Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.[1] Cos esvelt, cilíndric i amb un color groguenc de fons realçat per 4 bandes horitzontals negres. Aleta dorsal força allargada. Aleta anal vorejada per una franja negra. Mostra alguns punts escampats per tot el cos.[2] És monògam en captivitat i la posta pot tindre lloc a l'interior d'un test bolcat.[2] Es podria confondre amb Julidochromis regani, però la grandària d'aquest darrer no depassa els 7 cm.[2]
Al seu biòtop natural viu en zones rocalloses molt clivellades i les variacions del seu color li permeten identificar-se amb l'entorn gràcies al seu mimetisme. El seu mode de vida és estrictament condicionat pel substrat i, així, els alevins ja neixen fixats a la volta d'una cavitat i passen una part de llurs vides en contacte amb el terra. És molt territorial i, de vegades, agressiu, per la qual cosa necessita un aquari específic amb aigua mitjanament dura i molt airejada, i una temperatura de 24-26 °C.[2]
↑ 6,06,1Maréchal, C. i M. Poll, 1991. Julidochromis. P. 202-205. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van Audenaerde (editors). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, París. Vol. 4.
↑Sunobe, T., 2000. Social structure, nest guarding and interspecific relationships of the cichlid fish (Julidochromis marlieri) in Lake Tanganyika. Afr. Stud. Monogr. 21(2):83-89. Pàg. 83.
↑Kohda, M., Y. Yanagisawa, T. Sato, K. Nakaya, Y. Niimura, K. Matsumoto i H. Ochi, 1996. Geographical colour variation in cichlid fishes at the southern end of Lake Tanganyika. Environ. Biol. Fish. 45(3):237-248. Pàg. 247.
Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Nshombo, M., 1994. Foraging behavior of the scale-eater Plecodus straeleni (Cichlidae, Teleostei) in Lake Tanganyika, Africa. Environ. Biol. Fish. 39(1):59-72. Pàg. 66.
Riehl, R. i H. A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p. Pàg. 726.
Riehl, R. i H. A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p. Pàg. 726.