Ikaztegieta

Ikaztegieta

Tipus	municipi d'Espanya
Sobrenom	madril txikik
Localització
43° 05′ 41″ N, 2° 07′ 31″ O / 43.09472°N,2.12528°O / 43.09472; -2.12528
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Basc
Província	Guipúscoa
Comarca	Tolosaldea
Població humana
Població	487 (2023) (243,5 hab./km²)
Idioma oficial	basc (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Enirio-Aralar Mancomunitat de Tolosaldea Mancomunitat de Municipis per a la gestió de l'escorxador comarcal de Tolosa Udalerri Euskaldunen Mankomunitatea
Superfície	2 km²
Altitud	110 m
Limita amb	Alegia Tolosa Legorreta Orendain
Creació	1988 ^(Julià)
Organització política
• Alcalde	Iker Otamendi Ibarguren
Identificador descriptiu
Codi postal	20267
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	20044
Lloc web	ikaztegieta.com

Ikaztegieta és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea. Per la seva grandària i caràcter sociològic pot qualificar-se de rural. El 2023 tenia 487 habitants, de les quals 88,83% parlen basc.^[1] Es troba en la vega del ric Oria on s'han instal·lat diverses indústries de mida mitjana. Les bones comunicacions (és travessat per l'autovia N-1 i el ferrocarril Madrid-Irun) han contribuït a certa puixança i creixement del municipi. Té un caràcter a cavall entre el món rural i urbà.

Els orígens de la vila són desconeguts i escassegen les notícies referents a les etapes inicials. El nom, Ikaztegieta, és traduïble del basc com «lloc de carboneres», pel que es creu que la fabricació de carbó vegetal en les forests properes va poder tenir una importància cabdal en la primitiva economia de la localitat. Sempre ha estat una població petita que durant l'Edat Mitjana va buscar l'empara de la vila de Tolosa, a la qual es va unir el 1374. Posteriorment, allunyat el perill de les lluites feudals, Ikaztegieta va recuperar l'autonomia municipal el 1615 quan va obtenir el títol de vila, que li va concedir el rei Felip II. A causa de la seva escassa grandària va haver d'unir-se a poblacions veïnes per a plantar cara a les despeses municipals.^[Quan?]

Des de 1625 va formar amb les veïnes viles de Alegia i Orendain, la Unió d'Aizpurua. Ja al segle xx, entre 1967 i 1988, Ikaztegieta va estar unida a les localitats d'Orendain i Baliarrain, junts van formar el municipi d'Iruerrieta.

Dintre del nucli destaca l'Església Parroquial de San Lorenzo, construïda des del segle xvi i remodelada en el segle xvii. D'estil gòtic tardà, presenta genuïns caràcters particulars del gòtic basc. Posseeix una torre moderna amb campanar i rellotge. Als afores de la vila, al costat de la carretera general hi ha una Ermita dedicada a Nostra Senyora del Pilar. Va ser edificada al segle xix per un rector com desgreuge a una ofensa feta a Saragossa a la verge del Pilar. Les festes patronals se celebren per Sant Llorenç, el 10 d'agost. El municipi té una famosa sidreria al nucli urbà.

S'hi accedeix per carretera a través d'un desviament en la carretera N-l. Hi ha línia d'autobusos i un baixador de RENFE.

Persones cèlebres

• Juan José Olaberria (1945): va ser membre del partit polític Euskadiko Ezkerra. Parlamentari basc entre 1980 i 1984
• Iñaki Zubeldia (1945): pedagog i escriptor en basc.
• Martín Iturbe (1932): sacerdot i escriptor en basc.
• Martín de Celayeta y Lizarza: va ser bisbe de Lleó al segle xviii.

Referències

1. «Ikaztegieta, euskara eta ahozko ondarea -» (en basc). Ahotsak. [Consulta: 26 febrer 2024].