Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del segle xx.
Nascut a Riga, Letònia, fill d'un comerciant de fusta emigrat a Anglaterra. Va ser el primer jueu a ser triat per rebre una beca a l'All Souls College d'Oxford. Entre 1957 i 1967, va ser Chichele professor de teoria social i política a la Universitat d'Oxford. El 1967, va ajudar a fundar el Wolfson College d'Oxford i se'n va convertir en el primer president. Va rebre el títol de Knight Bachelor el 1957 i l'Ordre de Mèrit el 1971. Va ser president de l'Acadèmia Britànica entre el 1974 i el 1978. Va rebre també el Premi Jerusalem el 1979 pels seus escrits sobre la llibertat individual.
L'obra de Berlin va ser vasta, però dispersa, ja que en la seva majoria consisteix en articles i recensions en revistes especialitzades. Està bàsicament dedicada a estudiar i reivindicar dues tradicions de les quals destaca el pluralisme: la liberal i l'expressivista.[1]
Solament dues de les ara nombroses recopilacions dels seus treballs van ser editades directament per ell: Four Essays on Liberty (1969) i Vico and Herder (1976). El seu article més famós, la conferència inaugural com a Chichele professor del 1958, titulada Two concepts of liberty, ha estat d'enorme influència tant en la teoria política contemporània com en la teoria liberal. En aquest article, presenta la ja famosa distinció entre llibertat positiva i llibertat negativa.
L'eriçó i la guineu, i altres assaigs literaris, (trad. Dolors Udina), Barcelona, Proa, 2000.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaiah Berlin |