Jennifer Rivera

Plantilla:Infotaula personaJennifer Rivera
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
FormacióJuilliard School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjenniferrivera.com Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 7178871 Modifica el valor a Wikidata

Jennifer Rivera (segle XX) és una mezzosoprano operística estatunidenca que ha tingut una activa carrera internacional des de principis de la dècada de l'any 2000.

Biografia

[modifica]

Rivera va estudiar a la Juilliard School i a la Music Academy of the West i va aparèixer en diverses produccions amb el Juilliard Opera Center, entre elles Armide de Gluck (1999) i el paper protagonista a La Cenerentola de Rossini (2000), que va repetir al Florida Grand Opera el 2009.[1][2][3] Rivera va actuar àmpliament a l'Òpera de Nova York al començament de la seva carrera, interpretant papers com Hansel a Hansel i Gretel (2002), Lazuli a L'étoile de Chabrier (2002), Meg a Little Women de Mark Adamo (2003), Cherubino a Les noces de Fígaro (2004) de Mozart, Rosina a El barber de Sevilla (2005) de Rossini, Myrrhine a Lysistrata d'Adamo (2006) i Nerone a l'Agrippina de Händel (2007).[4][5][6][7][8][9]

El 2007 Rivera va crear el paper de Sharon Falconer per a l'estrena mundial d'Elmer Gantry de Robert Aldridge a l'Òpera de Nashville, paper que va repetir a la Montclair State University el 2008.[10] També el 2008, Rivera va interpretar el paper de Sesto a La clemenza di Tito de Mozart amb Roberto Abbado amb el Teatro Regio de Torí.[11] El 2009 va cantar les Offrandes de Varèse en concert i el 2010 va interpretar el paper de Nerone a l'Agripina de Händel amb René Jacobs a la Staatsoper de Berlín i va crear el paper de Veruca Salt per a l'estrena mundial de The Golden Ticket de Peter Ash amb l'Òpera Teatre de Saint Louis.[12][13][14] El 2011, Rivera va interpretar el paper d'Ismene a l'Antigona de Traetta amb René Jacobs a la Staatsoper de Berlín, i el 2012, va interpretar el paper principal a La Stellidaura vendicante de Francesco Provenzale al Festival de Música Antiga d'Innsbruck.[15][16]

El 2013 Rivera va interpretar Mahagonny Songspiel de Kurt Weill i va interpretar la mainadera a Princess and the Pea d'Ernst Toch amb l'Òpera de Cambra de Gotham.[17] L'any 2014 va interpretar el paper de la germana Helen Prejean a Dead Man Walking de Jake Heggie a la Central City Opera, paper que va repetir l'any següent a l'Opera Parallèle de San Francisco i després de nou el 2016 amb l'Òpera de Nova Orleans.[18][19][20] També va aparèixer com a príncep Orlofsky a Die Fledermaus a l'Òpera de Portland.[21][22] El 2015 va interpretar a la reina Sophine a l'estrena mundial de Becoming Santa Claus d'Adamo a l'Òpera de Dallas.[23]

El 2011 va interpretar el paper de Nerone en un enregistrament de l'Agrippina de Händel amb l'Akademie für Alte Musik Berlin amb el director René Jacobs i també el paper de Licida en un enregistrament de L'Olimpiade de Pergolesi, amb l'Academia Montis Regalis i Alessandro de Marchi, totes dues per a Harmonia Mundi.[24] El 2013 va gravar el paper protagonista a La Stellidaura vendicante de Provenzale, també per a Harmonia Mundi. El 2015, va rebre un Helpmann Award, el premi australià a la millor actuació artística, com a millor intèrpret femenina en una òpera pel paper de Faramondo en la producció del Faramondo de Händel de Brisbane Baroque, dirigida per Paul Curran. El 2015 va gravar el paper de Penèlope a Il ritorno d'Ulisse in patria de Monteverdi, nominada al Grammy de 2016 a la millor gravació d'òpera.

