Kork Ballington

Kork Ballington

Amb la Kawasaki 250 al GP de Bèlgica (1978)
Biografia
Naixement	(en) Hugh Neville Ballington 10 abril 1951 (73 anys) Harare (Zimbàbue)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Esport	motociclisme de velocitat
Participà en
31 juliol 1988	8 Hores de Suzuka de 1988
Premis
(2018)  MotoGP Legend

Hugh Neville Ballington, més conegut com a Kork Ballington (Harare, 10 d'abril de 1951), és un antic pilot de motociclisme sud-africà nascut a Rhodèsia -actual Zimbàbue- que fou quatre vegades Campió del Món en les categories de 250 i 350cc (aconseguint-ne el doblet dos anys consecutius) a finals de la dècada del 1970.^[1][2] El 2018 va ser nomenat MotoGP Legend.^[3][4]

Carrera esportiva

Nascut a Salisbury (l'actual Harare), a l'antiga Rhodèsia, Ballington va emigrar amb la seva família a Sud-àfrica quan era jove. Més tard aconseguí entrar a l'escena de les curses britàniques gràcies a la seva experiència en curses de producció al seu país..^[5] Un cop al Regne Unit, va competir amb una Yamaha bicilíndrica privada uns quants anys.

El 1976 va començar a competir al campionat del món i va obtenir la seva primera posició de podi en acabar segon al Gran Premi d'Alemanya de 250cc, celebrat a Nürburgring, aleshores de 22,9 km de llarg i considerat massa perillós per a la Fórmula 1.^[1] Va millorar aquesta actuació en guanyar el Gran Premi d'Espanya de 350cc, celebrat al circuit de Montjuïc.^[1] Ballington va continuar millorant el 1977 i va guanyar tres Grans Premis, entre ells el Gran Premi de Gran Bretanya, on va aconseguir una doble victòria a les classes de 250cc i 350cc.^[4]

La Kawasaki KR250 que va pilotar el 1979 (de fons, Ballington amb aquesta moto el 1979)

Carrera esportiva
Nacionalitat	Sud-àfrica
Temporades	1976 - 1982
Equips	Kawasaki
Palmarès en velocitat
C. Món 250cc	2 (1978, 1979)
C. Món 350cc	2 (1978, 1979)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 85 31 46 8 15 802

De cara a la temporada de 1978, Kawasaki li va oferir un lloc a l'equip de fàbrica al costat de Mick Grant i Barry Ditchburn,^[5] on disposà de sengles Kawasaki KR250 i KR350. Després d'un començament de temporada fluix, Ballington va guanyar quatre curses i va acumular dos segons llocs i dos de tercers al campionat de 250cc, de manera que va guanyar el seu primer campionat del món d'aquesta cilindrada.^[1][2] Encara va dominar més a la classe de 350cc, on va guanyar sis curses i va obtenir tres segons llocs, aconseguint així el seu primer campionat del món de 350cc i segon títol de la temporada.^[1][2][4] El 1979 va revalidar els seus èxits en guanyar set curses de 250cc i cinc de 350cc, proclamant-se de nou doble campió del món.^[1][2][6]

El 1980, en canvi, va acabar segon darrere d'Anton Mang (també amb Kawasaki) al campionat del món de 250cc i va córrer amb la nova Kawasaki KR500 al mundial de 500cc. Desenvolupar una moto nova a la "classe reina" va resultar més difícil del que s'esperava i després de tres anys Kawasaki no va poder obtenir el mateix èxit que havia experimentat a les classes inferiors. Malgrat tot, Ballington sí que va triomfar al campionat britànic de 500cc de 1982, on el sud-africà va guanyar sis curses consecutives i el títol per a Kawasaki.^[7] Després de tres temporades sense aconseguir èxits significatius al mundial, però, la marca japonesa va prendre la decisió de retirar-se de la competició un cop acabada la temporada de 1982, deixant Ballington sense moto per a la temporada següent.^[8]

El 1984, Kork Ballington va participar a les 8 hores de Suzuka amb una Kawasaki GPZ750 al costat de Rob Phillis, però l'equip es va retirar després de completar només 15 voltes.^[9] El 1986 va córrer per primera vegada a la Daytona 200 amb una Suzuki GSX-R750 per a l'equip britànic Skoal Bandit Suzuki.^[10] Va quedar tercer en la seva classificatòria darrere dels pilots de fàbrica de Yamaha Eddie Lawson i Jimmy Filice, però es va retirar de la cursa després de completar 37 voltes.^[10]

La seva actuació a Daytona li va valer un lloc al MacLean Racing Team, on pilotà una Honda RS500 al Campionat de Fórmula 1 de l`AMA de 1986.^[8] Ballington va lluitar amb Randy Renfrow durant tota la temporada i va acabar el campionat com a subcampió.^[11] El 1987 va tornar als Estats Units per a competir al campionat nacional de velocitat de 250cc amb una Honda NSR250, on va ser també subcampió, en aquest cas darrere de John Kocinski.^[8] El 1988 va tornar a córrer al mateix campionat i tot seguit va prendre la decisió de retirar-se.^[8]

Actualment, Ballington viu amb la seva família a Brisbane, Austràlia.

