Konstantin Zatulin
Konstantin Zatulin (Batumi, 7 de setembre de 1958) és un polític rus, primer vicepresident del comitè de la Duma Estatal per a la Comunitat d'Estats Independents.
Biografia
[modifica]Zatulin es va graduar d'Història a la Universitat Estatal de Moscou el 1981, especialitzant-se en la història del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Del 1987 al 1990 va treballar al Comitè Central del Komsomol.
A les eleccions legislatives de 1993 Zatulin va ser elegit diputat a la Duma Estatal, on va assumir el càrrec de president del Comitè per a la Comunitat d'Estats Independents i les relacions amb els nacionals russos a l'estranger. Des de la dècada del 1990, Zatulin ha estat considerat per la premsa com un defensor de les polítiques imperialistes de línia dura cap a les antigues repúbliques constituents de la Unió Soviètica.[1]
A causa dels seus comentaris sobre l'estatus de Crimea durant el període 1996-2007, va ser declarat persona non grata a Ucraïna.[2][3][4] Des de principis de la dècada del 1990, Zatulin ha estat un estret col·laborador de l'alcalde de Moscou, Iuri Lujkov.[1] A les eleccions legislatives de 2003 va tornar a ser elegit membre de la Duma Estatal. L'octubre de 2006 Zatulin va afirmar sobre les repúbliques separatistes georgianes no reconegudes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud: «el reconeixement dels anomenats estats no reconeguts no està lluny i tenen tots els atributs del sistema estatal i del sistema democràtic estable».[5]
El desembre de 2007 Zatulin va acusar l'Església Ortodoxa Romanesa de «proselitisme» contra l'Església Ortodoxa Russa a Moldàvia amb el suposat objectiu d'annexionar aquest territori a Romania.[6] El setembre de 2008, poc després que la República d'Abkhàzia fos reconeguda com a independent per Rússia, el president d'Abkhàzia, Sergei Bagapx, va concedir a Zatulin la ciutadania honorífica.
El 2021 Zatulin va declarar en una entrevista que «Ucraïna és un enemic de la Federació Russa i hauríem de fer tot el possible perquè aquesta Ucraïna deixi d'existir».[7]
El 19 de juny de 2022, Zatulin va considerar que les declaracions del president kazakh Khassim-Jomart Tokhàiev al Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg eren incorrectes i va amenaçar amb mesures «com amb Ucraïna».[8]
El 13 de setembre de 2022, en resposta als enfrontaments entre Armènia i Azerbaidjan de 2022, Zatulin va culpar l'Azerbaidjan d'aprofitar la invasió russa d'Ucraïna per presentar un nou ultimàtum a Armènia, que també implicava la participació de Turquia en les accions de l'Azerbaidjan, afirmant també que Rússia havia de pacificar l'Azerbaidjan.[9] El 25 d'octubre de 2022 Zatulin va ser informat per les autoritats armènies que la seva visita al país «es consideraria indesitjable», en reacció a les seves declaracions sobre Armènia.[10][11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Затулин, Константин Директор Института стран СНГ».
- ↑ «N/A». Gazeta.pl. Arxivat de l'original el 12 September 2006. [Consulta: 20 maig 2009].
- ↑ Kovalenko, Oksana. «Zhirinovsky and Zatulin Will Not Be Able to "Wash Their Boots" in the Black Sea». Ukrayinska Pravda, 08-06-2006. Arxivat de l'original el 27 August 2006.
- ↑ Zatulin wants Russian foreign ministry to find out when Ukraine lifts his persona non grata status, Kyiv Post (28 October 2009)
- ↑ Recognition of so-called unrecognized states is not far off Arxivat 1 October 2007 a Wayback Machine. Regnum News Agency. Retrieved on 2 October 2006.
- ↑ Romanian Patriarchate’s activity aimed at Moldova’s absorption by Romania: Konstantin Zatulin Arxivat 29 August 2008 a Wayback Machine., REGNUM News Agency, 5 December 2007
- ↑ «Мы должны сделать все, чтобы Украина прекратила свое существование – заявление соратника Путина (видео)» (en rus). glavcom.ua. [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ «Russia suspends shipments of Kazakh oil after Tokayev's statements at SPIEF». Hindustan News Hub. The Moscow Times. Arxivat de l'original el 19 de juny 2022. [Consulta: 19 juny 2022].
- ↑ «Zatulin: Russia tries to achieve peace between Azerbaijan and Armenia through diplomacy». Artsakh Press, 13-09-2022. [Consulta: 26 octubre 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Margarita Simonyan banned from entering Armenia» (en anglès americà). West Observer, 25-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-26. [Consulta: 26 octubre 2022].
- ↑ «Russian Lawmaker Barred From Visiting Armenia» (en armeni). Azatutyun Radiokayan, 25-10-2022. [Consulta: 26 octubre 2022].