Títol original | La Vie en rose (fr) |
---|---|
Forma musical | cançó |
Intèrpret | Marianne Michel Édith Piaf (1947) |
Compositor | Louiguy |
Lletra de | Édith Piaf |
Llengua | francès |
Data de publicació | 1945 |
Gènere | música pop tradicional |
Productor | cap valor |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La vie en rose (en català: La vida en rosa) és una cançó de l'any 1945, amb lletra d'Edith Piaf i música de Louis Guglielmi i Marguerite Monnot. Tot i que Piaf va ser autora de la lletra, va ser la seva amiga Marianne Michel qui la va cantar abans que ella l'enregistrés l'any 1947.
La vie en rose
Des yeux qui font baisser les miens
Un rire qui se perd sur sa bouche
Voilà le portrait sans retouche
De l'homme auquel j'appartiens
{Refrain:}
Quand il me prend dans ses bras,
Il me parle tout bas
Je vois la vie en rose,
Il me dit des mots d'amour
Des mots de tous les jours,
Et ça m'fait quelque chose
Il est entré dans mon coeur,
Une part de bonheur
Dont je connais la cause,
C'est lui pour moi,
Moi pour lui dans la vie
Il me l'a dit, l'a juré
Pour la vie
Et dès que je l'aperçois
Alors je sens en moi
Mon coeur qui bat
Des nuits d'amour à plus finir
Un grand bonheur qui prend sa place
Des ennuis, des chagrins s'effacent
Heureux, heureux à en mourir
Refrain
La vida en rosa
Uns ulls que fan abaixar els meus,
un riure que es perd en la seva boca:
aquí teniu el retrat sense retoc
de l'home a qui pertanyo.
Quan m'agafa entre els seus braços
i em parla xiuxiuejant
jo veig la vida en rosa.
Em diu paraules d'amor,
les paraules de tots els dies
i això em provoca alguna cosa.
Ell ha posat en el meu cor,
una part de felicitat
de la qual conec la causa,
és ell per mi,
jo per ell en la vida.
Ell m'ho ha dit, m'ho ha jurat
de per vida.
I des que el veig venir
sento llavors en mi
el meu cor que batega.
Les nits d'amor sense acabar.
Una gran felicitat que ocupa el seu lloc,
els problemes i les tristeses s'esborren
feliç, feliç fins a morir.