Juan Mayorga

Plantilla:Infotaula personaJuan Mayorga
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan Antonio Mayorga Ruano Modifica el valor a Wikidata
6 abril 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat Nacional d'Educació a Distància
Universitat de Münster Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiReyes Mate Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector artístic (2022–), filòsof, matemàtic, professor d'universitat, guionista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Escola Superior d'Art Dramàtic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereDramatúrgia i teatre Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis
IMDB: nm1974226 TMDB.org: 1169585 Modifica el valor a Wikidata

Juan Mayorga (Madrid, 1965)[1] és un filòsof i dramaturg espanyol. Es va llicenciar en 1988 en Filosofia i en Matemàtiques i es va doctorar en Filosofia, i va ampliar estudis a Münster, Berlín i París.[1] Ha ensenyat Matemàtiques a Madrid i Alcalà d'Henares. És professor de Dramatúrgia i de Filosofia en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic de Madrid.[1] També ha format part del grup Animalario,[2][3] amb la que el 2008 va obtenir el Premi Max, i el 2011 va fundar el grup La loca de la casa.[1] Ha fet versions traduïdes de El monstruo de los jardines (Pedro Calderón de la Barca), La dama boba (Lope de Vega), Fuente Ovejuna (Lope de Vega), La visita de la vieja dama (Friedrich Dürrenmatt), Natán el sabio (Gotthold Ephraim Lessing), El gran inquisidor (Fiódor Dostoievski), Divinas palabras (Ramón María del Valle-Inclán) y Un enemigo del pueblo (Henrik Ibsen). Ha rebut diversos guardons, entre els quals hi ha el Premio Nacional de Teatro, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica de les Lletres Espanyoles i diversos Premis Max.[1]

Obres

[modifica]

Filosofia

[modifica]
  • Revolución conservadora y conservación revolucionaria. Política y memoria en Walter Benjamin. Anthropos Editorial (20039[4]

Teatre

[modifica]
  • Siete hombres buenos
  • Más ceniza
  • El traductor de Blumemberg
  • El sueño de Ginebra
  • El jardín quemado
  • Cartas de amor a Stalin
  • El Gordo y el Flaco
  • Sonámbulo
  • Himmelweg
  • Animales nocturnos
  • Palabra de perro
  • Últimas palabras de Copito de Nieve
  • Job
  • Hamelin
  • Primera noticia de la catástrofe
  • El chico de la última fila
  • Fedra
  • El crítico (2013)[5]

Peces teatrals breus

[modifica]
  • El hombre de oro, La mala imagen, Legión, La piel, Amarillo, La mujer de mi vida, BRGS, La mano izquierda, Una carta de Sarajevo, Encuentro en Salamanca, La biblioteca del diablo, El buen vecino, Tres anillos, Mujeres en la cornisa, Método Le Brun para la felicidad, Departamento de Justicia, JK, La mujer de los ojos tristes i Las películas del invierno.

Guardons

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Juan Mayorga y Concha Busto ganan el Ceres 2013 a El País, 12/8/2013 (castellà)
  2. ↑ Juan Mayorga vuelve con Animalario a El Cultural, 16/9/2004 (castellà)
  3. ↑ Animalario se queda a oscuras a Público, per Paula Corroto, 30/1/2011 (castellà)
  4. ↑ Revolución conservadora y conservación revolucionaria. Política y memoria en Walter Benjamin Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. a Anthropos Editorial (castellà)
  5. ↑ Pugilato entre iguales a El País, 18/1/2013 (castellà)
  6. ↑ El compromiso social de Mayorga logra el Nacional de Teatro a El País, per Rosana Torres, 22/11/2007 (castellà)
  7. ↑ Mayorga, un filósofo entre bambalinas a El País, per Alfonso Álvarez-Dardet, 27/8/2013 (castellà)
  8. ↑ Juan Mayorga, Premio Nacional de Literatura Dramática 2013 a El Mundo, 12/11/2013 (castellà)
  9. ↑ El dramaturgo Juan Mayorga, Premio Nacional de Literatura Dramática 2013 a RTVE, 12/11/2013 (castellà)

Enllaços externs

[modifica]