Tipus | senzill |
---|---|
Artista | Rage Against the Machine |
Obra | Rage Against the Machine |
Publicat | novembre 1992 |
Gènere | metal alternatiu |
Llengua | anglès |
Discogràfica | Epic Records |
Lletra | Zack de la Rocha |
Música | Rage Against the Machine |
Producció | Garth Richardson |
País | Estats Units d'Amèrica |
Format | disc compacte |
Rage Against the Machine | |
«Killing in the name» és una cançó del grup Rage Against the Machine del seu àlbum de debut homònim de 1992. Compta amb riffs de guitarra característics i una lletra que denuncia la brutalitat policial que va patir Rodney King i els posteriors avalots a Los Angeles de 1992.
«Killing in the Name» va ser publicada com el primer senzill de Rage Against the Machine el novembre de 1992 i va arribar al número 25 a la UK Singles Chart. Tom Morello va escriure els riffs[1] i els va enregistrar amb una guitarra Fender Telecaster.[2]
«Killing in the name» combina elements de hardcore punk i hip-hop,[3] i estilísticament s'ha descrit com a metal alternatiu,[4] rap metal,[5] rap rock, hard rock[6] i nu metal.[7][8] La cançó augmenta en intensitat, mentre Zack de la Rocha canta la línia Fuck you, I won't do what you say me, incrementant el to lels quatre cops següents i cridant-la enfadat les últimes vuit vegades, culminant amb el crit Motherfucker!.[9] La cançó conté la paraula fuck 16 vegades.[10]
La lletra es va inspirar en la brutalitat policial que va patir Rodney King i els posteriors disturbis de Los Angeles de 1992,[11][12][13] i relaciona el racisme policial i el Ku Klux Klan.[14] Segons BBC News, «Killing in the name» critica «el complex militar-industrial que justifica matar en benefici, com diu la cançó, dels blancs escollits».[15]
La coberta del senzill és la fotografia guanyadora del premi Pulitzer de Malcolm Browne de la immolació de Thích Quảng Đức a Saigon el 1963 en protesta per l'assassinat de monjos budistes per part del govern de Ngô Đình Diệm amb el suport dels EUA. La fotografia també apareix a la coberta de l'àlbum homònim Rage Against the Machine.[10]
«Killing in the name» es va publicar originàriament com a part d'un casset de 12 cançons autoeditat. La cançó va ser objecte d'una notable difusió a l'estranger i va impulsar la popularitat del grup a a Europa.[16] Després de signar amb Epic Records, Rage Against the Machine va publicar el seu àlbum de debut homònim el 12 de novembre de 1992, i va ser certificat triple platí.[10][17] El videoclip, produït i dirigit per Peter Gideon, un estudiant de guitarra de Tom Morello que tenia una càmera de vídeo, es va rodar durant dos concerts a Los Angeles, al Whisky a Go Go i al Club With No Name. Publicat el desembre de 1992, la versió sense censura del videoclip es va difondre a la MTV europea, però va ser prohibida a la MTV estatunidenca a causa de la seva lletra explícita.[16] Rage Against the Machine va interpretar la cançó en directe l'any 1999 al festival de Woodstock, cremant la bandera dels Estats Units durant l'actuació.[18]
Com a part de la guerra dels Estats Units contra el terrorisme, la cançó va ser utilitzada als interrogadors militars al camp de detenció de Guantánamo. La música es va fer sonar a un nivell de volum dolorós durant hores i hores, com una forma de tortura psicològica. «El fet que la música que vaig ajudar a crear s'utilitzi en crims contra la humanitat em dol», va assenyalar Morello.[15][19]
El 2007, «Killing in the name» va merèixer el lloc 89 a la llista de Guitar World dels «100 Greatest Guitar Solos».[20] El 2010, New Statesman la va incloure com el número 12 de la seva llista de les «20 millors cançons polítiques» segons la votació de l'Associació d'Estudis Polítics.[13]
Com a part del supergrup Audioslave, el guitarrista Tom Morello va incorporar instrumentals de Rage Against the Machine incloent versions de «Killing in the name» a les seves actuacions.[21] El 2012, Morello va exigir al dretà Partit de la Independència del Regne Unit que deixés d'utilitzar «Killing in the name» als seus mítings polítics.[22] Després de les eleccions dels Estats Units del 2020, un vídeo de manifestants pro-Trump ballant «Killing in the name» es va compartir àmpliament a les xarxes socials. Rage Against the Machine va respondre en un tuit: «No ho entenen, oi?».[23] Durant les protestes a Xile de 2019 la cançó es va versionar amb la lletra modificada al·ludint a l'abús de la violència per part de la policia per a reprimir manifestants pacífics.[24]