Jacques de Mahieu

Jacques de Mahieu

Biografia
Naixement	(fr) Jacques Auguste Léon Marie Girault 31 octubre 1915 Marsella (França)
Mort	4 octubre 1990 (74 anys) Buenos Aires (Argentina)
Formació	Universitat de Provença Ais-Marsella I - literatura Universitat de Provença Ais-Marsella I - sociologia Universitat de Buenos Aires - llicenciatura en filosofia, Philosophiæ doctor en economia, Doctor of Political Science ^(en)
Activitat
Camp de treball	Antropologia, economia i etnografia
Ocupació	antropòleg, politòleg, sociòleg, escriptor, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Buenos Aires (–1976) Universitat del Salvador (1964–1965) Universitat Nacional de Cuyo (1948–1955)
Partit	Tacuara Nationalist Movement ^(en) (1957–1966) Action Française (–1944)
Membre de	Acadèmia Argentina de Lletres (1952–1955)
Moviment	Nazisme i racisme científic
Carrera militar
Branca militar	Waffen-SS
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Participà en
1940	Col·laboracionisme a França

Jacques de Mahieu (Marsella, 31 d'octubre de 1915 – Buenos Aires, Argentina; 4 d'octubre de 1990) va ser un antropòleg franco-argentí d'ideologia nazi. Va escriure diversos llibres sobre esoterisme, que va barrejar amb teories antropològiques inspirades en el nazisme i racisme científic.^[1]

Col·laborador del règim de Vichy, després es va adherir a la ideologia peronista en la dècada de 1950. Va ser mentor d'un grup juvenil nacionalista catòlic en la dècada de 1960, i més tard en la vida, cap del capítol argentí del grup neonazi espanyol CEDADE.^{[2][3][4][5][6]}

Biografia

Nascut en Marsella, de jove Jacques de Mahieu va ser influenciat per autors com Georges Sorel, Charles Maurras i Alexis Carrel^[7] i es va unir al moviment d'extrema dreta Action Française.^[8] Va ser col·laborador del règim de Vichy^[5] i va formar part de la 33a Divisió de Granaders SS Voluntaris Charlemagne a les Waffen-SS.^[9]

Després de la alliberament de França, va ser un dels primers a fugir a l'Argentina de Juan Domingo Perón. Un cop naturalitzat argentí,^[10] es va convertir en un ideòleg del moviment peronista, abans de convertir-se en mentor d'un grup juvenil nacionalista catòlic en la dècada de 1960.^[3]

Jacques de Mahieu va estudiar en les universitats de Mendoza i Buenos Aires; es va graduar en filosofia, com a doctor Honoris causa de medicina, doctor en ciències econòmiques i doctor en ciències polítiques.^[7]

Es va convertir en professor d'estudis antropològics a Buenos Aires com a vicedirector de l'Institut d'Estudis Humans (de 1953 a 1955 i novament de 1972 a 1976).^[11] També va ensenyar economia, etnografia i francès en la Universitat Nacional de Cuyo (1948-1955) i a la Universitat del Salvador (1964-1965).^[9] També va ser membre de l'Acadèmia Argentina de Sociologia (1952-1955) i conferenciant de les Forces Armades de la República Argentina (1961-1971).^[7]

Jacques de Mahieu va romandre a l'Argentina en els seus últims anys. Uki Goñi afirma que va ser fotografiat amb Carlos Menem durant l'última campanya presidencial de 1989.^[2] Jacques de Mahieu va encapçalar el capítol argentí del grup neonazi espanyol, CEDADE, fins a la seva mort a Buenos Aires, el 1990.^[5]

De Mahieu va escriure sobre l'Amèrica precolombina i el nazisme esotèric. Va viatjar al Paraguai per a fer estudis antropològics i va afirmar que les tribus Guayaki eren descendents dels vikings. Suposadament va viatjar al Brasil el 1974, on va visitar el parc Sete Cidades a Piauí i ho va considerar un establiment viking.^[12] Els seus llibres sobre els Cavallers Templers afirmen que es van establir a Mèxic abans que Colón.^[4]

Jacques de Mahieu va morir el 4 de octubre de 1990.

