La Molsosa

Aquest article tracta sobre el municipi del Solsonès. Si cerqueu el personatge mitològic català, vegeu «Molsosa».

La Molsosa

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 47′ 08″ N, 1° 32′ 38″ E / 41.785693°N,1.543934°E / 41.785693; 1.543934
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	la Molsosa
Conté la subdivisió	Prades
Població humana
Població	102 (2023) (3,79 hab./km²)
Llars	33 (1553)
Gentilici	Molsosenc, molsosenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	26,9 km²
Banyat per	Llobregós
Altitud	667 m
Limita amb	Pinós Calonge de Segarra Castellfollit de Riubregós Sant Pere Sallavinera Sant Mateu de Bages Torà
Organització política
• Alcalde	Marià Torra Montraveta (1999–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08281
Codi INE	25136
Codi IDESCAT	251364
Lloc web	molsosa.ddl.net

La Molsosa és un municipi de la comarca del Solsonès. Rep el nom del nucli de població homònim dels tres que hi ha al municipi. Fins al 1990 pertanyia a la comarca de l'Anoia.

Entitat de població	Habitants (2006)
Enfesta	24
Molsosa, la	65
Prades	38
Font: Idescat

Geografia

• Llista de topònims de la Molsosa (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Mapa del municipi amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs.

Situació i límits

La Molsosa és el municipi més meridional del Solsonès. De fet està situat a la subcomarca de l'Alta Segarra. Està dividit en dos sectors. El més gran correspon al dels pobles de Prades i La Molsosa i el sector oriental del municipi correspon al nucli d'Enfesta. Aquests dos sectors estan separats l'un de l'altre per una franja d'uns 1,7 km d'amplada que pertany al terme municipal de Calonge de Segarra.

El sector d'Enfesta limita pel nord amb el terme municipal de Torà. Per l'est limita amb l'extrem sud-occidental del terme municipal de Pinós i amb al ja esmentat terme municipal de Calonge de Segarra, terme que també el tanca pel sud mentre que per l'oest limita amb el municipi de Castellfollit de Riubregós.

El sector de La Molsosa limita pel nord amb Pinós, per l'est amb el municipi de Sant Mateu de Bages, pel sud amb aquest mateix terme municipal i amb el de Sant Pere Sallavinera i per l'oest amb el ja dit de Calonge de Segarra

Orografia

Mapa orogràfic del municipi

El terme municipal està situat a la capçalera i al vessant nord del Llobregós. Per tant, presenta una inclinació cap a occident. Les màximes altitud, doncs, corresponen a l'extrem nord-oriental del terme municipal on es sobrepassen els 800 m. d'altitud mentre que les cotes més baixes es troben a la banda occidental del sector d'Enfesta on no s'assoleixen els 500 m. d'altitud.

El nord del sector d'Enfesta el tanca la carena de la Serra de Cellers mentre que al sector de La Molsosa s'hi troben la Serra d'Albesa i la serra de la Solana de Puigpelat. A La banda oriental d'aquest segon sector, al sud de Prades hi ha la serra del Pal (que és el contrafort més occidental de la serra de Castelltallat), mentre que al sud del municipi hi trobem la serra de Montaner.

Entre els turons que s'alcen a les valls i planes que hi ha entre aquestes serralades cal fer esment del Turó de Picampolla i el Cabanal al sector de La Molsosa i la Pedra Lliure al sector d'Enfesta.

Al «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya»^[1] hi consten els següents accidents orogràfics:

Serralades

la Serra de Costa Roja, la Serra de Montaner i la Serra de Cellers.

Cims

Les Eretes.

Collades

el Coll de Trilla i el Collet Alt.

Plans

Les Basses, el Pla de la Molsosa.

Vegetació

Els boscos ocupen el 46,6% de la superfície del terme municipal i pràcticament tots són pinedes. Al «Nomenclàtor»^[1] hi consten el Bosc del Ferrer i el Bosc dels Quadrells.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 2 27 33 94 84 419 213 235 204 198

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 210 298 284 263 208 176 145 136 133 133

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 136 135 133 125 130 127 126 117 115 116

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 111 109 104 99 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[2]
Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
10 homes i 9 dones	41 homes i 42 dones	14 homes i 18 dones

Economia

Agricultura

% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[2]
Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
Terres llaurades	1.088	40,5	5,3
Pastures permanents	22	0,8	0,3
Boscos	1.252	46,6	2,4

Ramaderia

CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[2]
Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
Boví	0	112	0,8	0,8
Oví	200	282	1,0	2,1
Cabrum	4	5	0,2	0,0
Porcí	2.401	10.549	8,0	78,7
Aviram	797	74.024	9,3	552,4
Conilles mare	397	532	5,1	4,0
Equí	1	0	0,0	0,0

Índex de motorització

PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)[2]
any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
1991	407,41	37,04	185,19
2006	590,55	78,74	251,97
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Història

El terme de la Molsosa va ser des del seu origen un domini de la casa vescomtal de Cardona. El lloc surt documentat el 1018 i de nou el 1021, quan van ser donades a l'església canonical de Sant Vicenç de Cardona terres situades a Prades, del terme de la Molsosa, en sufragi de l'ànima d'Isovard, fill dels vescomtes Ramon i Engúncia, que va morir lluitant a la Molsosa, segurament en una brega contra els sarraïns. Els mateixos vescomtes van unir l'església de Santa Maria de la Molsosa com a dotació del monestir canonical de Cardona.

