Jakov Gotovac

Plantilla:Infotaula personaJakov Gotovac
Imatge
(1940) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Split (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1982 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Zagreb (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMirogoj, Division RKT, site 934, class STANIC, #13 45° 50′ 09″ N, 15° 59′ 03″ E / 45.8357°N,15.98429°E / 45.8357; 15.98429 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoseph Marx Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPero Gotovac Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 7f556494-043f-4be5-92f7-6ea08a794c82 Lieder.net: 22181 IMSLP: Category:Gotovac,_Jakov Find a Grave: 202348805 Modifica el valor a Wikidata

Jakov Gotovac (Split, 11 d'octubre de 1895 - Zagreb, 16 d'octubre de 1982) va ser un compositor i director d'orquestra croat de música clàssica. És autor de l'òpera més famosa en croat, la còmica Ero s onoga svijeta ("Ero el bromista"), que es va estrenar a Zagreb el 1935.[1][2]

Biografia

[modifica]

Gotovac va néixer a Split (llavors part d'Àustria-Hongria) i inicialment va tenir poca educació formal en música. Jakov va ser afortunat en veure's animat i recolzat per Josip Hatze, Cyril Metoděj Hrazdira i Antun Dobronić els qui li van inculcar una orientació nacionalista en música. Va començar com a estudiant de Dret a Zagreb, però va passar a escriure música el 1920. A Viena va estudiar a la classe de Johan Marx.

De tornada a casa, el 1922 va fundar la Societat Filharmònica a Šibenik. El 1923 es va traslladar a Zagreb, on va seguir treballant com a director i compositor fins a la seva mort. Entre 1923 i 1958, va ser director d'òpera en el Teatre Nacional de Croàcia (Hrvatsko narodno kazališet), i capdavanter d'una societat musical acadèmica Mladost, i del cor Vladimir Nazor.

La seva obra més coneguda és sens dubte Ero, que s'ha interpretat en tots els continents excepte a Austràlia, i traduïda a nou idiomes, amb el llibret escrit per Milan Begović. S'ha representat en més de 80 teatres tan sols d'Europa. També va escriure altres obres per a orquestra així com música vocal, peces per a piano i altres.

En les seves obres, Gotovac representa el romanticisme nacional tardà, amb el folklore nacional com a principal font d'idees i inspiració.

Gotovac va morir als 87 anys a Zagreb (llavors Iugoslàvia).

Obres

[modifica]

Orquestrals

[modifica]
  • Simfonijsko kolo (Kolo simfònic) op. 12 1926
  • Pjesma i ples s Balkana (Cant i ball dels Balcans) op. 16 1939
  • Orači (Homes) op.18 1937
  • Guslar (Tocador de Gusle) op.22 1940
  • Dinarka (La dama de Dinara) 1945
  • Plesovi od Bunjevaca (Els balls de Bunjevci) 1960

Corals

[modifica]
  • 2 Scherzos 1916
  • 2 pjesme za muški zbor (dues cançons per a cor masculí) 1918
  • 2 pjesme čuda i smijeha (2 cançons de meravella i alegria) 1924
  • Koleda 1925
  • Dubravka. Pastorale per a Cor & Orquestra, text d'Ivan Gundulić op. 13 (1927–28)
  • 3 momačca zbora (3 cors de nens) 1932
  • Pjesme vječnog jada (Cançons de tristesa eterna) (1939)
  • Pjesme zanosa (Cançons d'alegria) 1955

Obres vocals per a solista

[modifica]
  • Djevojka i mjesec (Una noia i la lluna) per a contralt & orquestra 1917
  • Erotski moment za glas i glasovir (moments eròtics per a veu & piano) 1929
  • 2 Sonate za bariton i orkestar (2 sonates per a baríton & orquestra) 1921
  • Pjesme djevojčhissi za jedan glas i glasovir (Cançons per a veu de noia & piano) 1923
  • Gradom za glas i glasovir (A través de la ciutat per a veu & piano)
  • Rizvan-aga za bariton i orkestar (Rizvan-aga per a baríton & orquestra 1938
  • Pjesme čižnje za glas i orkestar (Cançons de passió per a veu & orquestra) (1939)

Òperes

[modifica]
  • Morana op. 14 (1928–30)
  • Ero s onoga svijeta (Ero el bromista) op. 17 (1933–35)
  • Kamenik op. 23 (1939–44; UA 1946)
  • Mila Gojsalića op. 28 (1948–51; UA 1952)
  • Đerdan op. 30 (1954–55)
  • Dalmaro op. 32 (1958; UA 1964)
  • Stanac op. 33 (1959)
  • Petar Svačić. Opera-Oratorij (òpera oratori op. 35 (1969; 1971)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Feil, Arnold. «Jakov Gotovac (1895-1982)». A: Metzler Musik Chronik: Vom frühen Mittelalter bis zur Gegenwart. Springer-Verlag. ISBN 978-3-476-03481-6 [Consulta: 7 novembre 2018]. 
  2. ↑ Nagy, Peter; Rouyer, Phillippe; Rubin, Don. «Jakov Gotovac (1895-1982)». A: World Encyclopedia of Contemporary Theatre: Volume 1: Europe. Routledge, 2013, p. 177. ISBN 978-1-136-40289-0 [Consulta: 7 novembre 2018].