José María García Lahiguera

Plantilla:Infotaula personaJosé María García Lahiguera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1903 Modifica el valor a Wikidata
Fitero (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de València
1r juliol 1969 –
← Marcelino OlaecheaMiguel Roca Cabanellas →
2n Bisbe de Huelva
7 juliol 1964 – 1r juliol 1969
← Pedro Cantero CuadradoRafael González Moralejo →
Bisbe titular
17 maig 1950 –
Diòcesi: bisbat de Zela
Bisbe auxiliar de Madrid
17 maig 1950 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1950–), sacerdot catòlic (1926–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ConsagracióLeopoldo Eijo y Garay Modifica el valor a Wikidata
Festivitat14 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Participà en
11 octubre 1962Concili Vaticà II Modifica el valor a Wikidata
Premis

José María García Lahiguera (Fitero, Navarra; 9 de març de 1903 - Madrid; 14 de juliol de 1989), va ser un arquebisbe espanyol que va ocupar la càtedra de València.

Biografia

[modifica]

Va ingressar en el seminari menor de Tudela en 1913. Es trasllada a Madrid en 1915, continuant els seus estudis en el seminari menor d'aquesta diòcesi. Ordenat sacerdot en 1926 per Leopoldo Eijo i Garay. Des de llavors exerceix diversos llocs en el seminari de Madrid (professor, prefecte d'externs, director espiritual).

Durant la Guerra Civil espanyola, fundà la Congregació de Germanes Oblates de Crist Sacerdot, en col·laboració amb María del Carmen Hidalgo de Caviedes[1]

Va ser bisbe auxiliar de Madrid-Alcalá[2] entre 1950 i 1964. En el mateix any 1950, la Santa Seu aprova la creació de la Congregació de Germanes Oblates de Crist Sacerdot. Va participar en el Concili Vaticà II. El 7 de juliol de 1964 és nomenat bisbe de Huelva,[3] lloc que ocupa fins a l'1 de juliol de 1969, quan va ser nomenat arquebisbe de València. El 14 de febrer de 1974 va patir una trombosi cerebral. Es va recuperar d'ella però la seva salut va quedar molt afectada. Presenta la seva renúncia en complir els 75 anys, el 9 de març de 1978, la qual li és acceptada pocs mesos després.

Després del seu retir, passa a l'arxidiòcesi de Madrid-Alcalá, on dona sovint conferències i retirs. Va morir el 14 de juliol de 1989.[4] És enterrat, a petició seva, en el presbiteri de la Casa Mare de les Germanes Oblates.[1]

En 1995, l'arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, ordena l'obertura del seu procés de beatificació. Aquest procés és admès per la Congregació per a les Causes dels Sants l'any 2002, havent aprovat les seves virtuts heroiques el papa Benedicto XVI mitjançant decret[5] de data 27 de juny de 2011.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Full Informatiu Oblates» (en castellà). [Consulta: 1r abril 2021].
  2. «Catholic-hierarchy.org» (en castellà). [Consulta: 1r abril 2021].
  3. «Catholic-hierarchy.org». [Consulta: 1r abril 2021].
  4. «Arxidiòcesi de Valencia» (en castellà). Arxivat de l'original el 6 d’agost 2020. [Consulta: 1r abril 2021].
  5. «Vatican Information Service» (en castellà). [Consulta: 1r abril 2021].

Enllaços externs

[modifica]