Iquito

Iquito

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	35
Autòcton de	Departament de Loreto
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües saparo-yawan llengües zaparoanes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	iqu
Glottolog	iqui1243
Ethnologue	iqu
UNESCO	727
IETF	iqu
Endangered languages	2026

L'iquito és una llengua que pertany a la família zaparoana. Se'n diu també iquita, ikito, amacacore o hamacore (denominació en shimigae), quiturano o quiturra (nom donat pels yameo i altres ètnies veïnes del sud). Es troba en veritable perill d'extinció. Els ikitus solen denominar-se a si mateixos paratacay.^[1]

Distribució geogràfica

Districte d'Alt Nanay, província de Maynas, regió de Loreto, el Perú. Els iquitos viuen en les capçaleres del riu Nanay i en la conca del riu Pintoyacu, i se situen principalment en tres llogarets: San Antonio de Pintoyacu (al nord-oest de la ciutat d'Iquitos), Atalaya (aigües amunt de San Antonio), i Saboya.

El territori dels iquito limita a l'est amb el dels yagua (família lingüística peba-yagua), i al sud-oest amb els cocama (família tupí-guaraní). En el passat, els seus veïns del sud-est eren els avui extints yameo (família peba-yagua) i al nord-oest els semigaes, de la mateixa família záparo.

Nombre de parlants

Cap a mitjan segle xvii, l'ètnia iquito era nombrosa. Una gran quantitat vivia on avui se situa la ciutat d'Iquitos. Cap a 1925,^[2] el total aproximat de la població era d'unes 1000 persones, en la seva majoria monolingües. Per a començaments de la dècada de 1960 quedaven a penes uns 100 parlants, a la vora de l'extinció i l'aculturació en la societat hispanoparlant. En els anys 1980 van morir els últims monolingües. Els nens entenien iquito, però no el parlaven; els adults eren bilingües amb el castellà, i els ancians entenien castellà, però només parlaven iquito. Al començament del segle XXI, l'ètnia iquito es redueix probablement a unes 350 persones.^[3] D'elles, entre 22 i 26 tenen perfecte coneixement de la llengua, unes 15 a 20 més són semiparlants i tal vegada un altre punt són parlants passius.^[4][5]

Els iquito van morir de verola, tuberculosi, pneumònia. La bonança econòmica denominada boom o febre del cautxú i el sistema de latifundis agraris van tenir efectes devastadors en una població de caçadors, pescadors i recol·lectors amb activitat agrícola de subsistència.

Fonologia

Vocals

Vocals^[6]

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i	ɨ	u
Oberta	a

Consonants

Consonants

	Bilabial	Dental / Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	[p]	[t]		[k]
Fricativa		[s]			[h]
Nasal	[m]	[n]
Aproximant	[w]		[j]
Vibrant		[r]

Referències

1. paisanos -- Chaumeil (1992)
2. segons Tessmann (1930)
3. 500 segons Gordon (2005)
4. Beier i Michael (2002)
5. Gordon (2005) estima 35 parlants en total
6. R. Eastman, B. Eastman, E Powlison, Fonoligia del Idioma Iquito, in Datos Etno-Lingüisticos, n°29, Lima, 2008, available at [1]

Bibliografia

• Beier, Christine y Lev Michael. La condición actual del idioma indígena iquito y las claves factores afectando al proyecto de su recuperación. Austin, TX: Cabeceras Aid Project, 2002.
• Chaumeil, Jean-Pierre. La légende d'Iquitos (versión iquito). Bulletin de l'Institut Français d'Études Andines 21/1: 311-325, 1992.
• Fabre, Alain. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos. Tampere: Tamperen Teknillinen Ylliopisto, 2005 (en elaboración -- versión en línea en https://web.archive.org/web/20110720194704/http://butler.cc.tut.fi/~fabre/BookInternetVersio/)
• Gordon, Raymond G., Jr. (ed.). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International, 2005. Versión en línea: http://www.ethnologue.com/.
• Solís Fonseca, Gustavo. «Perú: multilingüismo y extinción de lenguas». América Indígena 47/4. México: 1987.
• Tessmann, Günter. Die Indianer Nordost-Perus. Hamburg: 1930.
• Waterhouse, Viola G., (ed.). Studies in Peruvian Indian languages 1. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics and Related Fields, 9. Norman: Summer Institute of Linguistics of the University of Oklahoma, 1963.
• Wise, Mary Ruth. «Small language families and isolates in Peru». En: R.M.W. Dixon & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.), The Amazonian languages: 307-340. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.

Enllaços externs

• Mapa lingüístic del Perú