El terme tenia com a centre jurisdiccional el castell de la Molsosa, ara totalment desaparegut, les restes del qual, però, s'endevinen prop de l'església vella de la Molsosa o església del Collet, dalt d'un puig de 846 m. El castell va ser sempre del domini dels vescomtes, però aquests al pas dels segles xi al xii hi tenien per castlans els Òdena i després altres cavallers. El rei Jaume I el 1265 va demanar la potestat d'aquest castell al vescomte i de nou surt esmentat el 1375 en la creació del comtat de Cardona i en molts altres documents anteriors i posteriors.

La Molsosa, amb Prades i Enfesta, formava part de l'administració cardonina de la batllia de Torà. Va ser constituït municipi al principi del segle xix i des del moment de la seva constitució va englobar, com ja feia des d'abans, l'enclavament d'Enfesta.^[3]

El poble

Situació

El poble de La Molsosa es troba al Pla de la Molsosa, a 665,5 m d'altitud, just a la capçalera de la Rasa dels Plans, que més endavant esdevindrà el Llobregós.

El poble es va formar a redós del Castell de la Molsosa i de l'antiga parròquia de Santa Maria.

Demografia

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total
2000	0	0	0	29	36	65	65
2001	0	0	0	28	35	63	63
2002	0	0	0	25	34	59	59
2003	0	0	0	25	33	58	58
2004	0	0	0	26	40	66	66
2005	0	0	0	28	42	70	70
2006	0	0	0	25	40	65	65
2007	0	0	0	27	37	64	64
2008	0	0	0	26	37	63	63
Font: INE

La Molsosa al Madoz

A la pàgina 470 del Volum XI del Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847,^[4] s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà i del qual s'han conservat les formes tipogràfiques i la transcripció literal dels topònims i hagiotònims locals que s'hi citen:

MOLSOSA: Cap del districte municipal del seu nom, al qual estan agregats els pobles d'Anfesta, Sampasdas i Prades, a la província de Lleida (1 2 llegües), partit judicial de Solsona (4 ½ llegües), audiència territorial i capitania general de Barcelona (12 llegues), diòcesi de Vic (1 2 llegües). La població es compon de diferents cases de camp o masies disseminades pel territori i situades entre muntanyes i roques; CLIMA temperat, patint-se alguns dolors de costat i refredats: regnen els vents de l'oest i nord. Hi ha 12 CASES de construcció dolenta i pitjors comoditats; una font que abasteix d'aigua el veïnat; una església parroquial (Sta. Maria de la Molsosa) que té per annexa l'església de Prades, i la serveix un capellà rector de segona classe, nomenat pel diocesà, cementiri al costat de l'església i una ermita dedicada a Santa Eulàlia, situada en una fondalada. El TERME s'estén 1 llegua de nord a sud i una altra d'est a oest confinant pel nord amb el de Pinós; a l'est amb el de Castellciutat, en part, i part amb el de Boradós; sud amb el mateix de Boradós, i oest amb el de Colonge. El TERRENY és secà, poc productiu i accidentat, amb algunes muntanyes de poca elevació, anomenades la serra de Castellciutat i Boradós i amb unes altres sense nom conegut, poblades totes de pins, romanins i matolls; així mateix hi abunden les pedreres de guix. CAMINS: un de ferradura que va del cap del municipi a Igualada, i un altre de Calaf a Cardona, ambdós en mal estat: la CORRESPONDÈNCIA es rep de la dita Calaf per mitjà d'un encarregat a aquest efecte, PRODUCCIÓ: blat, ordi, civada, espelta i vi amb escassesa; caça d'unes poques llebres, conills i perdius, INDÚSTRIA: Un molí fariner, POBLACIÓ: 16 caps de família i 111 habitants RIQUESA IMPOSABLE: 28.854 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14,48% d'aquesta riquesa.

A la pàg. 431 del Volum XIV, en el quadre estadístic que s'hi publica a propòsit del partit judicial de Solsona, s'hi citen, entre altres, les següents dades:

Estadístiques municipals de la Molsosa
POBLACIÓ			COMP. AJUNTAMENT			EXÈRCIT Joves allistats a l'edat de			RIQUESA IMPOSABLE
Veïns	16		Alcalde	1		18 anys	1		Territorial (rals / veí)	22.502
Habitants	111		Tinent	-		19 anys	-		Industrial (rals / veí)	4.933
Contribuents	11		Regidors	2		20 anys	1		Consum (rals / veí)	1.419
			Síndics	1		21 anys	-		TOTAL	28.854
			Suplents	3		22 anys	1
						23 anys	-
						24 anys	-

Vegeu també

• Llista de topònims de la Molsosa
• Escuts i banderes del Solsonès
• Pi de l'Àguila

Referències

1. «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». Arxivat de l'original el 2008-05-13. [Consulta: 28 abril 2009].
2. IDESCAT: Bases de dades municipals
3. La Hiperenciclopèdia de la Gran Enciclopèdia Catalana
4. Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ). 

Enllaços externs

• La Molsosa - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya