Joan Lladó Bausili

Plantilla:Infotaula personaJoan Lladó Bausili
Biografia
Naixement(es) Juan Lladó Bausili Modifica el valor a Wikidata
1918 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1956 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata - 1956 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0515623 TMDB.org: 231019 Modifica el valor a Wikidata

Joan Lladó i Bausili (Igualada, 1918 - Barcelona, 1956), també conegut com a Juan Lladó, fou un director de cinema i, sobretot, guionista català. Va dirigir també obres de teatre i musicals.

Carrera professional

[modifica]

Joan Lladò començà la seva activitat professional com a redactor de llibrets per a revistes musicals.[1] La seva activitat dins del món del cinema la va dur a terme dins d'IFI, la productora d'Ignacio F. Iquino (Ignasi Ferrés i Iquino), dins de la qual es va iniciar com a ajudant de direcció i guionista l'any 1947.[2][3] Per Iquino dirigí el seu departament de guions[1] i, gràcies a la seva productora, en realitzà nombrosos, entre els quals es troben Noche de cielo, Canción mortal, Aquel viejo molino i El tambor del bruch, entre d'altres.[3] La seva carrera com a director va durar molt poc temps a causa de la seva prematura mort. La seva pel·lícula més coneguda és El difunto es un vivo, amb els actors Paco Martínez Soria, Mary Santpere i José Sazatornil (la pel·lícula és un "remake" de la pel·lícula homònima de 1941 d'Ignacio F. Iquino).[4]

Va desenvolupar també una important activitat com a autor de lletres de cançons, moltes de les quals no han quedat enregistrades al seu nom perquè en va vendre els drets.[5] Va traduir al castellà la novel·la de Graham Greene Brighton Rock, amb el títol en castellà Brighton, parque de atracciones.[6]

Era germà del fotògraf avantguardista (i codirector de la pel·lícula El campeon) Josep Maria Lladó Bausili, i tio de l'arquitecte, escriptor i activista Carles Lladó i Badia.

Filmografia[4]

[modifica]

Pel·lícules com a guionista

[modifica]
  • 1946: Aquel viejo molino
  • 1946: Borrasca de celos
  • 1947: El ángel gris
  • 1947: Noche sin cielo
  • 1947: Sinfonía del hogar
  • 1948: Canción mortal
  • 1948: El tambor del Bruch
  • 1948: La casa de las sonrisas
  • 1949: En un rincón de España
  • 1950: Brigada criminal
  • 1950: La familia Vila
  • 1952: Almas en peligro
  • 1952: Persecución en Madrid
  • 1953: Fantasía española
  • 1953: Fuego en la sangre
  • 1953: La danza del corazón
  • 1953: La hija del mar
  • 1954: Los gamberros
  • 1955: El ceniciento
  • 1955: El golfo que vio una estrella
  • 1956: El difunto es un vivo
  • 1961: Siempre es domingo
  • 1970: Investigación criminal

Pel·lícules com a director

[modifica]
  • 1954: Los gamberros
  • 1954: La canción del penal
  • 1955: El ceniciento
  • 1956: El difunto es un vivo

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Diccionario del cine iberoamericano : España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  2. ↑ Comas Puente, Ángel. I.F.I. Sociedad Anónima, empresa cinematográfica y escuela de cineastas, y su artífice Ignacio F. Iquino (tesi) (en castellà). Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. 
  3. ↑ 3,0 3,1 A., Pérez Gómez, Angel. Cine español 1951/1978 : diccionario de directores. Bilbao: Mensajero, D.L. 1979. ISBN 8427111738. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Juan Lladó» (en anglès). IMDb. [Consulta: 2018].
  5. ↑ Sánchez López, Roberto «El jaz y el cine español». Artigrama, núm. 29, 2014. Arxivat de l'original el 2022-06-17 [Consulta: 23 abril 2018].
  6. ↑ Brighton, parque de atracciones. Luis de Caralt, Barcelona, 1954