Jean-François Millet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1814  Gréville-Hague (França) | ||
| Mort | 20 gener 1875 (60 anys) Barbizon (França) | ||
| Sepultura | Chailly-en-Bière | ||
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1837–1839) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Barbizon Le Havre Cherbourg París | ||
| Ocupació | llaurador (–1834), fotògraf, artista gràfic, dibuixant projectista, pintor, gravador, artista visual | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Pintura de gènere i paisatge | ||
| Moviment | Pintura del realisme | ||
| Professors | Théophile Langlois de Chèvreville i Paul Delaroche | ||
| Alumnes | Louis Auguste Albert Paul, Henri Rouart, Claude Bourgonnier i Amélie van Assche | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Pauline Virginie Ono-dit-Biot (1841–valor desconegut) Catherine Marie Joseph Lemaire | ||
| Fills | Marie-Rosalie Millet (  ) Catherine Marie Joseph LemaireJean-François Millet ( ) | ||
| Germans | Pierre Millet Jean-Baptiste Millet | ||
| Premis | |||
| |||
 
 | |||
.jpg)
_002.jpg)
Jean-François Millet (Gruchy, La Hague (Normandia), 4 d'octubre del 1814 - Barbizon, 20 de gener del 1875) va ser un pintor realista i un dels fundadors de l'Escola de Barbizon, a la França rural. Va destacar per les seves escenes de camperols i grangers.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer al poble de Gruchy, però es va traslladar a París el 1839. Va rebre el seu ensenyament acadèmic amb Paul Dumouchel i amb Jérome Langlois a Cherbourg. Després del 1840, es va allunyar de l'estil de pintura oficial i va caure sota la influència d'Honoré Daumier, de qui va aprendre el sentit del contrast de llums i ombres, així com la construcció del cos humà, amb simplicitat de volums. El 1849 es va establir a Barbizon i va entrar en el cercle de l'escola que pren el nom d'aquesta localitat. Millet posseïa un profund sentit de la natura, igual que Théodore Rousseau; interpretava la natura, més que no pas reflectir-la, i comprenia les veus de la terra, els arbres o les senderes. Millet afirmava que sentia en la natura més del que els sentits li donaven. Millet i Rousseau prompte van intimar, i Rousseau, amb més recursos econòmics, ajudava el pobre Millet. Tots dos van morir a Barbizon amb pocs anys de diferència i estan enterrats a molt poca distància l'un de l'altre.
Obres destacades
[modifica]Entre les seves obres es destaquen «El garbellador» (1848, Musée du Louvre), «El dinar de recol·lectors» (1853, Museum of Fine Arts, Boston), «Les espigoleres» (1857), «L'Àngelus» (1857-59), ambdós al Musée du Louvre, i «L'home de l'aixada» (1862, Hillsborough, Califòrnia).[2]
Obra en museus
[modifica]- Museu del Louvre
- Museu d'Orsay
- National Gallery de Londres
- Museo Kröller-Müller, Otterlo.
- Museu de Belles Arts de Boston
- Museu d'Art de Filadèlfia
- Museu Abelló (Mollet del Vallès)
- Museu Calouste Gulbenkian (Lisboa)
Referències
[modifica]- ↑ «Jean-François Millet». Encyclopædia Britannica [Consulta: 28 juny 2017].
- ↑ «Jean-François Millet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
