Ja sent estudiant de metge, Planche anava sovint a cercles artístics. Això no ajudava als seus estudis. Al voltant de 1830, Planche va ser introduït pel famós escriptor Alfred de Vigny a François Buloz, director de la Revue des deux mondes, i va contribuir a aquest diari fins al 1840.[1] En aquell any, el seu pare, un ric apotecari, va morir, i durant els següents anys, Planche es va dedicar a gastar la seva herència a Itàlia. Ell va resumir la seva connexió amb el diari el 1846, una col·laboració que va ser només acabada quan va morir el 1857, a l'edat de 49 anys.
De la moralité de l'histoire et du règne de Henri IV : Histoire du règne de Henri IV, par M. Poirson, Paris, Au bureau de la Revue des deux mondes, 1857
Du poète historien, [S.l.s.n.], 1854
Écrivains modernes de la France, [S.l.], 1854
« Études sur l'art et la poésie en Italie. 2. Pétrarque », Revue des deux mondes, t. 28, 1847
Exposition de beaux-arts, Paris, Bureau de La revue des deux mondes, 1855
Études littéraires ... , Paris, Michel Lévy, 1855
Études sur l'École française (1831-1852). Peinture et sculpture, Paris, M. Lévy frères, 1855
Études sur l'école française, peinture et sculpture, Paris, C. Lévy, 1886
Études sur les arts, Paris, Michel Lévy frères, 1855
Le Théâtre et l'esprit public en France, 1636-1856, [S.l.s.n.], 1857
Daniel Bonnefon, Les Écrivains modernes de la France, Paris, Sandoz & Fischbacher, 1880, p. 410-1.
Gustave Vapereau, Dictionnaire universel des littératures, Paris, Hachette, 1876, p. 1609.
Jonker, Marijke, 'Gustave Planche, or The Romantic Side of Classicism.' Nineteenth-Century Art Worldwide Vol. 1 no. 2 (2002, on Internet).
Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.