Jisr az-Zarqa

Plantilla:Infotaula geografia políticaJisr az-Zarqa
Imatge
Tipusconsell local d'Israel i vila Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 32° 32′ 16″ N, 34° 54′ 44″ E / 32.5379°N,34.9122°E / 32.5379; 34.9122
EstatIsrael
DistricteDistricte de Haifa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població14.930 (2019) Modifica el valor a Wikidata (9.313,79 hab./km²)
Geografia
Superfície1,603 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud17 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1926 Modifica el valor a Wikidata

Jisr az-Zarqa (àrab: جـِسـْر الزرقاء, Jisr az-Zarqāʾ; hebreu: ג'סר א-זרקא‎) és un consell local del districte de Haifa d'Israel. El municipi, de població majoritàriament àrab, es troba a la plana de Saron, a la costa mediterrània, al nord de la localitat de Cesarea. Va obtenir l'estatus de consell local el 1963. El nom, que en àrab significa pont sobre el [corrent] blau, fa referència al rierol Tanninim.

Història

[modifica]

Jisr az-Zarqa és l'única vila àrab a Israel que es troba a la riba de la mar Mediterrània (tot i que a altres ciutats costaneres com ara Acó, Haifa i Jafa també hi ha una població àrab nombrosa). Malgrat que abans de l'establiment de l'estat d'Israel hi havia dotzenes de viles àrabs a la costa, a causa de la guerra araboisraeliana de 1948 la major part de la població àrab d'aquests pobles es va veure obligada a fugir i aquests poblats van ser o bé destruïts o bé repoblats per immigrants jueus nouvinguts. La pressió dels habitants jueus de les ciutats properes de Zikhron Yaaqov i Binyamina, que necessitaven els habitants de Jisr az-Zarqa i Fureidis per al treball agrícola, van evitar que les autoritats israelianes en desplacessin els habitants.[1]

Característiques demogràfiques

[modifica]

Els habitants de Jisr az-Zarqa tenen el salari més baix de tot Israel, amb 3.800 nous xéquels al mes.[2] Segons l'Oficina Central d'Estadística d'Israel (CBS), Jisr az-Zarqa té la taxa de fracàs escolar més alta del país, amb un 12%.[3][4]

Fets recents

[modifica]
  • El 1998 es dugué a terme el primer trasplantament múltiple de ronyó entre una parella de Jisr az-Zarqa i una parella de Jerusalem.[5]
  • Un motorista jueu va resultar mort després que li llancessin una pedra quan circulava per l'autopista de Haifa a Tel-Aviv a l'altura de Jisr az-Zarqa. Aquest fet és considerat generalment com la primera víctima de la intifada d'Al-Aqsa. En un primer moment es van arrestar quatre nois de la vila, però tres van ser deixats en llibertat per falta de proves i al quart se li imposà arrest domiciliari.[6][7]
  • Durant la intifada, un palestí suïcida feu explotar una bomba a Aful·la que matà un habitant àrab de Jisr az-Zarqa.[7]

El terraplè de Cesarea

[modifica]

El novembre de 2002, les autoritats de Cesarea van iniciar la construcció d'un terraplè al corredor de 160 m d'amplària que separa les poblacions de Jisr az-Zarqa i Cesarea, un dels nuclis urbans més rics i exclusius d'Israel. La construcció començà sense haver-ne informat prèviament l'ajuntament de Jisr az-Zarqa. La raó que adueixen les autoritats de Cesarea és que el mur de sorra reduïrà el soroll provinent de Jisr az-Zarqa (muetzins, salves de celebració, etc.).[8] Un altre dels motius són els robatoris freqüents per part d'habitants de Jisr az-Zarqa i la protecció del valor econòmic de les propietats immobiliàries de Cesarea, que es veu reduït per la proximitat amb Jisr az-Zarqa.[7][9]

Els habitants de Jisr az-Zarqa, en canvi, opinen que el terraplè d'entre 4 i 5 metres d'alçada i d'entre 1 i 1,5 km de llargària és una "barrera racista". Es queixen que amb un parc nacional al nord, el terraplè al sud, una autopista a l'est i el mar a l'oest, no els queda gaire espai per a poder desenvolupar el poble i que han quedat aïllats de la resta de la regió.[9][10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ BENVENISTI, Meron: "Sacred Landscape" Arxivat 2006-09-04 a Wayback Machine.. (anglès)
  2. ↑ DAVIDI, Efraim: "Settlers earn double the minimum wage and more than the average wage" Arxivat 2006-10-18 a Wayback Machine., del 24 d'agost de 2006. Traducció d'Arabs Against Discrimination. (anglès)
  3. ↑ KHROMCHENKO, Yulie: "Jisr al-Zarqa, J'lem, Eilat have highest high school dropout rates". Haaretz, 8 de setembre de 2006. (anglès)
  4. ↑ KHROMCHENKO, Yulie: "Equal opportunity? Not in our school". Haaretz, 27 de setembre de 2006. (anglès)
  5. ↑ "An Israeli and an Arab showing the way" Arxivat 2006-02-15 a Wayback Machine.. ArabicNews.com, 13 de maig de 1998. (anglès)
  6. ↑ Arab Association for Human Rights: "'Black October' prisoners" Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.. Octubre de 2000. (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 LEVY-BARZILAI, Vered: "The other victims". Haaretz, 27 de juny de 2003. (anglès)
  8. ↑ Caesarea Development Corporation Arxivat 2006-10-08 a Wayback Machine.. (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 GALILI, Lily: "Long Division". Haaretz, 19 de desembre de 2003. (anglès)
  10. ↑ Arab Association for Human Rights: Behind the Walls: Separation Walls between Arabs and Jews in Mixed Cities in Israel. 16 de juny de 2006. (anglès)

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jisr az-Zarqa
  • MORRIS, BENNY: 1948 and after; Israel and the Palestinians. 1994. ISBN 0-19-827929-9. (Capítol 8, pàg. 257-289: "The Case of Abu Ghosh and Beit Naqquba, Al Fureidis and Jisr Zarka in 1948 - or Why Four Villages Remained".)