Biografia | |
---|---|
Naixement | 1989 (34/35 anys) Edmonton (Canadà) |
Formació | Institut de Tecnologia de Geòrgia institut de Cordova Institut de Tecnologia de Massachusetts Jesus College |
Director de tesi | Ethan Zuckerman |
Activitat | |
Camp de treball | Ciències de la computació |
Ocupació | informàtica |
Ocupador | Institut de Tecnologia de Massachusetts |
Participà en | |
22 gener 2019 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 |
Premis | |
| |
Lloc web | poetofcode.com |
Joy Buolamwini (Edmonton, 1989) és una informàtica i activista digital ghanesa-americana.
Va néixer al Canadà però va créixer a Mississipi, on va assistir a la Cordova High School.[1][2] Als 9 anys, inspirada pel robot del MIT Kismet, va aprendre de forma autodidàcta XHTML, Javascript i PHP.[3]
Va estudiar informàtica al Georgia Institute of Technology, on va fer recerca en informàtica biomèdica.[4] Va estudiar amb una beca Stamps President's Scholar de la mateixa universitat i es va graduar el 2012.[5] Va ser la finalista més jove del premi Georgia Tech InVenture del 2009.[6]
Va obtenir diferents beques i ajudes durant els seus estudis i va poder fer estades a la Universitat d'Oxford i al MIT.[7][8][9]
Va ser saltadora amb perxa durant la seva joventut.[10]
Ha viscut a Ghana, Barcelona, Memphis i Atlanta.[6]
El 2011 va afegir-se a l'equip del projecte Trachoma del Centre Carter per desenvolupar un sistema d'avaluació basat en Android per Etiòpia i ajudar a erradicar la malaltia arreu del món.[11][12]
El 2013 i com a associada Fulbright, va treballar amb enginyers locals a Zàmbia per animar als joves per convertir-se en creadors tecnològics.[13] El 2016 va participar en la cimera de la Casa Blanca Computer Science for All.[14][15]
És científica al MIT Media Lab, on identifica biaix en algorismes i desenvolupa bones pràctiques per mitigar-ho durant el seu desenvolupament.[16] Durant la seva recerca, va mostrar unes 1000 cares a sistemes de reconeixement facial, els va demanar saber si les cares eren homes o dones i va veure que el software tenia dificultats en reconèixer dones negres.[17][18] La seva feina sobre el tema ha atret força atenció mediàtica.[19][20] Un article científic seu va tenir força impacte i li va permetre treballar amb IBM i Microsoft per millorar el seu software.[21]
També és la Cap de tecnologia (CTO) de l'empresa d'informàtica biomèdica Techturized Inc.[4]