Joan Garriga i Vilaresau

Joan Garriga

Garriga a Pillip Island el 1989
Biografia
Naixement	(ca) Joan Garriga i Vilaresau 29 març 1963 Barcelona
Mort	27 agost 2015 (52 anys) Barcelona
Causa de mort	accident de trànsit
Altres noms	Comecocos Boeing 747
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	motociclisme de velocitat

Joan Garriga i Vilaresau (Barcelona, 29 de març de 1963 - Barcelona, 27 d'agost de 2015)^[1][2] fou un pilot de motociclisme català de renom internacional durant la dècada de 1980. Al llarg de la seva carrera va guanyar tres Campionats d'Espanya (1984, 1986 i 1987) i tres edicions seguides de les 24 Hores de Montjuïc (1984 a 1986). Va destacar especialment al Campionat del Món de 250cc durant la temporada de 1988, en què va guanyar tres Grans Premis (amb un total de 10 podis) i protagonitzà una renyida lluita pel títol mundial amb Sito Pons, que acabà perdent en favor d'aquest.^[3] De fet, la seva rivalitat amb Pons durà anys (s'inicià al campionat d'Espanya de 250cc, cap a 1983^[4]) i fou ben coneguda, arribant a formar-se al seu voltant dos bàndols de seguidors incondicionals: els garriguistes i els sitistes.^[1][5]

Garriga era conegut pel seu agressiu estil de pilotatge i la facilitat amb què sovint avançava els pilots que el precedien, fet que li valgué el sobrenom de Comecocos. També se'l coneixia com a Boeing 747.^[6]

Carrera esportiva

Garriga al GP del Japó de 1989

Carrera esportiva
Nacionalitat	Catalunya
Temporades	1984 - 1993
Marques	JJ Cobas, Yamaha, Cagiva
Equips	Ducados-Yamaha
Palmarès en velocitat
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 108 3 13 2 11 687
C. Esp. 250cc	2 (1984 - 1987)
C. Esp. 500cc C. Esp. Resist.	1 (1986) 1 (1984)
24H Montjuïc	3 (1984 - 1986)

Garriga vivia a Vallvidrera, prop de la carretera de l'Arrabassada,^[7] de manera que es familiaritzà de ben jove amb l'ambient motociclista que envoltava aquella carretera, seu durant anys de curses de pujada de muntanya. A més, els seus abundants revolts li serviren d'entrenament amb la motocicleta.

Debutà en competició internacional la temporada de 1984 a la categoria de 250cc amb una Yamaha. Al llarg de la seva carrera formà part gairebé sempre de l'equip oficial d'aquesta marca japonesa, tret d'una temporada que passà a l'equip de JJ Cobas (1985^[8]) i dues al de Cagiva en la categoria de 500cc (1986 i 1993). La temporada de 1987 va aconseguir els seus dos primers podis al mundial de 250cc i acabà el campionat en l'onzena posició final.

El campionat del món de 250cc de 1988 fou un dels més renyits de la història i Garriga protagonitzà una emocionant lluita pel títol amb el també barceloní Sito Pons,^[1] a més de Jacques Cornu i Dominique Sarron com a tercers en discòrdia. Mentre Pons, amb l'Honda-Campsa número 3, obtingué un total de quatre victòries al llarg de la temporada, Garriga, amb la Yamaha-Ducados número 11, n'obtingué tres (Cornu i Sarron n'obtingueren dues cadascú i Anton Mang, una altra). El títol no es va decidir fins a la darrera cursa, el Gran Premi del Brasil de Goiânia, on Pons i Garriga arribaren encapçalant la classificació provisional del mundial separats per només 6 punts, quan n'hi havia quinze en joc. A la cursa, que guanyà Sarron, Sito Pons fou tercer i Joan Garriga, cinquè, de manera que Pons va obtenir finalment el títol per només 10 punts de diferència envers el subcampió Garriga.^[9]

Després de la seva gran temporada de 1988, quan semblava que la seva cursa vers el títol mundial estava encarrilada, el 1989 es veié immers en tota mena de problemes (especialment, una davallada de prestacions considerable de la seva Yamaha envers la de l'any anterior),^[5][10] de manera que passà la que hauria d'haver estat la seva temporada de consagració sense pena ni glòria. Desenganyat, l'any següent decidí passar als 500cc, però ja mai més no tornaria a destacar com aquell 1988.

Després d'uns anys a la categoria reina, amb resultats discrets, el 1993 canvià a Superbike i a final de temporada es retirà de les competicions.

