Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José Melchor Baltasar Gaspar Nebra Blasco 6 gener 1702 Calataiud (província de Saragossa) |
Mort | 11 juliol 1768 (66 anys) Madrid |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | compositor |
Gènere | Òpera |
Moviment | Música barroca |
Professors | Julián Martínez Díaz (en) i José Antonio Nebra Mezquita |
Instrument | Orgue |
Família | |
Pare | José Antonio Nebra Mezquita |
Germans | Francisco Javier de Nebra Joaquín Ignacio de Nebra |
José de Nebra Blasco (Calataiud, 6 de gener de 1702 – Madrid, 11 de juliol de 1768) fou un organista i compositor espanyol, un dels representants més destacats de la sarsuela barroca.[1][2][3] Era oncle del també organista i compositor Manuel Blasco de Nebra.[4]
Fou organista de la capella de música del Palau Reial de Madrid i organista principal del Convent de les Descalces Reials i de San Jerónimo el Real. El 1739 fou nomenat vicemestre de capella del Palau Reial. Després de l'incendi de l'Alcázar el 1734, en el qual desaparegué tota la col·lecció de música sacra de la capella reial, fou encarregat, juntament amb Antoni Literes, de la seva reorganització. Des de 1761 fou professor de clavicèmbal de l'infant Gabriel. Va compondre nombroses òperes, sarsueles, comèdies i autes sacramentals i també es conserva un Stabat Mater i una missa de rèquiem per a la mort de la reina Maria Bàrbara de Bragança. Entre els seus deixebles destaca el compositor i clavecinista català Antoni Soler.