Insaciable

Infotaula de pel·lículaInsaciable
Fitxa
DireccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Isabel Sarli
Jorge Barreiro
Santiago Gómez Cou
Jorge Amando Bo
Horacio Bruno
Mario Casado
Claude Marting Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElijio Ayala Morín
FotografiaAmérico Hoss Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeVíctor Villarreal
ProductoraSifa Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 setembre 1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0122117 FilmAffinity: 799645 Letterboxd: the-insatiable-widow TMDB.org: 436441 Modifica el valor a Wikidata

Insaciable és una pel·lícula de l'Argentina filmada en Eastmancolor dirigida per Armando Bó sobre el seu propi guió que va ser produïda entre 1976 i 1979 i es va estrenar el 27 de setembre de 1984. Va tenir com a actors principals a Isabel Sarli, Jorge Barreiro, Santiago Gómez Cou i Armando Bó. Isabel Sarli interpreta a una dona "nimfòmana preocupada a la recerca de satisfacció o cura".[1] La pel·lícula va ser molt controvertida a Argentina per la seva nuesa i contingut sexual i lesbianisme.[2] S'ha jugat després amb un cartell de la pel·lícula que documenta extractes de la premsa argentina que condemnaven la pel·lícula i documentaven els que demanen que fos prohibida o censurada.

Sinopsi

[modifica]

Un marit metge encoratja la infidelitat de la seva dona ninfómana i hi ha una desfilada de models per a temptar-la.

Repartiment

[modifica]

Comentaris

[modifica]

Jorge Abad a La Voz del Interior va escriure:

« «Els exteriors fotografiats per Américo Hoss ens recorden –malgrat el seu gran ofici- als cartells de turisme.» »

Roberto Pagés a Tiempo Argentino va escriure:

« «Brutícies i ingenuïtats.» »

A.M.V. a Clarín va dir:

« «…és una d'aquestes pel·lícules que convé veure el dissabte a la nit en un cinema replet de crits, riures i ocurrències tolerant el seu mal gust més que deliberat.» »

César Magrini a El Cronista Comercial va dir:

« «Els diàlegs…veritable parenceria d'oligofrènia…és desastrosa…l'actuació de l'elenc sencer és primària i rebutjable.» »

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cowie, Peter. Variety International Film Guide. Tantivy Press, 1978, p. 58. ISBN 9780498022418. 
  2. ↑ España, Claudio; Fabbro, Gabriela. Cine argentino en democracia, 1983-1993 (en spanish). Fondo Nacional de las Artes, 1994, p. 130. ISBN 9789509807037. 

Enllaços externs

[modifica]