ISO 1
ISO 1 és un estàndard internacional establert per l'Organització Internacional per a l'Estandardització que especifica les condicions estàndard de pressió i temperatura per la dimensió geomètrica i verificació. La temperatura es fixa a 20 °C, que és igual a 293.15 Kelvin i 68 graus Fahrenheit.[1]
Degut a la dilatació tèrmica, la precisió del mesurament de la longitud cal fer (o convertir-se) una temperatura definida. ISO 1 ajuda a comparar les mesures mitjançant la definició d'aquesta temperatura de referència. La temperatura de referència de 20 °C va ser aprovada pel CIPM el 15 d'abril de 1931, i es va convertir en la recomanació ISO número 1 el 1951. [2] Aviat va reemplaçar altres temperatures de referència a nivell mundial per les mesures de longitud que els fabricants d'equips de precisió havien utilitzat anteriorment, incloent 0 °C, 62 °F, i 25 °C. Entre els motius per triar 20 °C, es tractava d'una temperatura de taller còmoda i pràctica que va donar com a resultat un valor enter en les escales Celsius i Fahrenheit.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «ISO 1:2016 - Geometrical product specifications (GPS) -- Standard reference temperature for the specification of geometrical and dimensional properties» (en anglès). [Consulta: 25 març 2018].
- ↑ «[https://nvlpubs.nist.gov/nistpubs/jres/112/1/V112.N01.A01.pdf 20 °C—A Short History of the Standard Reference Temperature for Industrial Dimensional Measurements]». Journal of Research of the National Institute of Standards and Technology, 11-11-2006, pàg. 23.
