Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 17 desembre 1942 Mèrida (Província de Badajoz) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 28 novembre 2020 (77 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | hemorràgia cerebral | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat Complutense de Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | entrenador d'handbol, dirigent esportiu, comentarista esportiu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupador | Reial Federació Espanyola d'Handbol (2008–2013) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | handbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Juan de Dios Román Seco (Mèrida, Extremadura, 17 de desembre de 1942 - Madrid, 28 de novembre de 2020) fou un entrenador d'handbol espanyol i president de la Real Federació Espanyola d'Handbol.
Nasqué a la ciutat de Mèrida, on estudià el batxillerat. Arribà a Madrid per estudiar a la Universitat Complutense, on completà els seus estudis de Magisteri, Educació Física i Filosofia i Lletres.[1]
El 1964 va iniciar la seva carrera com a entrenador d'handbol en el col·legi Jesuïta de Chamartín. El 1971 es va convertir en entrenador de l'handbol Atlètic de Madrid fins a 1985, aconseguint cinc títols de Lliga i cinc Copes del Rei. El 1985 és nomenat seleccionador nacional, i va romandre en el càrrec fins al 1988. El 1990 torna al club Atlètic una altra vegada com a entrenador fins al 1992, en els que serien els últims anys de vida de la secció d'handbol fins a la seva recuperació en 2011.[2]
El 1995 va ser nomenat de nou seleccionador, aconseguint els primers èxits internacionals d'Espanya.
Després dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 va abandonar el càrrec i va passar a ser comentarista de televisió dels partits d'handbol emesos per Televisió Espanyola. Posteriorment li va arribar l'oportunitat d'entrenar el Balonmano Ciudad Real, amb el propòsit de portar-lo a guanyar la Copa d'Europa i la Lliga ASOBAL. Va ser campió d'aquesta última i finalista de la Copa d'Europa, en perdre en la final amb el F.C. Barcelona. Va deixar el càrrec d'entrenador i va passar a ser-ne director esportiu.
Després de les eleccions celebrades el 15 de desembre de 2008 en la Real Federació Espanyola d'Handbol, va ser designat com a nou president de la Federació. La seva primera decisió va ser la de designar com a seleccionador nacioanl l'entrenador saragossà Valero Rivera.[2]
Va ser professor de l'assignatura d'handbol de l'INEF de Madrid, des de la seva fundació i de l'Escola Nacional d'entrenadors, on va impartir multitud de cursos i conferències sobre handbol i l'esport en general.[1]
Va rebre el Premi Nacional Francisco Fernández Ochoa de 2017 per tota una vida dedicada a l'esport. Durant el lliurament de premis, el gener de 2019, va revelar que patia un càncer de pulmó des de feia dos anys.[3] El novembre de 2020 va patir un vessament cerebral[4] que li causà la mort.