Gravat fet a partir de un dibuix d'Aegidius Sadeler de (1619). | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 febrer 1552 (Gregorià) Lichtensteig (Suïssa) |
Mort | 31 gener 1632 (79 anys) Kassel (Landgraviat de Hessen-Kassel) |
Sepultura | Altstädter Friedhof 51° 19′ 06″ N, 9° 29′ 46″ E / 51.318386°N,9.496208°E |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic aficionat, astrònom, rellotger |
Ocupador | Johannes Kepler (1604–) Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic (1604–) Guillem el Savi (1579–) |
Família | |
Fills | Benjamin Bramer |
Parents | Benjamin Bramer, cunyat |
Jost Bürgi (Lichtensteig, 28 de febrer de 1552 (Gregorià) - Kassel, 31 de gener de 1632), a vegades escrit Joost o Jobst (en (llatí) Justus Burgius) va ser un fabricant de rellotges i instruments astronòmics i matemàtic suís a començaments del segle xvii.
Poc es coneix de la infància i la joventut de Bürgi: probablement era fill d'un serraller que tenia algun càrrec a l'ajuntament de Lichtensteig. Va marxar del seu poble jove per les desavinences entre catòlics i protestants en un poble dividit per la meitat i potser va estar treballant d'aprenent amb rellotgers i altres artesans.[1]
Entres 1570 i 1574 sabem que va estar a Estrasburg, on és probable que adquirís la majoria dels seus coneixements, ja que allà vivia el matemàtic suís Konrad Dasypodius,[2] tot i que és quasi segur que no va tenir formació universitària, ja que no sabia llatí.
El 1579 va ser nomenat mechanicus i rellotger del landgravi de Hessen-Kassel, Guillem el Savi.[3] A partir d'aquesta data la seva biografia és més coneguda, sobretot pels nombrosos instruments de precisió per l'astronomia i la geometria que va construir.[4]
A la mort de Guillem el Savi en 1592, va continuar mantenint el patrocini del seu fill Maurici I de Hessen-Kassel, però també va ser invitat per l'emperador Rodolf II a la seva cort de Praga.[5] El 1603, després de diferents estances a Praga, s'hi va traslladar definitivament i hi va romandre fins el 1631.[6] El gener de 1632, poc temps després del seu retorn a Kassel, va morir en aquesta ciutat. Tot i que la seva tomba ja no existeix, s'ha emplaçat una llosa en el cementiri del seu enterrament.[7]
L'únic llibre seu, publicat el 1620, són les Aritmetische und Geometrische Progreß tabulen, unes taules de logaritmes que utilitzava per simplificar els càlculs,[8] ja que el logaritme converteix la multiplicació en una suma, la divisió en una resta i l'arrel quadrada o cúbica en una divisió per 2 o per 3. Probablement, l'origen d'aquestes taules es remunti a 1588; Kepler deia el 1594 que Burgi tenia un mètode molt eficient per a fer multiplicacions i divisions.[9] És, doncs, possible que Burgi inventés els logaritmes abans que John Napier, però la publicació del seu llibre és posterior a la de Napier. Les seves taules es basaven en un procediment per a calcular els sinus molt més eficient del que s'havia utilitzat fins el seu temps.[10]
També es conserven de Burgi nombrosos instruments com rellotges, esferes celestes, quadrants, etc. la major part construïts durant la seva època a Kassel,[11] que li van donar una merescuda fama internacional.