Obres

• Le grand voyage du dieu-soleil'. Editorial Robert Laffont, 1974; ASIN B0000DMVHD.
• Les templiers en Amérique. J'ai Lu, 1999; ISBN 978-2-277-22137-1.
• Drakkars sur l'Amazone. Copernicus Diffusion, 1977, ISBN 978-2-85984-002-0.
• La fabuleuse epopée des troyens en Amérique du Sud (amb referències a Thule). Editorial Pardès, 1998; ISBN 2-86714-142-7.
• Europa y el nacionalsocialismo: desde el tratado de Versalles, vídeo.
• La agonía del dios Sol.
• El rey vikingo del Paraguay.
• La geografía secreta de América.
• La inteligencia organizadora. San Luis: Editorial San Luis, 1950.
• Filosofía de la estética. San Luis: Universidad Nacional de Cuyo, 1950.
• Evolución y porvenir del sindicalismo. Buenos Aires: Arayú, 1954.
• La economía comunitaria. Buenos Aires: Universidad Argentina de Ciencias Sociales, 1964.
• Diccionario de ciencia política. Buenos Aires: Books International, 1966.
• Proletariado y cultura. Buenos Aires: Marú, 1967.
• Fundamentos de biopolítica. Buenos Aires: Centro Editor Argentino, 1968.
• Maurrás i Sorel. Buenos Aires: Centro Editor Argentino, 1969.
• Tratado de sociología general. Buenos Aires: Centro Editor Argentino, 1969.
• El estado comunitario. Buenos Aires: La Bastilla (2.ª edición), 1973.
• La naturaleza del cosmos. Toledo: Retorno, 2008. ISBN 978-84-935077-2-5.

Referències

1. La rama nazi de Perón Arxivat 2011-06-29 a Wayback Machine., La Nación, 16 February 1997
2. «Página/12 :: El país :: La Odessa que creó Perón» (en castellà). [Consulta: 19 juliol 2018].
3. «Peron's Nazi Ties». [Consulta: 19 juliol 2018].
4. «Jacques de Mahieu's Daughter-in-Law Is Mad at Me for Reporting Facts about Jacques de Mahieu» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2018].
5. Camarasa, Jorge. América nazi: América del Sur, un puerto seguro para los peores asesinos del siglo XX. (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial Argentina, 30 de març de 2014. ISBN 9789870433477 [Consulta: 19 juliol 2018]. ^{[Enllaç no actiu]}
6. Goodrick-Clarke, Nicholas. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity (en anglès). NYU Press, 2003-07. ISBN 9780814731550 [Consulta: 19 juliol 2018]. ^{[Enllaç no actiu]}
7. Nouvelle École n°47, 1995
8. La cavale des maudits, L'Express, 12 August 1988
9. Sur la piste des derniers nazis Arxivat 2006-11-26 a Wayback Machine., L'Express, 9 March 1998 (francès)
10. Instituto de Investigación y Estudios Exobiológicos Delegación Chilena Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine. (castellà)
11. Serge Dumont, Les Brigades noires: l'extrême-droite en France et en Belgique francophone, de 1944 à nos jours, EPO, 1983, pp.35-36
12. Sete Cidades Arxivat 2018-07-19 a Wayback Machine., Universidad Federal de Piauí (portuguès)

Bibliografia

• Casals Meseguer, Xavier. Ultrapatiotas: extrema derecha y nacionalismo de la guerra fría a la era de la globalización. Barcelona: Crítica, 2003, p. 188-190. ISBN 8484324303. 
• Stéphane François, « Un raciologue argentin entre racisme biologique et « histoire mystérieuse » : Jacques de Mahieu », Politica hermetica, 2012, p. 123-132.