Vida personal i mort

Garriga darrere la seva Yamaha a Austrália el 1989

L'any 2003, un cop retirat dels circuits, passà per una etapa vital difícil i va ser condemnat per tràfic de drogues i tinença d'armes. Malgrat això, no va arribar a ingressar a presó sinó que va seguir un tractament de rehabilitació.^[11][12][13] Un cop rehabilitat, va col·laborar com a monitor al circuit d'Almeria.^[12] El 2013 va ser desnonat i va patir dos infarts. Durant aquesta etapa, el seu antic rival Sito Pons li va donar suport econòmic i emocional.^[14][15]

Joan Garriga es va morir a l'agost del 2015 a causa de les ferides que va patir en un accident de motocicleta mentre circulava per Barcelona pocs dies abans.^[11][14]

Resultats al Mundial de motociclisme

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	Punts	Posició	Victòries
1984	250cc	Yamaha	RSA -	NAT -	ESP -	AUT -	GER -	FRA -	YUG 14	DTT -	BEL -	GBR -	SWE -	SM -				0	-	0
1985	250cc	JJ Cobas	RSA NC	ESP 18	GER NC	NAT 11	AUT 7	YUG NC	DTT -	BEL 7	FRA 11	GBR 20	SWE 14	SM 14				8	18è	0
1986	500cc	Cagiva	ESP 8	NAT NC	GER NC	AUT NC	YUG 12	DTT 10	BEL NC	FRA 20	GBR NC	SWE -	SM NC					4	17è	0
1987	250cc	Ducados-Yamaha	JPN 6	ESP 3	GER 8	NAT NC	AUT 11	YUG 9	DTT 8	FRA -	GBR -	SWE -	CSR 9	SM 7	POR 2	BRA 10	ARG 7	46	11è	0
1988	250cc	Ducados-Yamaha	JPN 6	USA 10	ESP 2	EXP 1	NAT 3	GER 3	AUT 3	DTT 1	BEL 6	YUG 2	FRA 4	GBR 3	SWE 2	CSR 1	BRA 5	221	2n	3
1989	250cc	Ducados-Yamaha	JPN 10	AUS 4	USA NC	ESP 4	NAT NC	GER 8	AUT NC	YUG 5	DTT NC	BEL 7	FRA 8	GBR 6	SWE 10	CSR 7	BRA 11	98	8è	0
1990	500cc	Ducados-Yamaha	JPN 10	USA 6	ESP 9	NAT 8	GER 7	AUT 9	YUG NC	DTT 6	BEL 9	FRA 8	GBR 7	SWE 8	CSR 5	HUN 5	AUS 6	121	6è	0
1991	500cc	Ducados-Yamaha	JPN 7	AUS NC	USA 8	ESP 4	ITA 8	GER 7	AUT 6	EUR 6	DTT 12	FRA 11	GBR 9	SM 7	CSR 6	VDM 6	MAL 4	121	7è	0
1992	500cc	Ducados-Yamaha	JPN 12	AUS 9	MAL 4	ESP 7	ITA 6	EUR 10	GER 9	DTT 4	HUN 8	FRA 4	GBR 3	BRA NC	RSA 10			61	7è	0
1993	500cc	Cagiva	AUS -	MAL -	JPN -	ESP -	AUT -	GER -	DTT -	EUR 9	SM -	GBR -	CZE -	ITA -	USA -	FIM -		7	25è	0

Referències

1. «Joan Garriga, el ángel caído del Mundial de Motociclismo» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 27-08-2016. [Consulta: 19 setembre 2024].
2. «Mor als 52 anys l'expilot català Joan Garriga a conseqüència d'un accident de trànsit». Esport3, 27-08-2015 [Consulta: 27 agost 2015].
3. «Juan Garriga's profile» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 10 de gener 2015. [Consulta: 14 abril 2011].
4. Alguersuari, Jaume (Director) «Velocidad. Campeonato de España» (en castellà). SOLO MOTO 30. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 11, 12-1983, p. 103-104.
5. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Pilotos españoles en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 227-228. ISBN 84-920886-5-6. 
6. Benítez, Jesús. «La leyenda del Boeing 747, Juan Garriga...» (en castellà). diariodejerez.es, 17-06-2015. [Consulta: 18 juny 2015].
7. «Su historia» (en castellà). joangarriga.blogspot.com, 23-02-2009. [Consulta: 14 abril 2011].
8. Alguersuari, Jaume; Porcar, Joan; Monllau, Vic «JJ Cobas, Reyes, Cardús, Garriga o Toni García...» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 35, 15-12-1985, p. 73-74.
9. Noyes, Dennis «Sito Pons. ¡Se cumplió el sueño!» (en castellà). El Campeonato del Mundo de Velocidad 1988. Alesport, SA [Barcelona], tardor 1988, pàg. 8-9.
10. Noyes, Dennis. «3. Juan Garriga». A: SOLO MOTO Grand Prix 89 (en castellà). Barcelona: Alesport, SA, tardor 1989, p. 19. 
11. Ara Barcelona. «Mor en un accident de trànsit Joan Garriga, excampió mundial de motociclisme». Diari Ara. [Consulta: 27 agost 2015].
12. Casado, Edu. «Qué fue de... Joan Garriga» (en castellà). 20minutos.es. 20 minutos, 29-10-2009. [Consulta: 14 abril 2011].
13. «Joan Garriga, genio y figura» (en castellà). blogs.terra.es, 13-03-2008. Arxivat de l'original el 2009-12-27. [Consulta: 14 abril 2011].
14. «Joan Garriga, el 'enfant terrible' que encontró su salvación gracias a Sito Pons, su 'peor enemigo'» (en castellà). elconfidencial.com. El Confidencial, 20-06-2013. [Consulta: 9 octubre 2024].
15. Tronchoni, Nadia. «Muere el expiloto Joan Garriga» (en castellà). elpais.com. El País, 28-08-2015. [Consulta: 9 octubre 2024].

Enllaços externs

• Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)
• Blog Joan "Comecocos" Garriga (castellà)