Irun

Irun
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
	43° 20′ 16″ N, 1° 47′ 20″ O / 43.33781°N,1.78881°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Basc
Província	Guipúscoa
Comarcas	Baix Bidasoa
Capital	Irun (en)
Població humana
Població	62.920 (2023) (1.470,09 hab./km²)
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de Serveis de Txingudi espanyol
Superfície	42,8 km²
Altitud	20 m
Limita amb	Hondarribia ; Bera ; Biriatu ; Urruña ; Lesaka ; Lezo ; Oiartzun ; Hendaia
Creació	28 febrer 1776
Organització política
• Alcaldessa	Cristina Laborda Albolea (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	20300–20305
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	20045
Lloc web	irun.org

Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc. La ciutat fa frontera amb el País Basc del Nord (Iparralde), a l'estat francès, mitjançant el riu Bidasoa que limita el municipi a l'est. Es tracta de la segona ciutat més important de Guipúscoa després de la capital, Sant Sebastià, amb una població al voltant dels 60.000 habitants.

L'economia de la ciutat es basa en la importància com a pas fronterer entre França i Espanya. Es tracta del principal pas fronterer entre aquests dos estats, juntament amb la Jonquera, a l'Alt Empordà. A més, és un important nus ferroviari, logístic i de transports. Compta també amb un important comerç i certa indústria.

Barris d'Irun

Irun està conformat per set barris:^[1]

Behobia
Meaka
Bidasoa
Lapize
Ventas
Anaka
Olaberria

Història

La guarnició carlina d'Irun va defensar-se de l'atac de la Legió Auxiliar Britànica de George de Lacy Evans el 16 i 17 de maig de 1837, que van conquerir la població lluitant casa a casa, capitulant per la tarda.^[2]

Administració

Llista d'alcaldes
2019	José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2015	José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2011	José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2007	José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2003	José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
1999	Francisco Buen Lacambra / José Antonio Santano Clavero^{[nota 1]} (PSE-EE)
1995	Francisco Buen Lacambra (PSE-EE)
1991	Francisco Buen Lacambra (PSE)
1987	Francisco Buen Lacambra (PSE)
1983	Francisco (Alberto) Buen Lacambra (PSE-PSOE)
1983	Ricardo Etxepare Zugasti (PNB)^{[nota 2]}
1979	Xabier Txapartegi Larrañaga (PNB)

Demografia

Evolució demogràfica
1800	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005
1.180	9.912	12.120	14.161	17.670	14.368	19.956	29.814	45.060	53.445	53.276	56.486	+60.000

Persones cèlebres nascudes en aquesta localitat

Almirall Arizmendi segle XVI: general als comandaments de la milícies d'Irun i posteriorment almirall de la flota espanyola
José María Franco Bordons (1894-1971): compositor i director d'orquestra.
Ramón Iribarren Cavanilles (1900-1967): llicenciat en Ciències Exactes i Doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, autoritat mundial en la matèria i genial descobridor de les lleis matemàtiques i físiques relatives a la dinàmica de l'onatge i la seva aplicació a la regeneració de costes. Va Ser nomenat Fill Predilecte de la Ciutat d'Irun per acord unànime de l'Ajuntament.
Mariano Eusebio González (Luis Mariano) (1914-1970): cantant de fama internacional, especialment a França, on va realitzar la major part de la seva carrera musical.
Pedro Mourlane (1888-1945): periodista i assagista.
Els germans Fermín (1963-), Íñigo i Jabier Muguruza: músics. Integrants dels grups de rock radical basc Kortatu i Negu Gorriak, el primer i segon; i de Joxe Ripiau, el segon i tercer.
Pedro Manuel de Arístegui y Petit: diplomàtic, exGovernador Civil de Guipúscoa, mort en atemptat quan exercia com Ambaixador d'Espanya a Líban el 16 d'abril de 1989
Pérez de Azcue (segle xvi): comandant de les tropes iruneses.
Jon Sistiaga (1967-): periodista, escriptor i reporter de guerra.
Teodoro Murua (1888-1968): músic. Director de la banda municipal de música d'Irun.
Ricardo Arregui (1952-): Metge neurocirujano de prestigi mundial, expert en congelacions. Actualment president de l'equip d'handbol de Balonmano Aragón.
Amaia Montero (1976-): vocalista del grup pop La Oreja de Van Gogh fins a novembre de 2007
Lourdes Maldonado (1973-): presentadora de notícies cap de setmana Antena 3.

Esportistes

Juan Manuel Garate (1976-): ciclista. Campió d'Espanya el 2005.
Alberto López (1969-): porter de la Reial Societat i del Reial Valladolid.
Miguel Ángel Zúñiga (1959-): porter d'handbol.
Alberto Górriz (1958-): exfutbolista internacional de la Reial Societat.
Roberto López Ufarte (1958): futbolista internacional. Nascut a Fes (Marroc) i irunés d'adopció.
Javier Irureta (1948-): exfutbolista internacional de l'Atlètic de Madrid i Athletic Club de Bilbao i actualment entrenador de futbol.
Pedro Regueiro (1906-): futbolista internacional que va militar en Real Unión Club de Irun i Reial Madrid.
Luis Regueiro (1908-1995): futbolista internacional que va militar a la Real Unión Club de Irun i Reial Madrid.
Santiago Urtizberea (1910-1985): futbolista que va guanyar 4 vegades el campionat de França amb el Girondins de Bordeus.
Francisco Gamborena (1901-): futbolista internacional que va jugar a la Real Unión Club de Irun.
Patricio Arabolaza (1893-1935): futbolista internacional de la Real Unión Club de Irun. Autor del primer gol de la història de la selecció espanyola de futbol.
José Echeveste (1889-1982): futbolista internacional de la Real Unión Club de Irun.
José Luis Zabala: futbolista internacional que va jugar a la Real Unión, Espanyol, Oviedo i València.
Javier Yubero (1972-2005): futbolista que va jugar entre altres equips a la Reial Societat, Real Betis Balompié i Rayo Vallecano.
Javier Garrido: exjugador de la Reial Societat i jugador actualment al Manchester City FC.
Mikel Amantegui: (1979-) futbolista format al planter de la Reial Societat i que posteriorment va jugar al Girona FC.

Notes

↑ A mitjan legislatura 1999-2003, l'alcalde Alberto Buen dimiteix del seu càrrec i el seu company de partit i tinent d'alcalde, José Antonio Santano és escollit alcalde. Santano ja havia estat anunciat amb anterioritat com candidat del PSE-EE/PSOE a l'ajuntament en les eleccions de 2003.
↑ L'elecció de Ricardo Etxepare com alcalde en 1983 no va estar exempta de polèmica. Enfront del candidat més votat (Alberto Buen), va sortir escollit Etxepare amb els vots del seu partit i una aliança contra natura que abastava des de l'esquerra abertzale fins a AP. Es va causar una important revolada arran d'aquest assumpte. El PSE-PSOE va assolir que la sessió d'investidura es repetís 2 mesos després (11 de juliol de 1983) per un defecte de forma en la primera votació. En aquesta segona ocasió, els regidors de AP, seguint consignes del seu partit, es van abstenir i Alberto Buen va sortir escollit alcalde.