Resultats al Mundial de motociclisme

Font:^[1]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	Punts	Posició	Victòries
1976	250cc	Yamaha	FRA -	NAT Ret	YUG -	IOM -	DTT -	BEL -	SWE -	FIN -	CSR -	GER 2	ESP 8			15	13è	0
	350cc	Yamaha	FRA -	NAT 6	YUG -	IOM -	DTT -	BEL -	SWE -	FIN -	CSR -	GER 12	ESP 1			20	12è	1
1977	250cc	Yamaha	VEN 5		GER 6	NAT -	ESP 11	FRA -	YUG -	DTT -	BEL 6	SWE -	FIN 3	CSR 4	GBR 1	49	6è	1
	350cc	Yamaha	VEN -	AUT -	GER -	NAT -	ESP -	FRA -		DTT 1		SWE 2	FIN 13	CSR 7	GBR 1	46	5è	2
1978	250cc	Kawasaki	VEN 5	ESP 4		FRA 3	NAT 1	DTT 2	BEL 5	SWE 2	FIN 1	GBR -	GER 1	CSR 1	YUG 3	124	1r	4
	350cc	Kawasaki	VEN 4		AUT 1	FRA 2	NAT 1	DTT 1		SWE 2	FIN 1	GBR 1	GER 2	CSR 1	YUG -	134	1r	6
1979	250cc	Kawasaki	VEN 2		GER 1	NAT 1	ESP 1	YUG 4	DTT 3	BEL NVC	SWE 5	FIN 1	GBR 1	CSR 1	FRA 1	141	1r	7
	350cc	Kawasaki	VEN 4	AUT 1	GER 4	NAT -	ESP 1	YUG 1	DTT -			FIN 9	GBR 1	CSR 1	FRA 5	99	1r	5
1980	250cc	Kawasaki	NAT -	ESP 1	FRA 1	YUG -	DTT -	BEL -	FIN 1	GBR 1	CSR 2	GER 1				87	2n	5
	500cc	Kawasaki	NAT NC	ESP 13	FRA 8		DTT -	BEL -	FIN 5	GBR 7		GER 6				13	12è	0
1981	500cc	Kawasaki	AUT 6	GER NC	NAT -	FRA 7	YUG -	DTT 3	BEL -	SM 5	GBR NC	FIN 3	SWE 4			43	8è	0
1982	500cc	Kawasaki	ARG 8	AUT NC	FRA -	ESP 9	NAT 6	DTT 7	BEL 8	YUG 10	GBR 7	SWE 6	SM 7	GER -		31	9è	0

Referències

1. «Rider Statistics - Kork Ballington» (en anglès). MotoGP.com. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2020. [Consulta: 30 maig 2009].
2. «On Yer Bike: Hugh Neville "Kork" Ballington» (en anglès). Franschhoek Motor Museum, 29-03-2020. [Consulta: 26 juny 2023].
3. «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].
4. «Four-Time World Champion Kork Ballington Named MotoGP Legend» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 26 juny 2023].
5. Noyes, Dennis; Scott, Michael. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse: 50 Years Of Moto Grand Prix (en anglès), 1999. ISBN 1-874557-83-7. 
6. Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo.» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1979, p. 57-61.
7. Clifford, Peter. Hazleton Publishing Ltd. Motocourse 1982-1983 (en anglès), 1982. ISBN 0-905138-22-8. «Kork clinched the title at the penultimate round at Oulton Park early in October after a battle royal throughout the series with luckless Keith Huewen...» 
8. «Archives: Ballington Comes to America» (en anglès). cyclenews.com. [Consulta: 20 juny 2023].
9. «1984 Suzuka 8 Hours results at Moto Racing Japan» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-15. [Consulta: 12 octubre 2009].
10. Anderson, Steve «Daytona '86» (en anglès). Cycle World, 01-06-1986 [Consulta: 26 juny 2023].
11. «Formula One Road Racing Records» (en anglès). AMA, 01-02-1987. [Consulta: 26 juny 2023].

Bibliografia

• Mas Godayol, Josep (Director). «Kork Ballington. El clandestino de Imola». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 160 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 

Enllaços externs

• Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)