Aminade Spoliansky [ Aminad Petrovic Spolânskij ] dit Jules de Spoly,[1] nascut el 25 d’abril de 1884 a Moscou i mort el 14 de novembre de 1957 a París, és un actor francès d'origen rus.
A part dels seus papers en pel·lícules mudes rodades entre 1921 i 1926 on va interpretar principalment personatges aristocràtics o de classe mitjana alta, poc se sap de Jules de Spoly excepte que va ser durant un temps administrador del théâtre Daunou.[2] Va deixar definitivament els platós de cinema després del rodatge de Pour regner, una pel·lícula d'André Luguet[3] estrenat a les pantalles el novembre de 1926.
El setembre de 1929, però, vam saber que s'estava preparant per marxar a Berlín per a un compromís.[4]
Sembla que la seva carrera d'actor, iniciada sota la direcció de directors emigrants russos a París, va ser només un parèntesi en la seva carrera com a periodista[5] i escriptor,[6] activitats per a les quals va utilitzar el pseudònim Don Aminado.
La nacionalitat francesa que havia obtingut l'agost de 1939,[7] li seria retirada tres anys més tard, l'octubre de 1942[8] en aplicació de les lleis antijueves del règim de Vichy.[9]
Jules de Spoly va morir el 14 de novembre de 1957 a casa seva a 2 rue Catulle-Mendès al 17è districte de París [10] als 73 anys, i fou sebollit al cementiri de Les Batignolles (29a divisió).[11] Es va casar el febrer de 1926[12] amb Nadia Kravzof nascuda a Isbergues (Pas-de-Calais) de pare rus i mare francesa.
Cavaller de la Legió d’Honor concedit pel ministre d'Afers Exteriors (decret de 31 de juliol de 1937).[27]
- Don Aminado : una voce russa a Parigi tra le due guerre par Marco Caratozzolo, Stilo éditrice, Bari, 2013.
- ↑ Nom artístic tret d'una contracció del seu cognom Spol'iansky '. Liste des étrangers. Hôtel de l'Europe. Gazette de Biarritz, 3 février 1922, p. 4, disponible a Gallica.
- ↑ Courrier cinéma. En France. Paris-Soir, 28 juillet 1924, p. 5, disponible a Gallica.
- ↑ Cinématographes. Fondus et flous. Comoedia, 2 octobre 1925, p. 4, disponible a Gallica.
- ↑ Soirées de Paris. Cinémas. La Liberté, 22 septembre 1929, p. 2, disponible a Gallica. Sembla que aquest projecte cinematogràfic no s'hagi concretat.
- ↑ Va ser redactor a Dernières nouvelles russes, un diari rus de París.
- ↑ Escrigué principalment en rus. Tanmateix, és conegut en francès per Le Rire dans la steppe escrit en col·laboració amb Maurice Dekobra el 1927 i Pointes de feu, una col·lecció de màximes prologada per Tristan Bernard, publicat l'any 1939.
- ↑ Naturalisations et intégrations. Journal Officiel, 3 septembre 1939, p. 11055, disponible a Gallica
- ↑ Ministère de la Justice. Journal Officiel, 9 novembre 1942, p. 3742, disponible a Gallica.
- ↑ Aquestes lleis seran derogades després de l'alliberament.
- ↑ Acte de décès n° 2075 (vue 7/14). Archives en ligne de la Ville de Paris, état-civil du 17e arrondissement, registre des décès de 1957.
- ↑ Registre journalier d'inhumation du cimetière des Batignolles de 1957 en date du 14 novembre (page 31/31)
- ↑ Mariage n° 249 (vue 27/31). Archives en ligne de la Ville de Paris, état-civil du 16e arrondissement, registre des mariages de 1926.
- ↑ La Ville et les Arts. Cinéma. "Le Père Goriot". Paris-Midi, 9 décembre 1921, p. 2, disponible a Gallica.
- ↑ Les cinémas. Informations. Engagements d'artistes. Comedia, 24 avril 1922, p. 3, disponible a Gallica.
- ↑ Le cinéma improvisé. Comoedia, 28 avril 1921, p. 1, disponible a Gallica.
- ↑ Éve Francis dans La Femme de nulle part. Comoedia, 13 janvier 1922, p. 4, disponible a Gallica.
- ↑ Les cinémas. Informations. Comoedia, 18 décembre 1921, p. 5, disponible a Gallica.
- ↑ Courrier du cinéma. Prochain film. Le Petit Journal, 28 juin 1923, p. 5, disponible a Gallica.
- ↑ Courrier du cinéma. Les Sentiers de l'Amour. Le Petit Journal, 3 juin 1923, p. 5, disponible a Gallica.
- ↑ Les cinémas. Informations. Engagements d'artistes. Comoedia, 12 août 1922, p. 3, disponible a Gallica.
- ↑ Dans les cinémas. Fondus et flous. Comoedia, 25 juillet 1924, p. 5, disponible a Gallica.
- ↑ La vie du cinéma. Ce qu'on a fait, ce qu'on va faire. En France. L'Intransigeant, 28 mars 1925, p. 4, disponible a Gallica.
- ↑ Cinémas. Banquier. Comoedia, 13 juin 1925, p. 2, disponible a Gallica.
- ↑ Les cinémas. A l'écran et dans les studios. Mon curé chez les pauvres.Le Gaulois, 5 mars 1926, p. 4, disponible a Gallica.
- ↑ Cinématographes. Fondus et flous. "Pour régner". Comoedia, 2 octobre 1925, p. 4, disponible a Gallica.
- ↑ Dans les théâtres. Le Gaulois, 1er avril 1925, p. 4, disponible a Gallica.
- ↑ Ministère des Affaires étrangères. Légion d'Honneur. Journal Officiel, 31 juillet 1937, p. 8670, disponible a Gallica. Dossier absent de la Base Léonore.