Katsura Tarō

En aquest nom japonès, el cognom és Katsura.
Plantilla:Infotaula personaKatsura Tarō

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 桂太郎 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1848 Modifica el valor a Wikidata
Hagi (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1913 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Mita (Japó) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata
15è Primer ministre del Japó
21 desembre 1912 – 20 febrer 1913
← Saionji Kinmochi – Yamamoto Gonnohyōe →
Membre del gabinet: Tercer Govern de Katsura
13è Primer ministre del Japó
14 juliol 1908 – 30 agost 1911
← Saionji Kinmochi – Saionji Kinmochi →
Membre del gabinet: Segon Govern de Katsura
11è Primer ministre del Japó
2 juny 1901 – 7 gener 1906
← Ito Hirobumi – Saionji Kinmochi →
Membre del gabinet: Primer Govern de Katsura
Governador General de Taiwan
2 juny 1896 – 14 octubre 1896
← Kabayama Sukenori – Nogi Maresuke →
Membre de la Cambra dels Pars
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Takushoku Modifica el valor a Wikidata
PartitRikken Dōshikai Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit imperial japonès Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Boshin
Segona expedició Chōshū
Primera Guerra Sino-japonesa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte
Comte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaClan Katsura Modifica el valor a Wikidata
ParellaOkoi Modifica el valor a Wikidata
FillsSaburō Inoue Modifica el valor a Wikidata
ParentsKotarō Katsura, net
Nagajima Ryūji, gendre
Naoyoshi Amaoka, gendre
Itō Bunkichi, gendre
Eizō Nagasaki, gendre Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Katsura Tarō (桂 太郎; Hagi, 4 de gener de 1848—Tòquio, 10 d'octubre de 1913) va ser un militar i polític japonès, primer ministre del Japó diverses vegades.

Biografia

[modifica]

Era fill d'un samurai del clan Hagi,[1] al domini de Chōshū.[2]

Serví a la Guerra Boshin (1868-1869)[1] pel bàndol imperial contra el clan Tokugawa per restaurar el poder de l'emperador.[3] El 1870 anà a Alemanya a estudiar durant cinc anys. El 1875, poc després de la seva tornada, fou enviat de nou, en qualitat d'agregat militar d'una delegació, a Alemanya, on es va dedicar a l'estudi de l'administració, estratègia i tàctiques militars alemanyes.[3][2]

Quan va tornar al Japó, el 1878 fou nomenat viceministre de Guerra[1] i el 1885 general de divisió de l'exèrcit. Com a oficial, serví durant la Primera Guerra Sinojaponesa (1894-1895) com a cap de la Tercera Divisió, sota les ordres del seu mentor, el també militar i polític Yamagata Aritomo.[4] En aquesta guerra el Japó va rebre l'illa de Taiwan, de la qual fou el segon Governador General i com a cap de les forces de defensa de la ciutat de Tòquio.[2][1]

El 1898 torna al Japó[2] i s'incorpora al tercer govern d'Itō Hirobumi (1898), del qual va ser ministre de Guerra. Aquest càrrec el va conservar durant els successius governs d'Okuma Shigenobu, Yamagata Aritomo i en el quart govern d'Itō, és a dir, des de 1898 a 1901.[1][4] De nou com a protegit de Yamagata, que era també militar i conseller especial de l'emperador, el qual es trobava cansat d'exercir el màxim càrrec del govern, va esdevenir primer ministre durant tres mandats successius (1901-1906) i després,[3] i fins a 1912, s'alternà en el poder amb Saionji Kinmochi.[1][2]

Durant els seus mandats va prendre iniciatives militars que van portar al Japó a convertir-se en una potència mundial. Va ser l'artífex de la signatura de l'aliança amb la Gran Bretanya (1902), la Guerra Russojaponesa (1904-1905) o l'annexió de Corea (1910).[1] Malgrat la victòria contra Rússia, el fet de no obtenir indemnitzacions de guerra va provocar protestes entre la població i hagué de dimitir el 1906.[2] D'altra banda, la política amb Corea, que fins aleshores havia estat un protectorat, li va valer l'enemistat amb Itō Hirobumi, el qual preferia mantenir un tracte moderat, a diferència de Katsura, que preferia l'acció directa.[3]

Va tenir una actitud autoritària durant el procés de l'incident d'Alta Traïció (1910), quan van ser arrestats nombrosos socialistes i dotze persones van ser executades. De forma immediata va fundar una força policial especial superior, coneguda com la «polícia dura», que ben aviat va començar a dur a terme arrests.[2]

El 1911 es trobava a Europa, on va rebre notícies de la malaltia de l'emperador. Va tornar ràpidament al Japó i a la mort de Meiji va entrar al servei de l'emperador Taishō.[3] Katsura va ser nomenat guardià del Segell Privat i Gran Camarlenc, a més de ser elevat al rang de príncep. Entrà, així mateix, al consell d'homes de més edat (genrō).[1]

L'any 1912 tornà a ser primer ministre, però va renunciar al càrrec,[1] perquè va resultar que era una figura impopular i representant d'una oligarquia autoritària entre la població i els partits polítics. El 1913 unes fortes protestes que van envoltar l'edifici de la Dieta el van obligar a dimitir, sent aquesta la primera vegada en la història del Japó que un govern queia per les protestes populars.[2]

Va morir el 1913 a causa d'un càncer.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Katsura, Taro» (en anglès). Portraits of Modern Japanese Historical Figures. Biblioteca Nacional de la Dieta, 2013. [Consulta: 18 novembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Henshall, Kenneth. Historical Dictionary of Japan to 1945 (en anglès). Lanham, Toronto i Plymouth: The Scarecrow Press, 2014, p. 200-201. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Kōshaku Katsura Tarō» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Kowner, Rotem. Historical Dictionary of the Russo-Japanese War (en anglès). Lanham, Boulder, Nova York i Londres: Rowman & Littlefield, 2017, p. 246-247.