Joseph Pérès (Clarmont d'Alvèrnia, 31 d'octubre de 1890 - París, 12 de febrer de 1962) va ser un matemàtic francès.
Tot i haver nascut a Clermont-Ferrand, Pérès va fer els estudis secundaris entre Grenoble i Caen on el seu pare va ser professor de filosofia en les seus lycées. Va ingressar a l'École Normale Supérieure el 1908 i es va graduar en matemàtiques el 1911. A continuació va obtenir una beca per estudiar a Roma amb Vito Volterra.[1] El 1915 va defensar la seva tesi doctoral a la universitat de París basada en les teories analítiques de Volterra,[2] de les quals va ser un gran difusor a França.[3]
Després d'haver sigut professor de lycée a Montpeller i de breus estances com a professor a les universitats de Tolosa i d'Estrasburg, el 1922 va ser nomenat professor de la universitat de Marsella on va començar a desenvolupar el seu interès per la mecànica, començant per estudiar analíticament, per exemple, el resultat de l'impacte de dos sòlids de contorns arbitraris (1924).[4] El 1930, amb el seu jove deixeble Lucien Malavard, va crear un Institut de Mecànica de Fluids.[5]
El 1932 va ser cridat a la universitat de París, per crear els estudis sobre mecànica de fluids. Durant els trenta anys següents va donar un fort impuls a aquests estudis i va crear una escola de deixebles[6] que van destacar en l'anàlisi de la teoria de les ales.[7]
En els darrers anys de la seva vida es va interessar pels aspectes històrics de les matemàtiques i de la mecànica, en particular.[8] A partir de 1954 i fins a la seva mort quasi repentina arrel d'una intervenció quirúrgica poc important, va ser degà de la Facultat de Ciències, liderant una forta expansió de la mateixa.