Juan García de Miranda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 setembre 1677  Madrid |
| Mort | 8 maig 1749 (71 anys) Madrid |
| Pintor de cambra | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | pintor |
| Alumnes | Pedro Rodríguez de Miranda |
Juan García de Miranda (Madrid, 1677 - 1749) és un pintor del barroc espanyol.
Nasqué sense la mà dreta i hagué de pintar amb la mà esquerra. Era deixeble de Juan Delgado. Tingué accés a les col·leccions reials del Palau on pogué veure en directa la pintura dels venecians, dels flamencs, de Rubens i Velázquez. Després de l'incendi que es produí el 1734 al Real Alcázar, García de Miranda, va treballar com a restaurador oficial per salvar les pintures que no havien estat cremades. Treballà amb Andrés de la Calleja. Aquest treball el conduí més tard a convertir-se en pintor de cambra. La seva obra més important és de temàtica religiosa que va fer per a esglésies i convents.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «Museo del Prado Enciclopedia Online». [Consulta: 3 desembre 2013].