Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 abril 1891 ![]() Debrecen (Hongria) ![]() |
Mort | 30 novembre 1958 ![]() Budapest (Hongria) ![]() |
Causa de mort | suïcidi ![]() |
Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei, 34/2-2-10 47° 29′ 45″ N, 19° 05′ 26″ E / 47.4958°N,19.0906°E ![]() |
Formació | Universitat de Budapest Eötvös Loránd - Philosophiæ doctor (1909–1914) Fazekas Mihály Gimnázium (1901–1909) ![]() |
Tesi acadèmica | Az integrálegyenletek egy osztályáról ![]() ![]() |
Director de tesi | Lipót Fejér ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Àlgebra lineal i geometria ![]() |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1938–1958) Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1930–1938) Universitat de Szeged (1922–1927) Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1915–1922) ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Pares | Béla Frigyes Egerváry i Ilona Madarassy |
Premis | |
|
Jenő Egerváry (Debrecen, 16 d'abril de 1891 - Budapest, 30 de novembre de 1958) va ser un matemàtic hongarès.
Després de fer els estudis secundaris a la seva vila natal, Debrecen, Egerváry va fer els estudis universitaris a la universitat Péter Pázmány de Budapest fins que es va doctorar el 1914, sota la direcció de Lipót Fejér.[1] A continuació, i mentre ampliava estudis, va ser empleat de l'Institut Sismològic hongarès. Curiosament, durant la Primera Guerra Mundial va ser declarat inútil pel servei militar, quan en realitat era un reconegut muntanyista i alpinista.
El 1918 va ser nomenat professor ajudant de la universitat tecnològica de Budapest i el 1921 de la universitat de Szeged (que operava temporalment a Budapest).[2] El 1927, per motius desconeguts, li va ser revocada l'habilitació docent, però el 1930, tornava a ser professor ajudant a la universitat de Budapest. Finalment, el 1938, va passar a ser professor titular de la universitat tecnològica de Budapest, de la qual es va jubilar el 1958, uns mesos abans de morir suïcidat en estranyes circumstàncies.[3]
Els seus primers treballs científics van estar en la línea del seu mestre, Lipót Fejér, en el camp de l'anàlisi matemàtica; però aviat el seu interès va tombar cap a la teoria de les equacions algebraiques i l'àlgebra lineal.[4] En qualsevol cas, la seva carrera acadèmica va estar dedicada íntegrament a les matemàtiques aplicades,[5] incloent, per exemple, l'estudi del problema dels tres cossos, de la conducció del calor o de les equacions diferencials que modelen els ponts de cadenes[6] (càlculs que potser es van fer servir en la construcció del conegut Pont de les Cadenes de Budapest). També va fer alguna incursió en la geometria diferencial.[7]
La seva aportació més original va ser la del algorisme hongarès, un procediment matemàtic per assignar els recursos disponibles de la forma més eficient.[8]