Jeannette Marie Wing és la directora de Ciència de dades a l'Institut Avanessians de la Universitat de Colúmbia, d'on també n'és professora d'informàtica.[1] Fins al 30 de juny de 2017, va ser Vicepresidenta Corporativa de Recerca de Microsoft on supervisava els laboratoris de recerca principals d'arreu del món i Microsoft Research Connections.[2][3] Abans de 2013 va ser la professora presidenta d'Informàtica a la Univ, sigui la Presidenta Professor d'Informàtica a la Universitat Carnegie Mellon. També va fer de Directora Adjunta d'Informàtica i Ciències de la Informació i Enginyeria a la NSF de 2007 a 2010.[4][5][6][7][8][9][10]
Es va llicenciar en Informàtica i Enginyeria Elèctrica al MIT el juny 1979. Els seus assessors van ser Ronald Rivest i John Reiser. Es va doctorar el 1983 pel MIT sota la direcció de John Guttag.
Va ser a la Universitat de Califòrnia Del sud de 1982 a 1985 i després a la Carnegie Mellon de 1985 a 2012. Va ser cap del Departament d'Informàtica de 2004 a 2007 i de 2010 a 2012. El gener de 2013, va agafar una excedència de la Carnegie Mellon per anar a treballar a Microsoft Research.
Va liderar la comunitat de mètodes formals, especialment en l'àrea de Larch. Ha dirigit molts projectes de recerca i ha publicat profusament.[11]
Amb Barbara Liskov, va desenvolupar el Principi de substitució de Liskov, publicat el 1993.
També ha estat una gran promotora del pensament computacional, expressant la resolució de problemes amb algorítmia i tècniques d'abstracció utilitzades per informàtics i com podrien aplicar-se altres disciplines.
Forma part del consell editorial de les següents revistes:
Fundacions i Tendències dins Intimitat i Seguretat ((co-Editor-in-Chief))
Revista de l'ACM
Aspectes formals d'Informàtica ((North American Editor))
Mètodes formals dins Disseny de Sistema
Revista internacional de Programari i Informatics
Revista de Ciència d'Informació i Enginyeria
Eines de programari per Transferència de Tecnologia
↑Herlihy, M. P.; Wing, J. M. «Linearizability: A correctness condition for concurrent objects». ACM Transactions on Programming Languages and Systems, 12, 3, 1990, pàg. 463. DOI: 10.1145/78969.78972.
↑Clarke, E. M.; Wing, J. M. «Formal methods: State of the art and future directions». ACM Computing Surveys, 28, 4, 1996, pàg. 626. DOI: 10.1145/242223.242257.