Rivera ha estat directora executiva i directora general de la Long Beach Opera[25] des de 2018. El 2019, va supervisar l'estrena mundial de l'òpera guanyadora del premi Pulitzer The Central Park Five d'Anthony Davis.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Anthony Tommasini «Opera Review; Love, Alas, Not Sorcery, Was Her True Calling». The New York Times, 19-11-1999.
  2. ↑ Bernard Holland «Opera Review; A Cinderella With a Cold Gets to the Ball». The New York Times, 18-11-2000.
  3. ↑ Lawrence A. Johnson «Florida Grand Does Rossini Right with Charming, Delightful Cenerentola». South Florida Classical Review, 26-01-2009.
  4. ↑ Paul Griffiths «Opera Review; Meant to Tickle, a Chabrier Feather». The New York Times, 24-10-2002.
  5. ↑ Paul Griffiths «Music In Review; 'Hansel and Gretel'». The New York Times, 22-11-2002.
  6. ↑ Allan Kozinn «Reluctant Composer Of a Rarity: A Hit Opera». The New York Times, 21-03-2003.
  7. ↑ Anthony Tommasini «How to Energize the Familiar». The New York Times, 26-10-2004.
  8. ↑ Allan Kozinn «Another Visit to Seville, Where Rossini's Humor Is Waiting». The New York Times, 18-10-2005.
  9. ↑ Anthony Tommasini «City Opera in Adamo's 'Lysistrata,' About Making Love, Not War». The New York Times, 23-03-2006.
  10. ↑ Vivien Schweitzer «He May Be Loathsome, but This Evangelist Has Pipes». The New York Times, 25-01-2008.
  11. ↑ «Tito Cast List, Teatro Regio». www.teatroregio.torino.it. Arxivat de l'original el 5 de març 2017. [Consulta: 4 febrer 2016].
  12. ↑ Carlos Maria Solare «Germany». Opera, 6-2011.
  13. ↑ Allan Kozinn «Rescuing a Composer From Obscurity's Shadow». The New York Times, 23-03-2009.
  14. ↑ George Loomis «The Golden Ticket, Opera Theatre of St Louis». Financial Times, 22-06-2010.
  15. ↑ George Loomis «Rare Glimpses of Traetta's 'Antigona' and Strauss's 'Danae'». The New York Times, 01-02-2011.
  16. ↑ George Loomis «At Innsbruck Festival, Opera as It Is Rarely Seen Today». The New York Times, 14-08-2012.
  17. ↑ Vivien Schweitzer «Straight From Baden-Baden, It's Opera-Opera-Opera-Opera». The New York Times, 27-10-2013.
  18. ↑ Allan Ulrich «Dead Man Walking, Yerba Buena Center for the Arts Theater, San Francisco — review». Financial Times, 24-02-2015.
  19. ↑ Ray Mark Rinaldi «Review: "Dead Man Walking" at Central City Opera: A man sings woefully, for his life». The Denver Post, 07-07-2014.
  20. ↑ Theodore P. Mahne «N.O. Opera's 'Dead Man Walking' a provocative tragedy that expands death penalty arguments». The Times-Picayune, 05-03-2016.
  21. ↑ Kim Carpenter «Passion, power fuel Opera Omaha's 'Agrippina'». Omaha World-Herald, 15-02-2014.
  22. ↑ James McQuillen «Portland Opera celebrates its 50th anniversary with bubbly Strauss frolic, "Die Fledermaus"». The Oregonian, 09-11-2014.
  23. ↑ Bill Zeeble «Re-Imagining Santa Claus — From Grasping Kid To Avatar Of Generosity». NPR, 11-12-2015.
  24. ↑ «Handel: Agrippina». Prestoclassical.co.uk. [Consulta: 4 octubre 2014].
  25. ↑ «Homepage - Long Beach Opera». www.longbeachopera.org. [Consulta: 21 juliol 2020].