URL | http://www.khanacademy.org |
---|---|
Tipus | Aprenentatge virtual |
Comerç ? | No |
Registre | No necessari |
Eslògan | "Educació mundial gratuïta per a tots, en qualsevol lloc" |
Llengua | anglès, espanyol, francès, danès, japonès, alemany... |
Usuari | 10 milions (febrer 2014)[1] |
Llicència | CC BY-NC-SA |
Llenguatge de programació | Java |
Propietari | Sal Khan |
Creador | Sal Khan |
Llançament | 2008, 18 desembre 2007 i 2006 |
Seu | Mountain View |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Ingressos totals | 44.823.044 dòlars dels Estats Units (2016) |
Rànquing Alexa | 359 (2020) |
La Khan Academy (en català "Acadèmia Khan") és una organització educativa sense ànim de lucre[2] fundada per Sal Khan l'any 2008 amb l'objectiu d'oferir una educació mundial gratuïta per a tots, en qualsevol lloc.[3]
Amb 10 milions d'usuaris mensuals, una mitjana de 4 milions de problemes completats diàriament i uns 5500 vídeos formatius (febrer, 2014),[1] la Khan Academy ha revolucionat l'educació des de la seva formació.[4] L'organització compta amb 52 treballadors fixos,[5] treballadors a temps parcial i voluntaris[6] que s'encarreguen de crear vídeos, traduir les pàgines, mantenir la web, crear activitats, etc.
Salman Khan va néixer i créixer a Nova Orleans, Louisiana. La seva mare va néixer a Calcuta, India i els seu pare va néixer a Barisal, Bangladesh. Ell és un antic analista financer llicenciat al MIT (Massachusetts Institue of Technology) i amb un màster de Harvard.
L'agost de 2004, Sal Khan, que vivia a Boston,[7] va començar a enviar tutorials de matemàtiques a la seva cosina Nadia, que residia a Louisiana i que tenia dificultats amb les unitats de conversió. Via telefònica i a través de Yahoo Doodle, Salman Khan, tutoritzava la seva cosina quan sortia de la feina. Com a conseqüència de la millora que va experimentar la seva cosina Nadia amb les matemàtiques, Salman Khan va començar a tutoritzar els germans de la seva cosina Arman i Ali. Amb el temps, va començar a córrer la veu i ja tutoritzava molts dels seus cosins i altres membres de la família. La gestió del temps va començar a ser un problema, i el 2006 va decidir començar a gravar vídeos i penjar-los a Youtube. D'aquesta manera serien accessibles per a tothom. El volum de visionats dels vídeos va anar augmentant i Salman Khan ha continuat amb aquesta tasca des d'aleshores.
L'organització sense ànim de lucre es va fundar el 2008. Salman Khan va continuar compatibilitzant la seva feina d'analista financer i Khan Academy fins a la tardor de 2009. En aquest moment va deixar la feina d'analista financer i es va centrar a temps complet a Khan Academy. Va viure dels seus estalvis durant 9 mesos fins que va rebre la seva primera donació significativa d'Ann Doerr. Al setembre de 2010,[7] Khan Academy va rebre grans injeccions de diners en forma de donacions de Google (2 milions de dolars) i de la Fundació de Bill i Melinda Gates (1,5 milions de dolars). A partir d'aquest moment l'organització ha anat creixent.
L'any 2010 es varen introduir les medalles com a recompensa a diferents accions desenvolupades a la pàgina per tal d'impulsar la realització d'activitats en un intent de ludificar l'ensenyament.
Actualment la pàgina se troba en procés de localització, traduint tots els materials i adaptant l'aprenentatge als diferents sistemes educatius, i d'expansió, motiu pel qual han creat una pàgina que recull diferents experiències reals amb Khan Academy.
Els darrers anys ha crescut el nombre de plataformes web que ofereixen tutorials i exercicis interactius: Coursera, Wedubox, Udacity, Edx… Aquestes webs que es poden emprar per a l'aprenentatge autònom, han revolucionat també l'educació formal en oferir alternatives a les classes tradicionals en el que s'ha anomenat B-learning (blended learning, formació combinada): la classe invertida (flipped-classroom, en anglès).
Khan Academy fa servir activitats, que des del seu lloc web o aplicació, es poden treballar en línia o fora de línia. Aquests són principalment vídeos de curta durada que poden ser compartits a Google Classroom, coreu electrònic o xarxes socials com Twitter o Facebook. Així mateix, disposa d'un fòrum per a preguntes, suggeriments i/o agraïments, amb la finalitat d'introduir una major interacció per tal d'aconseguir un grau més alt de motivació entre els usuaris i com a conseqüència una millora en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Tot i així alguns experts en el disseny tecnopedagògic com Tony Bates no estan d'acord amb l'afirmació que aquest tipus d'aprenentatge sigui una revolució perquè es basen en un repositori d'activitats i vídeos a l'abast de qualsevol persona però sense un disseny instruccional ben definit dins una teoria de l'aprenentatge[8]