Joseph Jêrôme Lefrançais Lalande (Bourg-en-Bresse, regne de França, 11 de juliol de 1732 - París, França, 4 d'abril de 1807),[1] fou un matemàtic i astrònom francès del segle xviii.
Lalande va néixer a la ciutat francesa de Bourg-en-Bresse (avui dia al departament de l'Ain). Els seus pares el van enviar molt jove a París per estudiar dret, però en la seva estada a l'Hôtel de Cluny va conèixer Joseph-Nicolas Delisle i va assistir a les seves classes d'astronomia al Collège Royale i aviat va esdevenir el seu alumne model; també va assistir a les classes de física de Pierre Lemonnier.[2] Lalande va completar, però, els seus estudis legals a París i va exercir a la seva ciutat natal com a advocat un breu temps.
El 1751 va ser enviat a Berlín per unir-se a un gran projecte per mesurar la paral·laxi lunar des de sis punts diferents, en el més allunyat dels quals (el Cap de Bona Esperança) es trobava Nicolas-Louis de Lacaille. Lalande va aprofitar aquesta estada a Berlín per relacionar-se amb Euler, Maupertuis i altres matemàtics i astrònoms, essent admès a l'Acadèmia de les Ciències de Berlín a una edat molt jove.[3]
Va retronar a París el 1753 i ja no es va bellugar d'aquesta ciutat, excepte per dos viatges a Londres i a Roma. El 1753 va ser escollit membre de l'Acadèmie des sciences de Paris.
A poc a poc es va anar fent un popular astrònom i la seva casa es va convertir en un improvisat seminari; entre els seus alumnes estaven Delambre, Giuseppe Piazzi, Pierre Méchain, i el seu propi nebot Michel Lalande,[4] que es va casar amb la seva filla il·legítima, Amélie Harlay. A causa de les publicacions que va emetre en relació amb el trànsit de Venus de 1769 va aconseguir molta fama, però la seva terrible personalitat va en detriment de la seva popularitat.
Lalande va tenir una activitat immensa i va comunicar més de 150 articles a l'Acadèmia Francesa de Ciències, va editar el Connoissance de temps (1759-1774) i el va reeditar (1794-1807). A més, va concloure els dos volums addicionals de la segona edició de la Histoire des mathématiques (1802) que anys abans havia començat Jean-Étienne Montucla.