John Bennet Lawes

Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
John Bennet Lawes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 desembre 1814 Modifica el valor a Wikidata
Hertfordshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 1900 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Hertfordshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Nicholas Church, Harpenden Modifica el valor a Wikidata
FormacióBrasenose College
Eton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic, empresari, agricultor, inventor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1854–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCaroline Fountaine (1842–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCaroline Lawes, Charles Bennett Lawes Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Bennet Lawes Modifica el valor a Wikidata  i Marianne Sherman Modifica el valor a Wikidata
Premis
Albert Medal (1893)


Find a Grave: 40704942 Modifica el valor a Wikidata

Sir John Bennet Lawes, 1st Baronet FRS (28 de desembre de 1814 – 31 d'agost de 1900),[1] va ser un empresari anglès i un científic de l'agricultura.[2] Va fundar la Granja Experimental de Rothamsted on va desenvolupar un fertilitzant superfosfat que va iniciar la indústria dels fertilitzants químics.[3]

Biografia

[modifica]

John Bennet Lawes nasquà a Rothamsted en l'actual Harpenden prop de St Albans, Hertfordshire el 28 de desembre de 1814, era l'únic fill de John Bennet Lawes,[4] propietari de la finca Rothamsted.[3] His father died when he was eight years old, so he was raised mostly by his mother Marianne.[5] Ell va ser educat a Eton College i a Brasenose College, Oxford, malgrat que no es va arribar a graduar.[3] A la mort del seu pare, el 1822, heretà la finca Rothamsted. El 1837, inicià els experiments dels efectes de diversos sobre plantes en testos i un any més tard sobre els conreus extensius.[3] El 1839 un estruç que li pertanyia es va escapar[6] L'any 1842, va patentar un adob format pel tractament de fosfats amb àcid sulfúric i així inicà la indústria dels adobs artificials.[2] Va contractar els serveis de Joseph Henry Gilbert, amb qui durant 50 anys experimentà els efectes dels adobs sobre les collites i en la cria d'animals,[2][3] El 1854, va ser escollit Fellow de la Royal Society, que el 1867 concediren una Royal Medal a Lawes i Gilbert ex aequo,[3] i el 1882 obtingué el títol de baronet.[7]

Honors

[modifica]

La localitat de Lawes, Queensland a Austràlia porta el seu nom.[8]

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. «Lawes, John Bennett». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 283. ISBN 8429270043. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sir John Bennet Lawes». Columbia University Press. [Consulta: 22 maig 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Lawes, Sir John Bennet (1814–1900) English Agriculturist (Scientist)». [Consulta: 22 maig 2014].[Enllaç no actiu]
  4. «John Bennet Lawes». Ancestry.com. [Consulta: 22 maig 2014].
  5. Holden, Margaret. «A Brief History of Rothamsted Experimental Station from 1843 to 1901». Community Sites. [Consulta: 26 maig 2014].
  6. «John Bennet LAWES jn – ornithologist?». Community Sites (originally in the Morning Chronicle), 18-02-1839. [Consulta: 26 maig 2014].
  7. Anonymous. «The Story of the Manor of Rothamsted». IACR Rothamsted Experimental Station, 06-03-1989. [Consulta: 26 maig 2014].
  8. «Lawes (entry 44970)». Queensland Place Names. Govern de Queensland.
  • Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  • Antonio Saltini, Storia delle scienze agrarie, vol. III, L'età della macchina a vapore e dei concimi industriali, Edagricole, Bologna 1989, 67–97
  • Dyke, G.V. John Bennet Lawes: the record of his genius. Taunton, Research Studies Pr.,1991, 482p.
  • Dyke, G.V. John Lawes of Rothamsted: pioneer of science, farming and industry. Harpenden, Hoos Press, 1993, 234p.

Enllaços externs

[modifica]