Ivan Vandor
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1932  Pécs (Hongria) |
| Mort | 15 novembre 2020 (88 anys) Giove (Itàlia) |
| Formació | Universitat de Califòrnia a Los Angeles Acadèmia Nacional de Santa Cecília |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, música per a cinema i etnomusicologia |
| Lloc de treball | Bolonya |
| Ocupació | compositor, musicòleg, compositor de bandes sonores, professor d'universitat, etnomusicòleg, pedagog musical |
| Ocupador | Universitat de Bolonya |
| Professors | Goffredo Petrassi |
| Instrument | Saxòfon, piano i violí |
  
| |
Ivan Vandor (Pécs, Hongria, 13 d'octubre de 1932 - Giove, Província de Terni, Úmbria, Itàlia, 15 de novembre de 2020) fou un músic, compositor, etnomusicòleg i professor universitari italià d'origen hongarès.[1][2][3]
Nascut a Pécs, Vandor es va traslladar a Roma, Itàlia, amb la seva família el 1938, on va desenvolupar una important carrera com a compositor i etnomusicòleg. Començà a estudiar violí amb sis anys i piano amb vuit anys. Dels setze als vint anys fou un saxofonista de jazz.[3] El 1959 es va llicenciar en Composició amb Goffredo Petrassi al Conservatori Superior de Música Santa Cecilia de Roma.[2]
El 1971 es va llicenciar en etnomusicologia per la Universitat de Califòrnia (UCLA) a Los Angeles. Va estudiar la música del budisme tibetà a les regions de l'Himàlaia, i fou autor del llibre "La Musique du Bouddhisme Tibétain" (1977). Successor del seu fundador, Alain Daniélou, va dirigir l'Institut Internacional d'Estudis de Música Comparada a Berlín Occidental fins al 1983, quan va renunciar després de crear l'Escola de Música Intercultural de l'Institut Internacional d'Estudis de Música Comparada a Venècia. Al mateix temps, va emprendre l'activitat de professor de composició, primer al Conservatori Superior de Música de Bolonya i després al Conservatori de Santa Cecília de Roma. Juntament amb Goffredo Petrassi, Ennio Morricone, Frederick Rzewski i Alvin Curran, entre altres, va formar part del famós grups d'improvisació Nuova Consonanza i Musica Elettronica Viva (MEV), amb els quals va realitzar una intensa recerca de nous camins musicals.[2][4]
Va escriure música orquestral i de música de cambra.[1] De la desena de bandes sonores que va compondre per al cinema, destaca Anirem a la ciutat (Andremo in città, 1966), dirigida per Nelo Risi, on predominen formes clàssiques, fonamentalment amb una component melòdica, al costat d'una altra de dramàtica, i fins i tot melancòlica.[4]
Va succeir Alain Danielou com a president de l'Institut Internacional d'Estudis Musicals Comparats de Berlín, mantenint-se al càrrec fins al 1983, assumint la "Scuola Interculturale di Musica" de Venècia. Fou vicepresident de la Societat Italiana d'Etnomusicologia, professora visitant de Composició a la Universitat de Michigan, a Ann Arbor.[2]
Entre les seves composicions es troben Poèmes imaginaires (1987), Notes on 4 intervals (1988), Offrandes 2 (1993), Nouvelles errances per 20 archi solisti (1998), In trasparenza per clarinetto, violino e 15 archi (1999), In penombra per flauto, clarinetto, viola e violoncello (2001), In memoriam Tadeusz Moll per flauto/flauto contralto, clarinetto/clarinetto basso, corno, violino, viola e violoncello (2007), Otto pezzi brevi per violoncello e pianoforte (2011); Trio per archi (2013) i Violino e viola - Canone triplo (2015).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vándor, Iván». Treccani - Enciclopedia on line. Istituto della Enciclopedia Italiana [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vice-4. «Ivan Vandor». IMDb. [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Ivan Vandor». CIDIM - Comitato Nazionale Italiano Musica. [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Sáiz, Juan Ángel «Ivan Vandor (Italia, 1932-2020)». EPDLP - El Poder de la Palabra [Consulta: 9 desembre 2020].