José García Narezo

Plantilla:Infotaula personaJosé García Narezo
Biografia
Naixement26 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1994 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGabriel García Maroto Modifica el valor a Wikidata
GermansGabriel García Narezo Modifica el valor a Wikidata

José García Narezo (Madrid, 26 de setembre de 1922 - Mèxic, 1994), pintor sordmut espanyol, fill d'Amelia Narezo Dragonné, mexicana i germana de la pintora Irene Narezo Dragonné, i Gabriel García Maroto, pintor espanyol, i germà del poeta Gabriel García Narezo.

Biografia

[modifica]

Sordmut de naixement com la seva germana Sara, amb sis anys va arribar a Mèxic amb els seus pares el 1928 i ingressa el 1932 a l'Escola a l'aire lliure de Tlalpan. Va tornar a Espanya quatre anys més tard el 1938, després d'haver participat amb tot just quinze anys en l'Exposició Internacional de París de 1937, de manera que la seva infància va transcórrer entre Espanya i Mèxic i la seva adolescència en plena Guerra Civil, en la qual es va editar el seu llibre Un niño y la guerra: trayectoria plástica Ilustrado por José García Narezo Madrid: Ministerio de Instrucción Pública, 1938. Va arribar a Mèxic com a refugiat i més tard es va convertir en ciutadà naturalitzat mexicà. Va anar evolucionant cap a un particular surrealisme.

Amb el temps va arribar a ser més conegut a Mèxic com a pintor que el seu propi i actiu pare.[1] Va exposar la seva obra a Amèrica, Europa i Àsia. Les seves mostres individuals més importants van ser les de la Galeria Cremen de Nova York (1938), a la Casa de la Cultura de l'Havana, en la Galeria Stendhal de Los Angeles (1939), al Museu Young de San Francisco (1944), en la Galeria de Belles arts de San Diego (1945) i en el Museu White Memorial de San Antonio, Texas (1952). També va ser muralista, i en aquesta faceta hi ha en Ciudad Obregón, Sonora, el titulat Energía Eléctrica en el Servicio de Sonora i un mosaic italià en la Plaza Cívica de las Lomas de Cuernavaca.[2]

Notes i referències

[modifica]
  1. «El Paraninfo acoge la exposición ‘Después de la alambrada. El arte español en el exilio (1939-1960)’, en conmemoración del 70 aniversario del comienzo del exilio». Universitat de Saragossa. Arxivat de l'original el 2010-01-09. [Consulta: 8 setembre 2014].
  2. Cf. Ignacio L. Henares Cuéllar, Exilio y creación: los artistas y los críticos españoles en México, 1939-1960 Granada: Universidad de Granada, 2005, p. 58

Bibliografia

[modifica]
  • Ignacio L. Henares Cuéllar, Exilio y creación: los artistas y los críticos españoles en México, 1939-1960 Granada: Universidad de Granada, 2005.

Enllaços externs

[modifica]