James Michel

Plantilla:Infotaula personaJames Michel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) James Alix Michel Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Anse Boileau (Seychelles) Modifica el valor a Wikidata
President de les Seychelles
16 abril 2004 – 16 octubre 2016
← France-Albert RenéDanny Faure →
Vice President of Seychelles (en) Tradueix
agost 1996 – 16 abril 2004 – Joseph Belmont (oc) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnited Seychelles Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

James Alix Michel (n. 1944) és un polític de Seychelles, president del país des del 14 d'abril de 2004 fins a 16 d'octubre de 2016.[1]

Michel comença la seva vida professional com a instructor però des de l'obertura de l'illa al turisme després de la construcció d'un aeroport internacional en Mahé en 1971, Michel es va reconvertir a aquesta activitat més lucrativa. Políticament, integra el Partit Popular Unit de Seychelles de France-Albert René poc abans de la independència del 29 de juny de 1976.[2]

Michel es manté en l'ombra de René durant tota la seva carrera política. Després del cop d'estat pacífic que va esfondrar a France-Albert René al poder el 5 de juny de 1977, Michel ocupa els llocs ministerials més importants, com l'economia. Michel intenta també promoure i desenvolupar una democràcia més oberta.[3] En 1993, les primeres eleccions lliures tenen lloc després de la presa del poder del president René. Els resultats d'aquesta democratització no són plens: la premsa segueix sent controlada i les eleccions probablement manipulades.[4] Així, les presidencials del 2001 i les legislatives de 2002 potser haurien pogut inclinar-se en favor del cap de l'oposició Wavel Ramkalawan i el seu Partit Nacional des Seychelles (Partit Nacional de Seychelles).

En 1996, Michel és nomenat vicepresident de France-Albert René i li succeeix el 14 d'abril de 2004.[1] El nou president ha d'encarar la crisi pressupostària que amenaça a l'arxipèlag: el turisme segueix sent el principal motor de l'economia però l'Estat, per desenvolupar les seves infraestructures, s'ha sumit en un profund dèficit pressupostari.

Referències

[modifica]