Intercanvi colombí

Conreu en feixes a l'illa de Taquile, on s'hi conrea quinoa, patata i blat.

L'intercanvi colombí és un intercanvi biològic intercontinental ocorregut durant el període històric del descobriment europeu d'Amèrica per part de Cristòfor Colom. Es tracta d’un dels esdeveniments més importants en la història de l'ecologia, de l'agricultura i de la cultura.

Aquest terme va ser encunyat per Alfred W. Crosby el 1972,^[1] designa els nombrosos bescanvis en béns agrícoles i ramaders, en les poblacions humanes i en microorganismes (en particular en els microbis responsables de malalties infeccioses),^[2] a partir de l’any 1492, entre el Vell Món i el Nou Món com també entre els hemisferis est i oest de la Terra.

Des d’un punt de vista estríctament biològic, l’intercanvi colombí va posar en contacte línies evolutives separades després del fraccionament Gondwana fa milions d’anys

L'intercanvi colombí segons Lewis et Maslin, 2015, significa l’inici d’una nova època geològica anomenada « Antropocè », on predominen les activitats humanes sobre les forces geològiques terrestres.^[3]

Abans de l’intercanvi colombí no hi havia cavalls a Amèrica, taronges a Florida ni a Califòrnia. Tampoc es conreaven bananes a l’Equador ni la paprika a Hongria, o carbassons a Itàlia, ananàs a Hawaii, ni mandioca o moniatos a Àfrica

Taula de comparació

Distribució precolombina dels organismes propis dels humans

Tipus d'organisme	Llista del Vell Món	Llista del Nou Món
Animals domèstics	camell dromedari elefant iac vaca gos gat ase gallina pavo tòrtora colom pintada cigne oca ànec xerraire cabra cavall ratolí porc conill rata moltó	alpaca gos ànec de Berberia conillet d’índies llama
Plantes útils	pebre negre banana ordi col cafè cotó (varietat curta dita d "Egipte”) cítrics all enciam civada ceba préssec pera arròs sègol canya de sucre nap blat	amaranthus alvocat fesols anacard sàlvia xiclet (la base del “chewing gum”) pebrot cacau / xocolata cotó (varietat llarga 90 % dels cultivars moderns) moresc mandioca papaia cacauet pacaner ananàs patata quinoa hevea (cautxú) carbassa gira-sol maduixot (espècies americanes usades en els híbrids moderns) moniato tabac tomàquet vainilla
Malalties infeccioses	còlera grip paludisme rubèola pesta escarlatina malaltia de la son verola tuberculosi febre tifoidea febre groga (soca europea)	chagas sífilis (cas incert) pian febre groga (soques americanes)

Referències

1. Norel i Testot, 2012, p. 432.
2. Nunn i Oian, 2010, p. 163-188.
3. Lewis i Maslin, 2015, p. 171-180.

Bibliografia

• Adelman, Jeremy; Aron, Stephen; Kotkin, Stephen. Worlds Together, Worlds Apart (en anglès), 2006. 
• Crosby, Alfred W. The Columbian Exchange: Plants, Animals, and Disease between the Old and New Worlds (en anglès), 1972. 
• Lewis, Simon L.; Maslin, Mark A. «Defining the Anthropocene» (en anglès). Nature, 519(7542), 2015. DOI: 10.1038/nature14258.
• Norel, Philippe; Testot, Laurent. Une histoire du monde global (en francès), 2012 (Sciences Humaines). ISBN 9782361060930. 
• Nunn, Nathan; Qian, Nancy «The Columbian Exchange : A History of Disease, Food, and Ideas» ( PDF) (en anglès). Journal of Economic Perspectives. Spring, 24(2), 2010.

Vegeu també

• Escola Argentina de Protocartografia
• Globalització i malaltia
• Llista d'epidèmies