noruega, Itàlia, Espanya i Suècia. El projecte s'encarregà a l'empresa alemanya Diehl BGT Defence amb la participació de múltiples proveïdors d'aquests països. La primera prova de llançament en vol d'un míssil es va realitzar el 2002 i a finals de 2004 en comença la producció.[2]

Després de tot el procés de desenvolupament i proves operatives la Luftwaffe va rebre els primers míssils el 5 de desembre de 2005.

Rendiment de combat

[modifica]

Gran resistència a les contramesures electròniques (ECM), alta discriminació d'objectius i supressió de bengales, extrema maniobrabilitat(60 g, 60°/s) i de 5 a 8 vegades més abast màxim que un AIM-9L Sidewinder. Fins i tot objectius situats darrere de l'avió llançador poden ser destruïts per l'IRIS-T.

Socis de desenvolupament

[modifica]

L'any 1995 Alemanya va anunciar el programa de desenvolupament i producció de l'IRIS-T. Si uniren diversos països amb les participacions indicades a la llista següent. El 2003 Espanya s'associà com a soci comprador. El repartiment de la producció serà:

  • Alemanya 46%
  • Itàlia 19%
  • Suècia 18%
  • Grècia 13%
  • 4% dividit entre Canadà i Noruega.

Variants

[modifica]

IDAS

[modifica]

L'IDAS és una versió navalitzada del míssil, que pot ser disparada des d'un submarí gràcies a la càpsula i sistema de llançament específic. Està dissenyada per a destruir amenaces aèries (com a avions o helicòpters), vaixells de superfície o fins i tot objectius terrestres propers a la costa. S'està desenvolupant específicament pels nous submarins de combat Tipus 212 de la Marina Alemanya.

IRIS-T SL

[modifica]

L'IRIS-T SL és una versió antiaèria disparada des de plataformes de llançament terrestres (és míssil terra-aire) i guiada per radar.

  • Carregant un IRIS-T a un Eurofighter Typhoon
    Carregant un IRIS-T a un Eurofighter Typhoon
  • Components del míssil
    Components del míssil
  • Maqueta de la variant IDAS
    Maqueta de la variant IDAS
  • Míssil IRIS-T SL
    Míssil IRIS-T SL
Moviment del cap cercador.

Usuaris

[modifica]
Alemanya Alemanya
1.250[3]
Espanya Espanya
770, amb un pressupost original de 247 milions de € i un final de 291 milions.[1]
Grècia Grècia
350[3]
Àustria Àustria
25
Suècia Suècia
400
Noruega Noruega
150[4]
Itàlia Itàlia
450
Bèlgica Bèlgica
500
Països Baixos Països Baixos
500
Aràbia Saudita Aràbia Saudita
1.400[5]
Sud-àfrica Sud-àfrica
10 (únics entregats d'una ordre de compra original de 30)
Tailàndia Tailàndia
En entrega, 220 encarregats[4]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: IRIS-T

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Ministerio de Defensa. «Evaluación de los Programas Especiales de Armamento (PEAs)» (en castellà). Madrid: Grupo Atenea, 01-09-2011. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2013. [Consulta: 30 setembre 2012].
  2. ↑ «IRIS-T Air-to-Air Guided Missile, Germany». Kable Intelligence Limited. [Consulta: 19 abril 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 deagel.com: Spain Joins IRIS-T Program
  4. ↑ 4,0 4,1 [enllaç sense format] http://www.diehl.com/en/diehl-defence/press-media/subjects-in-the-focus/iris-t-the-short-distance-missile-of-the-latest-generation.html Arxivat 2014-03-30 a Wayback Machine.
  5. ↑ [enllaç sense format] http://armstrade.sipri.org/armstrade/page/trade_register.php Arxivat 2010-04-14 a Wayback Machine.